Ramon Folc de Cardona-Anglesola

Casat l'any 1506 amb Elisabet de Requesens i Enríquez, fou comte consort de Palamós, de Trivento i d'Avellino i baró de Calonge. Tingueren els següents fills:

• Ferran de Cardona i de Requesens.
• Catalina Folc de Cardona i de Requesens.

Una filla il·legítima, Caterina de Cardona, fou criada a Nàpols i, de retorn, a Espanya, es retirà de la cort i feu vida eremítica a una cova de la província de Conca, adquirint fama de santedat.

L'any 1505 va destacar com a almirall en la conquesta de Mers el-Kebir durant les campanyes del nord d'Àfrica.

Va participar en la guerra de la Lliga de Cambrai (Guerres d'Itàlia) amb l'exèrcit de Ferran el Catòlic. Va ser virrei de Sicília (1507-1509) i Nàpols (1509-1522), on va aconseguir del rei que abandonés el projecte d'introduir a Nàpols la inquisició. Com a cap dels exèrcits de la Santa Lliga, al capdavant de les tropes pontifícies va assetjar Bolonya, revoltada contra el papa. Gastó de Foix, duc de Nemours —germà de Germana de Foix i cap de l'exèrcit francès—, el va derrotar a Ravenna (1512), en una de les batalles més sagnants d'Itàlia. Després de les victòries de Novara i La Motta (1513), va restituir els Mèdici a Florència, va expulsar els francesos del nord d'Itàlia i va assetjar Venècia, apartada de l'aliança després de pactar amb França. A la mort del papa Juli II (1513) va prosseguir com a cap de l'exèrcit del nord d'Itàlia^[1] fins a l'arribada de la poderosa expedició de Francesc I de França el 1515, data en què va tornar a Nàpols.

A la mort de Ferran el Catòlic l'any 1516, Ramon feu jurar fidelitat a tots els nobles napolitans un per un. Renovà les propietats reials i les pròpies, com el comtat d'Alvito i d'Oliveto.

Ramón Folc de Cardona-Anglesola, va atorgar testament a Nàpols el 24 de febrer del 1522 amb el notari Francesco Nubulis; voluntats publicades l'll de març del mateix any, pel notari Aniello Jordán.

Morí a Nàpols i fou enterrat al seu poble natal de Bellpuig, en un fastuós mausoleu encarregat per la seva vídua, Elisabet de Requesens i Enríquez, a l'escultor italià Giovanni Merliano da Nola.^[2] Aquesta obra renaixentista, realitzada en marbre blanc de Carrara, és una de les més importants del seu gènere a l'Estat espanyol. Inicialment el mausoleu va ser ubicat al convent de Sant Bartomeu, que ell va fundar. El 1841-1842, després de l'exclaustració, el mausoleu va ser traslladat a l'església parroquial de Sant Nicolau.

• Antonio J. Planells - Ramón de Cardona y la batalla de Ravenna 1512 (castellà)
• Pere MOLAS RIBALTA, "Els comtes de Palamós a l'edat moderna", a Estudis del Baix Emporda, 16, Sant Feliu de Guíxols, 1997.
• Manuel Ballesteros Gaibrois, Ramón de Cardona, colaborador del rey católico en Italia, Madrid, Instituto de Estudios Africanos, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1953, 93 pàgines (castellà).