Scordariïta
La scordariïta és un mineral de la classe dels sulfats.
 Scordariïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K₈(Fe3+0.67◻0.33)[Fe3+₃O(SO₄)₆]₂·14H₂O |
| Localitat tipus | mina Monte Arsiccio, Sant'Anna di Stazzema, Stazzema, Província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 9,7509(4) Å; c = 53,525(2) Å |
| Grup puntual | 3 - romboedral |
| Grup espacial | r3 |
| Color | groguenc a marronós |
| Exfoliació | perfecta - {0001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 2,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groguenc |
| Densitat | 2,432 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2019-010 |
| Any d'aprovació | 2019 |
| Símbol | Sda |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa scordariïta és un sulfat de fórmula química K₈(Fe3+0.67◻0.33)[Fe3+₃O(SO₄)₆]₂·14H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2019. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. Estructuralment es troba relacionada amb la metavoltina i la carlsonita, i químicament amb la giacovazzoïta, un altre oxisulfat de potassi i ferro.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del Museu d'Història Natural de la Universitat de Pisa (Itàlia), amb el número de catàleg: 19893.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la mina del Monte Arsiccio, a Sant'Anna di Stazzema, dins la província de Lucca (Toscana, Itàlia), on es troba en forma de cristalls tabulars pseudohexagonals {0001} de fins a 0,5 mm de mida. Aquesta mina italiana és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
modifica- ↑ «Scordariite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2021].