Santa Maria de Bell-lloc (Palamós)

Santa Maria de Bell-lloc és una ermita al terme municipal de Palamós (Baix Empordà) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.^[1] És una capella d'una nau amb capçalera carrada, coberta amb volta de 4 trams d'arestes. Darrere de l'altar hi ha un altell al que s'hi accedeix per dues escales, una a cada costat, on hi ha la imatge de la Verge. A les 16 arestes hi ha pintats uns frescos de Francesc Viladesall (1868) i la resta de la superfície està emblanquinada. La façana té una porta amb llinda de 1758 sobre la qual hi ha un rosetó. La coberta és a dos vessants amb un campanar d'espadanya. Els murs estan emblanquinats, a excepció els angles i el marcs de les obertures que són de pedra ben escairada. El costat dret de l'edifici s'allarga amb l'habitatge de l'ermità, construït l'any 1669 amb llicència del bisbe i reformat i ampliat en diferents èpoques.^[2]

Santa Maria de Bell-lloc
Dades
Tipus	Església
Cronologia	segle xviii
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular, barroc
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Palamós (Baix Empordà)
Localització	Sota el castell de Vila-romà (Palamós Baix Empordà)
41° 52′ 53″ N, 3° 06′ 33″ E / 41.881522°N,3.109194°E / 41.881522; 3.109194
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	7165
Activitat
Diòcesi	bisbat de Girona  (parròquia de Santa Eugènia de Palamós)
Religió	catolicisme

L'ermita és documentada l'any 1273 en el testament de Pere Alemany, senyor del castell de Vila-romà, i també en el del bisbe de Girona Pere de Castellnou, del 1277, bisbe que va comprar el castell a l'esmentat Alemany l'any 1276.^[3] A la segona meitat del segle xv havia caigut el primer dels tres arcs de la nau i el seu beneficiat Pere Feliu Riba va construir una paret amb una porta a l'arc central per així poder tancar-la. A partir de l'any 1653, els veïns de Palamós venien en processó cada any el dia 7 de setembre en acció de gràcies per haver sortit de la pesta del 1652. El 1669, amb llicència del bisbe, es fa una capella lateral dedicada a Sant Nicolau i el 1675 Sant Josep Oriol obté el benefici de la capella que conserva fins al 1688. En aquella època hi havia una gran devoció a la Verge de Bell-lloc i molts veïns dels pobles del voltant, Vila-romà, Vall-llobrega, Mont-ras, Calonge, Palafrugell i altres participen en la processó aplec. Les guerres amb els francesos de finals del segle xvii i començaments del xviii arruïnen la comarca i la capella passa uns anys difícils. Una vegada recuperada, l'any 1758, la capella i la casa de l'ermità són reconstruïdes. El 1869, per la desamortització, és venuda en subhasta a Josep Molla, propietari del mas veí, Perearnau. Totes les imatges, ornaments i utensilis foren traslladats a l'església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà, on varen romandre fins a l'any 1909, quan es va tornar a obrir la capella amb motiu de la canonització de Sant Josep Oriol, iniciant-se altra vegada el culte i els aplecs, que ja se celebren el dia 8 de setembre. A l'inici de la Guerra Civil Espanyola, l'agost del 1936, el temple fou profanat i les imatges destruïdes. L'any 1943, amb una nova imatge de Santa Maria de Bell-lloc, tallada pels escultors palamosins Eduard i Rafael Pagès, s'instauren de nou els aplecs.

La família Molla va vendre la propietat l'any 1963 a una societat que a partir de l'any 1972 va començar a posar obstacles a la celebració dels aplecs fins que al 1975 va barrar el pas i tancar la capella. El bisbat de Girona va declarar la capella de culte públic i diverses instàncies administratives i populars iniciaren diversos processos judicials que culminaren l'any 1992 amb l'obertura de la capella, el recinte i els camins i la celebració de l'aplec que va comptar amb la presència, entre d'altres, dels alcaldes de Palamós, Vall-llobrega, Mont-ras i una gran assistència de públic. La casa de l'ermità, de propietat privada ha estat molt reformada en els últims anys,^[1] convertint-se en un bonic establiment hoteler.