Salve Regina (Händel)
Salve Regina, HWV 241, és una obra composta per Georg Friedrich Händel el 1707.[1] És una antífona escrita per a soprano solo, corda, orgue concertant i baix continu.
Títol original | Salve regina (la) |
---|---|
Forma musical | antífona obra de composició musical |
Tonalitat | sol menor |
Compositor | Georg Friedrich Händel |
Gènere | antífona |
Catalogació | HWV HWV 241 |
Estrena | |
Estrena | 1707 |
Context històric
modificaÉs possible que l'estrena es realitzés el 16 de juliol de 1707 a l'església de Santa Maria en Montesanto, sota el patrocini de la família Columna. També podria ser que s'estrenés a l'església de la Madonna del Ruscello a Vallerano (VT), a un kilòmetre de Vignanello on Händel vivia acollit pel mecenatge de Francesco Maria Ruspoli des del desembre de 1706, i on passà tot l'estiu del 1707.[2] En aquesta església encara hi ha un instrument molt valuós de Giulio Cesare Burzi, que el compositor, virtuós organista de fama internacional, hauria tocat com testifica Ursula Kirkendale.[3] De fet, a la tercera part del Salve Regina l'orgue té un solo, que fa pensar en l'estrena a Roma, ja que no hi havia un instrument adequat a Vallerano. L'orgue monumental de l'església de la Madonna del Ruscello és un detall a tenir en compte; així, es pot suposar que l'estiu del 1707 un Händel de 22 anys mostrés les seves qualitats organístiques davant al seu mecenes, component la sonata Coelestis dum spirat aura i el motet O qualis de caelo sonus per a la festa de sant Antoni de Pàdua (13 juny) i executant pocs dies després, el 18 juny, el Salve Reina.[4][5]
Estructura
modificaMoviments | Veu | Text |
---|---|---|
1 - Largo - Adagio | Soprano | Salve Reina mater misericordiae,Vida dulcedo et spes nostra! A tu clamamus exules filii Evae. A tu suspiramus gementes et flentes, En hac lacrimarum val. |
2 - Allegro | Soprano | Eja ergo advocata nostra, Illos tuos misericordes oculos a nos converteix. Et Jesum, benedictum fructum ventris tui Nobis post hoc exilium ostende. |
3 - Adagissimo | Soprano | O Clemens, o pia, o dulcis virgo Maria. |
Referències i notes
modifica- ↑ Hicks, Anthony (2001). Sadie, Stanley; Tyrrell, John (eds.). The New Grove Dictionary of Music and Musicians. x (2 ed.). London: Macmillan. p. 786.
- ↑ Leo S. Olschki Editore “Music and Meaning” Studies in Music History and the Neighbouring Disciplines, 2007, pag. 411.
- ↑ Kirkendale, Ursula. «Music and Meaning Studies». A: Music History and the Neighbouring Disciplines. Florència: Leo S. Olschki Editore, 2007, p. 411.
- ↑ Construït el 1635 per Giulio Cesare Burzi de Parma, un notable orguener, ampliat per ell mateix el 1642, i que es va lliurar amb retard el 1644 perquè estava acabant l'orgue de San Lorenzo in Damaso a Roma. El 1655, el mestre Giacomo Marchesi Aretino amplià l'instrument, que és el que tocaria G. F. Händel quan estava hostatjat a Vignanello pel marquès Francesco Maria Ruspoli. El 18 de juny de 1707 s'interpretaria el “Salve Reina “ HWV 240, en sol menor per a soprano sola (que cantà Margarida Durastanti), corda, orgue concertant i baix continu, com sosté Ursula Kirkendale, una experta handeliana.
- ↑ Fornicoli, Massimo. «6. Un prezioso strumento da salvare. L'Organo Monumentale del Santuario di Maria SS.ma del Ruscello a Vallerano». A: {{{títol}}}, p. 30-31.
Enllaços externs
modifica- Salve Regina: Partitura lliure a l'IMSLP.