Retenció urinària

La retenció urinària és la impossibilitat de buidar completament la bufeta.[1] L'aparició pot ser sobtada o gradual.[1] Quan apareixen sobtadament, els símptomes inclouen la incapacitat d'orinar i dolor abdominal baix.[1] Quan apareix de forma gradual, els símptomes poden incloure la pèrdua del control de la bufeta, dolor abdominal baix lleu i un flux d'orina feble.[1] Les persones amb problemes a llarg termini corren el risc d'infeccions urinàries.[1]

Plantilla:Infotaula malaltiaRetenció urinària
Retenció urinària amb una enorme bufeta en una tomografia computada. modifica
Tipusmalaltia del sistema urinari, trastorn urinari i símptoma urològic Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Classificació
CIM-11MF50.3 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R33 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9788.2 Modifica el valor a Wikidata
CIAPU08 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB13582 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKurinary-tract-obstruction Modifica el valor a Wikidata
MeSHD016055 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0080274 Modifica el valor a Wikidata

Les causes inclouen el bloqueig de la uretra, problemes nerviosos, certs medicaments i músculs de la bufeta febles.[1] El bloqueig pot ser causat per hiperplàsia benigna de pròstata (HBP), estenosis uretrals, càlculs de la bufeta, un cistocele, restrenyiment o tumors.[1] Els problemes nerviosos poden produir-se per diabetis, traumes, problemes de medul·la espinal, ictus o intoxicació per metalls pesants.[1] Els medicaments que poden causar problemes inclouen anticolinèrgics, antihistamínics, antidepressius tricíclics, descongestius, ciclobenzaprina, diazepam, AINE, amfetamines i opioides.[1] El diagnòstic es basa normalment en mesurar la quantitat d'orina a la bufeta després d'orinar.[1]

El tractament es fa normalment amb un catèter a través de la uretra o per la part inferior de l'abdomen.[1][1][2] Altres tractaments poden incloure medicaments per disminuir la mida de la pròstata, dilatació uretral, stent uretral o cirurgia.[1] Els homes són més sovint afectats que les dones.[1] En homes de més de 40 anys, aproximadament un 6 per 1.000 es veuen afectats a l'any.[1] Entre els homes de més de 80 anys, això augmenta un 30%.[1]

Referències

modifica
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 «Urinary Retention», 01-08-2014. Arxivat de l'original el 4 octubre 2017. [Consulta: 24 octubre 2017].
  2. Sliwinski, A; D'Arcy, FT; Sultana, R; Lawrentschuk, N «Acute urinary retention and the difficult catheterization: current emergency management». European Journal of Emergency Medicine, 23, 2, 4-2016, pàg. 80–8. DOI: 10.1097/MEJ.0000000000000334. PMID: 26479738.