Sant Julià de Verges
Sant Julià i Santa Basilissa és l'església parroquial de Verges protegida com a bé cultural d'interès local. Està situada al centre de la vila. És un edifici d'una sola nau amb capelles laterals, absis semicircular i coberta de teula a dos vessants.
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Església  | ||||||
| Arquitecte | Rafael Masó i Valentí: reforma | ||||||
| Construcció | S. XII-XIII, XVII-XVIII, XX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica gòtic tardà historicisme arquitectònic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Verges (Baix Empordà) | ||||||
| Localització | Pl. de la Vila. Verges (Baix Empordà) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 7538 | ||||||
| Activitat | |||||||
| Diòcesi | bisbat de Girona (parròquia de Sant Julià i Santa Basilissa de Verges) | ||||||
| Religió | catolicisme | ||||||
| |||||||
La seva configuració actual deixa veure les dues etapes de construcció: l'absis i la meitat oriental de la nau són d'època romànica, mentre que la part restant correspon ja als segles XVII-XVIII; el campanar, que s'eleva als peus del temple, a l'angle nord, és de construcció més moderna. A l'interior, la part romànica de la nau es cobreix amb volta apuntada, i l'absis amb volta de quart d'esfera. La resta de la nau i les capelles laterals tenen coberta ogival. Exteriorment, l'edifici mostra una façana senzilla, amb porta centrada d'arc molt rebaixat i decorada amb motllures; a la part superior hi ha una petita fornícula damunt la qual s'obre un ull de bou. A l'absis, cal remarcar una finestra d'arc de mig punt de doble esqueixada. El campanar, de base quadrada i cos superior octogonal, té obertures d'arc apuntat i coberta de pavelló. Pertany a una intervenció posterior, i mostra les característiques del corrent neogòtic de la fi del segle xix.[1][2]
Les parts més antigues conservades de l'església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa en situen la construcció entre els segles xii i xiii. Posteriorment experimentà un nou procés constructiu important en els segles xvii i XVIII: s'hi afegiren les capelles als murs de la nau, la sagristia i la façana actual. Damunt la porta d'accés al temple hi ha la data 1760. Una altra data, 1893, informa sobre el moment de construcció del campanar que posteriorment Isidre Bosch remodelà;[3] així mateix, a l'interior es troba, pintada en un dels trams de la nau, una referència a una nova intervenció l'any 1925 per part de Rafael Masó que va restaurar i reformar l'església, pintures i el vitrall de la façana.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Sant Julià de Verges». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].
- ↑ «Sant Julià de Verges». Romànic Obert. Arxivat de l'original el 20 de febrer 2014. [Consulta: 21 desembre 2013].
- ↑ Tarrús, Joan i COMADIRA, Narcís. Rafael Masó arquitecte noucentista. Barcelona: Lunwerg Editores, 1996.
Enllaços externs
modifica- L'església de Sant Julià de Verges a Fundació Rafael Masó.