Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana i fomentant el culte diví i la pràctica religiosa. No sembla que se celebressin de manera regular, tot i l'obligatorietat de convocar-ne un anualment establerta en el Concili d'Osca del 598. Durant l'alta edat mitjana hi ha sínodes com el de Toluges (Elna), de l'any 1027, en el qual es promulgà la Pau i Treva de Déu, o els de Vic, dels anys 1030 i 1033. Amb tot, no s'establiran ni s'organitzaran de manera regular fins al segle xiii.[1]
| |||
| Tipus | Reunió, organització cristiana i esdeveniment  | ||
|---|---|---|---|
El sínode dels bisbes és una institució eclesial antiga que fou revitalitzada pel Concili Vaticà II. A diferència dels concilis, que tenen capacitat per definir dogmes i legislar, els sínodes són òrgans consultius i la seva missió principal és assessorar el papa en una determinada qüestió.[2]
Referències
modifica- ↑ Sadurní i Puigbò, Núria Diccionari de l'any 1000 a Catalunya Barcelona: Edicions 62, 1999. Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 280. ISBN 84-297-4607-2, plana 135
- ↑ Blázquez, R.. «Una institución conciliar con futuro: el sínodo de los obispos». A: Chica, F.; Panizzolo, S.; Wagner, H. Ecclesia Tertii Millennii Advenientis. Casale Monferrato: Edizione Piemme, 1997, p. 549-559. ISBN 88-384-2863-8.