Rich, Young and Pretty
pel·lícula de 1951 dirigida per Norman Taurog
Rich, Young and Pretty és una pel·lícula musical americana de Norman Taurog estrenada el 1951.
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Norman Taurog |
Protagonistes | |
Director artístic | Cedric Gibons i Arthur Lonergan |
Producció | Joe Pasternak |
Guió | Sidney Sheldon |
Música | David Rose |
Fotografia | Robert Planck |
Muntatge | Gene Ruggiero |
Vestuari | Helen Rose |
Productora | MGM |
Distribuïdor | Loews Cineplex Entertainment |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units |
Estrena | 1951 |
Durada | 95 minuts |
Idioma original | anglès |
Descripció | |
Gènere | musical |
Lloc de la narració | París |
Argument
modificaDurant un viatge a París amb el seu pare, ric criador de bestiar texà, una noia s'enamora del fill d'un diplomàtic.[1]
Repartiment
modifica- Jane Powell: Elizabeth Rogers
- Danielle Darrieux: Marie Devarone
- Wendell Corey: Jim Stauton Rogers
- Vic Damone: Andre Milan
- Fernando Lamas: Paul Sarnac
- Marcel Dalio: Claude Duval
- Una Merkel: Glynnie
- Richard Anderson: Bob Lennart
- Jean Murat: Henri Milan
- Duci De Kerekjarto: Gypsy Leader
- Hans Conried: Jean
- George Tatar: Ballarí
- Katrin Tatar: Ballarí
- Monique Chantal: La minyona
Galeria
modifica-
Danielle Darrieux
-
Jane Powell
-
Danielle Darrieux
Rebuda
modificaTime deia que la pel·lícula estava "radiant amb Technicolor " i que tractava un "tema de cinema musical lleuger amb sentimentalisme de caramel, dissenyat per complaure"; la pel·lícula "tracta les seves situacions sense entusiasme o humor, i gestiona els seus problemes tan pesadament com si els hagués proposat Ibsen en un del seu melancolics humors." [2] Bosley Crowther de The New York Times la defineix com "postal i per això, emocionant."[2]
Premis i nominacions
modificaNominacions
modifica- 1952. Oscar a la millor cançó original per Nicholas Brodszky (música) i Sammy Cahn (lletra) per la cançó "Wonder Why"
Referències
modifica- ↑ «Rich, Young and Pretty». The New York Times.
- ↑ 2,0 2,1 Bosley Crowther. «Two Newcomers on the Local Scene». The New York Times, 26-07-1951.