Santita
La santita és un mineral de la classe dels borats, que pertany al grup de la sborgita. Rep el seu nom per Georgi Santi (1746-1823), director del Museu d'Història Natural d'Itàlia.
 Santita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | K[B₅O₆(OH)₄]·2H₂O |
| Epònim | Giorgio Santi (en)  |
| Localitat tipus | Larderello, Pomarance, Província de Pisa, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.EA.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.EA.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vc/B.08 |
| Dana | 26.5.2.1 |
| Heys | 9.1.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 11,1Å; b = 11,18Å; c = 9,08Å; |
| Color | incolor |
| Lluïssor | vítria |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,422 nβ = 1,435 nγ = 1,480 |
| Birefringència | δ = 0,058 |
| Dispersió òptica | relativament forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1969-044 |
| Any d'aprovació | 1970 |
| Símbol | Snt |
| Referències | [1] |
Característiques
modificaLa santita és un borat de fórmula química K[B₅O₆(OH)₄]·2H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma de cristalls anèdrics, de fins a 0,06 mil·límetres, típicament en agregats. També es troba en forma de crostes eflorescents.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la santita pertany a «06.EA - Nesopentaborats» juntament amb els següents minerals: sborgita, leucostaurita, ramanita-(Rb), ramanita-(Cs), amonioborita i ulexita.
Formació i jaciments
modificaÉs un mineral molt rar, que es forma en fumaroles. Va ser descoberta l'any 1970 a Larderello, Pomarance, Província de Pisa (Toscana, Itàlia), formada probablement com a producte de la reacció entre larderel·lita i solucions riques en potassi, on es troba associada a aquest mineral i a la sassolita. També ha estat descrita al cràter La Fossa, a l'illa de Vulcano (Sicília), i al Death Valley, a Califòrnia (Estats Units), on es troba en forma de dipòsit al voltant d'una deu termal, on es troba associada a altres minerals com: aristarainita, hidroboracita, kaliborita, mcal·listerita, pinnoïta i rivadavita.[2]