És una construcció de secció lleugerament el·líptica i cos cilíndric rematada per una coberta de trencadís en forma de casquet. Just a sota la coberta presenta tres finestres i dues més al primer pis i segon nivell respectivament. A la base s'hi troba la porta d'accés sota un frontó de línies clàssiques. Tota l'obra està estucada.[1]
Tal com explica l'historiador Joaquim Llovet: «L'any 1857 es constituí la societat Palau, Garcia i Cia. per captar i conduir a Mataró les aigües que fluïen en diversos punts als termes de Dosrius, Canyamars i Argentona. Poc després, un nou soci, Josep Saborit, hi feu aportació d'unes mines d'aigües que posseïa a Dosrius mateix i a Argentona; les aigües d'ambdues procedències foren portades a Mataró i reunides al paratge del molí de vent, al peu del camí d'Argentona a la sortida de la ciutat. A la part alta de la població, als carrers de Sant Rafael, Argentona, Nou de Caputxines i a altres indrets, hom hi instal·là uns hidròmetres per al repartiment d'aigua als usuaris que n'havien contractat».[1]
.jpg)
