Rai
Per a altres significats, vegeu «Rai (desambiguació)». |
Un rai (antigament raig[1]), armadia[2] o barca solera és un tipus d'embarcació feta de troncs de fusta, per transportar-los riu avall per les aigües navegables, des dels boscos d'explotació fustaire fins al punt de càrrega per al seu transport o fins on es trobessin les serradores.[3]
A més del seu significat com a embarcació de riu feta de troncs d’arbre, cal recordar que un rai pot designar qualsevol artefacte de forma sensiblement plana per a navegar per rius o pel mar. La construcció pot ser deliberada i planificada o improvisada en cas de naufragi o emergències de tota mena. Altres materials possibles són les canyes de bambú, els joncs, el papir, la totora i similars. En els naufragis qualsevol element flotant pot emprar-se per a fer un rai. Hi ha rais de salvament prefabricats, de molts tipus i de materials diversos.[3][4][5]
Etimologia
modificaEl nom de rai, és una variant de "raig" (forma que s'usava antigament), ço és l'estructura de fustes lligades ensems, formant una plataforma o taulat flotant. Ve del llatí 'ratis' i no pas perquè davallés com un raig les aigües dels rius.[1]
Història
modificaEls rais sorgeixen en els temps en què els accessos per terra als boscos fustaires d'alta muntanya eren molt complicats, amb el qual era molt més fàcil portar-los pel mateix riu fins a un lloc més propici per a la seva distribució.
Els rais són típics del Pirineus, per a conduir els troncs des de l'alta muntanya fins a les valls al sud dels Pirineus. Normalment, els troncs s'acumulaven a les vores del riu, esperant la primavera en què el curs és més gran i la conducció més fàcil, i llavors s'organitzaven grans transports. Avui en dia, es conserva la tradició dels rais a tall de festes de diferents pobles de la zona pirenaica com Burgi, Aínsa, el Pont de Claverol i Coll de Nargó, totes en els mesos de primavera o estiu. També hi ha museus com el Museo de la Almadía, al poble navarrès de Burgi, el Museo de la Navata a Aínsa (Osca) o el Museu dels Raiers al Pont de Claverol (Pallars Jussà).[6]
Materials i variants
modificaLes funcions encomanades als rais al llarg del temps són les mateixes que les de qualsevol embarcació. Hi ha dos aspectes fonamentals a considerar: la flotabilitat (decisiva a l’hora de transportar càrrega) i la resistència estructural durant la vida útil (si un rai es trenca o desfà no pot prestar un servei correcte).
Rais formats per elements longitudinals
modificaEn els rais tradicionals de troncs, de canyes de gran diàmetre o de feixos de canyes lligades, els element principals es disposen longitudinalment i proporcionen flotabilitat i resistència (conjuntament). En tots els casos hi ha elements transversals que completen l'estructura. El conjunt de l'embarcació va lligat amb cordes (o elements similars) que uneixen els elements esmentats entre sí. La forma general és rectangular (a vegades quadrada) i d’alçària (puntal) reduïda. El calat amb el rai carregat és relativament petit però la línia de flotació frega la “coberta”.
-
Rais de bambú de construcció moderna
-
Rais de bambú a Bangladesh
-
Rai a la Pobla de Segur
Rais amb elements de flotació independents
modificaDocumentats des dels segles més antics hi ha rais amb flotadors de pells (inflades o farcides de palla) lligats a una estructura general. El conjunt del rai està format per elements flotadors i una estructura resistent als esforços. Tots els elements han d’anar ben lligats però fan la seva funció de forma independent.[7]
-
Rai fet de dos odres de lleó marí
-
Dos rais al port de Huasco
-
Rai construït per joves alumnes
Models especials
modificaKattumaram
modificaKattumaram és una paraula tàmil que significa “fusta lligada” (de kattu=unir i maram=fusta). Els kattumarams són rais formats per tres, cinc i fins a set troncs lligats entre si. La forma general resulta de la llargària desigual dels troncs i del seu afaiçonament amb curvatura.[8][9]
"Caballito de totora"
modificaUn "caballito de totora" es un rai construït amb tiges i fulles de la planta totora (Scirpus californicus). Per a pescar a mar i llacs del Perú i llacs de Bolívia.[12][13][14]
-
Kattumaram a la platja de Chennai (antigament Madràs)
-
Jangada en aigües de la ciutat de Mossoró
-
Rai de totora a Huanchaco, Peru
Forma i desplaçament
modificaMolts dels rais tradicionals tenen formes submergides (obra viva) poc adequades per a desplaçar-se amb velocitat. La seva navegació és acceptable per a moure’s a favor dels corrents. Alguns models disposen de formes relativament hidrodinàmiques que permeten la navegació en qualsevol direcció en aigües tranquil·les i contra corrents moderats.
Propulsió i govern
modificaEls rais destinats a navegar a la deriva (a favor dels corrents) i, amb més motiu, els rais adequats per a navegar activament disposen de rems, pagaies, perxes o similars. Alguns porten arbres i veles. En tots els casos es pot navegar a la sirga, remolcant des de terra.
Els timons dels rais poden actuar de forma convencional si hi ha una velocitat relativa de l‘embarcació envers l’aigua.[15][16] En els rais de deriva cal remar amb els timons de forma activa. Les perxes i gafes permeten separar-se d’obstacles eventuals.
En els rais transbordadors, destinats a passar rius enganxats a cables auxiliars, la propulsió pot fer-se a força de braços (recolzant-se en els cables; directament o amb una gafa-palanca) o aprofitant una orsa orientada a quaranta-cinc graus del corrent del riu. També poden emprar-se motors i hèlices.
Usos
modificaRais fluvials a la deriva
modificaDestinats a navegar riu avall.
Rais lacustres o d’aigües tranquil·les
modificaGeneralment adequats per a navegar en qualsevol direcció i disposant de propulsió activa.
Rais per travessar rius
modificaAquí cal distingir entre els rais lliures i rais enganxats a cables.
Rais de càrrega i descàrrega
modificaUsats tradicionalment (i encara actualment) per a transportar mercaderies i passatges entre un vaixell i terra ferma.
Rais de pesca
modificaEntre els molts tipus possibles cal destacar els rais petits capaços de navegar per mar o rius amb corrents notables.
Rais de salvament
modificaDe construcció improvisada en cas d’emergència o de construcció industrial per a millorar la seguretat en cas de naufragi.
Documents
modificaLa referència catalana més antiga del terme rai (sota la grafia “raig”) correspon al Llibre del Consolat de Mar.[17][18] El significat del mot podria interpretar-se com a “restes flotants (sobre el mar)” casuals i no pas de construcció deliberada.
Com a artefacte de construcció humana destinat a la navegació per mar, el rai ja figura a l'Odissea.[19] En la traducció de Carles Riba els termes emprats són ”raig” i “armadia”.[20] La traducció de Joan Francesc Mira usa “rai”.[21] Aparentment, la documentació catalana més antiga del terme armadia figura en Pinya de rosa, llibre de Joaquim Ruyra publicat el 1920.
L’obra Anàbasi de Xenofont esmenta rais per a travessar rius en diverses ocasions. Particularment explica la construcció de rais fets amb pells cosides plens de palla o farratge lleuger.[22][23][24]
Segons Flavi Arrià, Alexandre el Gran va atacar els escites, que el provocaven des de l'altra banda, travessant el riu Don (aleshores anomenat Tanais) en rais de pells amb l'exèrcit macedoni.[25][26]
Polibi, vers el 146 aC, tractava dels usos militars dels rais.[27][28]
Titus Livi, cap a l’any 9 dC, parlava de ponts sobre rius fets de rais lligats i del passatge dels elefants d'Hanníbal Barca sobre rais.[29][30]
Rais famosos en la literatura són els de Robinson Crusoe, de Daniel Defoe, improvisats per a transportar tota mena d’objectes i materials des d’un vaixell embarrancat fins a la costa d’una illa.[31][32]
En dues obres de Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer[33][34] i Les aventures de Huckleberry Finn,[35] hi figuren els rais del riu Missisipi. Embarcacions econòmiques i rudimentàries de transport i desplaçament.
L’obra La jangada. Huit cents lieues sur l'Amazone de Jules Verne es basa en un gran rai destinat a baixar per aquell riu cabalós.[36]
L'expressió barca solera sembla moderna. Recollida per Pompeu Fabra en el diccionari de 1931 no és la més adequada per a designar el significat general de rai tot i les seves definicions oficials.[37] Ha estat usada en alguna obra posterior.[38]
Un rai real, tràgicament famós, fou el construït arrel del naufragi de la fragata La Medusa.[39][40]
El rai del tractat de Tilsit
modificaEl primer dels acords fou signat el 7 de juliol de 1807 poc després de la batalla de Friedland entre el Tsar Alexandre I de Rússia i Napoleó.[41][42][43]
El rai salvavides de Maria Beasley
modificaEl rai Kon-Tiki constava de nou troncs longitudinals de balsa (de 14 metres de llarg i 60 centímetres de diàmetre) lligats amb cordes de cànem de 30 mm de mena (diàmetre). Cada 91 cm hi havia troncs travessers de balsa de 30 cm de diàmetre. La proa estava reforçada amb planxes de pi i hi havia una mena d’orses de 60 cm d’ample situades entre els troncs longitudinals.[45][46]
Rafting
modificaL'esport del rafting (baixada d’aigües braves en bots pneumàtics) pren el nom del terme anglès derivat de “raft” (rai).[47]
Cinema i televisió
modificaHi ha un cert nombre de films en els quals el paper dels rais és fonamental o, si més no, notable. Alguns dels quals es citen a continuació.
- 1954. Riu sense retorn [48]
- Viatge al centre de la Terra (pel·lícula de 1959) [49]
- En una traducció catalana de la novel·la es parla de rai.[50]
- 1962. La conquesta de l'Oest [51]
- 1972. Aguirre, la còlera de Déu [52]
- 1976. Curro Jiménez.[53][54]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Joan Coromines; Joseph Gulsoy; Max Cahner Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, vol VII. Curial Edicions Catalanes, 1980. ISBN 84-7256-173-9.
- ↑ DCVB-armadia
- ↑ 3,0 3,1 rai a Optimot
- ↑ United States. Steamboat-Inspection Service. Rivers: General Rules and Regulations, 1916-1931. U.S. Government Printing Office, 1931, p. 69–.
- ↑ D. J. House. Seamanship Techniques: For Shipboard & Maritime Operations. Routledge, 2004, p. 234–. ISBN 978-0-7506-6315-1.
- ↑ «Rai». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guillermo Eduardo Billinghurst. Reconocimento militar del Rio Desaguardero y de la altiplanicie Andina. Manuel A. Lira, 1880, p. 96–.
- ↑ Cecilia Busby. The Performance of Gender: An Anthropology of Everyday Life in a South Indian Fishing Village. Taylor & Francis, 20 agost 2020, p. 43–. ISBN 978-1-00-032464-8.
- ↑ Food and Agriculture Organization of the United Nations. Overcoming Factors of Unsustainability and Overexploitation in Fisheries: Selected Papers on Issues and Approaches : International Workshop on the Implementation of International Fisheries Instruments and Factors of Unsustainability and Overexploitation in Fisheries, Siem Reap, Cambodia, 19-16 September 2004. Food & Agriculture Org., 2005, p. 279–. ISBN 978-92-5-105449-9.
- ↑ Marguerite H Rippy. Orson Welles and the Unfinished RKO Projects: A Postmodern Perspective. SIU Press, 21 abril 2009, p. 120–. ISBN 978-0-8093-2912-0.
- ↑ René Peyrous. Retour d'Ulysse de Troie vers Ithaque: Hypothèses sur la seconde partie du parcours depuis le Cap Malée. Société des Ecrivains, 9 octubre 2015, p. 437–. ISBN 978-2-342-04298-6.
- ↑ Tom D. Dillehay. Where the Land Meets the Sea: Fourteen Millennia of Human History at Huaca Prieta, Peru. University of Texas Press, agost 2017, p. 786–. ISBN 978-1-4773-1149-3.
- ↑ Kristin A. Wintersteen. The Fishmeal Revolution: The Industrialization of the Humboldt Current Ecosystem. Univ of California Press, 25 maig 2021, p. 3–. ISBN 978-0-520-37963-3.
- ↑ Julian Haynes Steward. Handbook of South American Indians: The Andean civilizations. U.S. Government Printing Office, 1946, p. 163–.
- ↑ Álvaro González de Aledo Linos. Ladrar al espejo: (La vuelta a Francia del Corto Maltés). Exlibric, 26 juliol 2019, p. 16–. ISBN 978-84-17845-24-7.
- ↑ Marí Sagarra, Ricard. Maniobra de los buques. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 31 desembre 2004, p. 26–. ISBN 978-84-9880-197-2.
- ↑ Consolat de Mar. Llibre de consolat dels fets maritims: ara novament corregit y emendat ab algunes declaracions de paraules als margens .... en casa Sebastia de Cormellas, 1592, p. 65–.
- ↑ Margarita Serna Vallejo. Textos jurídicos marítimos medievales. Boletín Oficial del Estado, 1 juny 2018, p. 361–. ISBN 978-84-340-2479-3.
- ↑ Homer. L'ODISSEA. Castellnou, 2018, p. 49–. ISBN 978-84-9804-909-1.
- ↑ Homer. Odissea (vol. I): Cants I-VI. Fundació Bernat Metge, 2010, p. 238–. ISBN 978-84-9859-142-2.
- ↑ Homer. Odissea: Versió de Joan F. Mira. Grup 62, 21 octubre 2011. ISBN 978-84-7588-281-9.
- ↑ Xenofont. L'expedició dels deu mil, vol. I: llibres I-II. Fundació Bernat Metge, p. 50–. ISBN 978-84-9859-074-6.
- ↑ Jenofonte. Anábasis. Editorial Verbum, 2018, p. 26–. ISBN 978-84-9074-775-9.
- ↑ Oeuvres complètes de Xenophon, traduites en françois, et accompagnées du texte grec, de la version latine, et de notes critiques, par J. B. Gail ... Edition ornée de cartes géographiques, et de figures gravés d'après se dessins e Le Barbier. Tome premier (-septième). de l'Imprimerie de la République, 1799, p. 444–.
- ↑ Arriano. Anábasis de Alejandro Magno. Libros IV-VIII (India). RBA Libros, 5 agost 2016, p. 8–. ISBN 978-84-249-3073-8.
- ↑ Histoire des expeditions d'Alexandre; Redigee sur les memoires de Ptolemee et D'Aristobule, ses Lieutenans; Par Slave Arrien de Nicomedie, surnomme le nouveau Xenophon, consul et general romain, disciple d'epictete ; Traduction nouvelle par P. Chaussard. Genets, 1802, p. 13–.
- ↑ Polybe. Histoire de Polybe nouvellement traduite du grec par dom Vincent Thuillier,... avec un commentaire, ou un corps de science militaire... par M. de Folard,..., 1759, p. 1–.
- ↑ M*** (Mestre de Camp de Cavalerie.); Jean Charles de Folard Abregé des commentaires de M. De Folard, sur l'histoire de Polybe. Chez La Veuve Gandouin, 1754, p. 37–.
- ↑ Titus Livi. Història de Roma (vol. XI): Llibre XXI. Fundació Bernat Metge, 2002, p. 139–. GGKEY:A7730HF9SLE.
- ↑ Pablo Lozano. Coleccion de las partes mas selectas de los mejores autores de pura latinidad: con notas castellanas. Don R. Verges, 1831, p. 120–.
- ↑ Daniel Defoe. Robinson Crusoe. Macmillan and Company, 1866, p. 51–.
- ↑ Daniel Defoe. Avventure di Robinson Crusoe. Paolo Lampato, 1840, p. 43–.
- ↑ Mark Twain. The Adventures of Tom Sawyer. Belford Bros., 1876, p. 154–. ISBN 978-1-59688-103-7.
- ↑ Mark Twain. Les aventures de Tom Sawyer. Library of Alexandria, 1953, p. 105–. ISBN 978-1-4655-6703-1.
- ↑ Peter G. Beidler. Rafts and Other Rivercraft: In Huckleberry Finn. University of Missouri Press, 2 gener 2018. ISBN 978-0-8262-2138-4.
- ↑ La jangada. Huit cents lieues sur l'Amazone
- ↑ Pompeu Fabra. Diccionari general de la llengua catalana .... Llibreria Catalònia, 1932, p. 212–.
- ↑ Varis autors. Experiències de viatge. Nova Casa Editorial, 7 febrer 2018, p. 166–. ISBN 978-84-17142-42-1.
- ↑ Jean Baptiste Henri Savigny. Naufrage de la frégate la Méduse, faisant partie de l'expédition du sénégal, en 1816.Par J.B.H. Savigny et A. Corréard, 1817.
- ↑ Franzobel. La zattera della medusa. Il Saggiatore, 6 juny 2019, p. 325–. ISBN 978-88-6576-728-3.
- ↑ Laure Junot Abrantès (duchesse d'). Memoires de Madame la duchesse d'Abrantes, ou Souvenirs historiques sur Napoleon, la Revolution, le Directoire, le Consulat, l'Empire et la Restauration: 2. Hauman Cattoir et Comp., 1837, p. 330–.
- ↑ Albert Vandal. Napoléon et Alexandre Ier: De Tilsit à Erfurt. E. Plon, Nourrit et cie, 1891, p. 56–.
- ↑ Charlotte Anne Albinia Disbrowe. Old Days in Diplomacy. Wildside Press LLC, 1 desembre 2009, p. 89–. ISBN 978-1-4344-0826-6.
- ↑ Ellen Labrecque. Maria Beasley and Life Rafts. Cherry Lake, 1 gener 2017, p. 13–. ISBN 978-1-63472-245-2.
- ↑ Jerald Fritzinger. Pre-Columbian Trans-Oceanic Contact. Lulu.com, 14 març 2016, p. 133–. ISBN 978-1-329-97216-2.
- ↑ Thor Heyerdahl. Kon-Tiki: Across the Pacific by Raft. Simon and Schuster, 11 novembre 2014. ISBN 978-1-63220-017-4.
- ↑ Molly Absolon. The Ultimate Guide to Whitewater Rafting and River Camping. Falcon Guides, 1 juny 2018, p. 1–. ISBN 978-1-4930-3234-1.
- ↑ Video: Riu sense retorn.
- ↑ Video:Viatge al centre de la Terra
- ↑ Jules Verne. Viatge al centre de la terra. La Galera, SAU Editorial, 30 juliol 2012, p. 211–. ISBN 978-84-246-4482-6.
- ↑ Video: How the West Was Won - Original Theatrical Trailer
- ↑ Eric Ames. Aguirre, the Wrath of God. Bloomsbury Publishing, 25 juliol 2019, p. 56–. ISBN 978-1-83871-424-6.
- ↑ Video: Curro Jiménez. El barquero de Cantillana. (Vegeu minut 8)
- ↑ «EL BARQUERO DE CANTILLANA: UN ICONO LOCAL. Antonio García Benítez». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 9 juliol 2021].