Qixi
El Qixi (en xinès: 七夕; pinyin: qīxī; literalment: la nit dels sets) també conegut com a Qiqiao (乞巧節), Festivitat de Qixi o Festivitat de Qiqiao, és una festivitat xinesa que celebra, anualment, l'encontre entre el traginer i la teixidora que és narrat a la mitologia xinesa.[1] La festivitat se celebra el setè dia del setè mes lunisolar del calendari xinès.[1] La festivitat s'originà a partir de la llegenda romàntica de dos amants: Zhinu (literalment, la teixidora) i Niulang (literalment, el traginer o bouer)[2] i se celebra des de la dinastia Han.[3] La primera referència sobre aquest mite es remunta ara fa 2600 anys, en un poema dins el Clàssic de poesia.[3] El Qixi es considera la festivitat inspiradora d'altres festivitats similars que se celebren al Japó (Tanabata); Corea (Chilseok) i Vietnam (Thất Tịch). Altres noms que ha rebut la festivitat són: Festivitat dels sets dobles,[4] Dia de Sant Valentí xinès[5] o la Nit dels Sets.[3]
| |||
| Tipus | dia festiu festival  | ||
|---|---|---|---|
| Dia | 7è dia del 7è mes en el calendari xinès | ||
| Estat | República Popular de la Xina | ||
.JPG)
Inspiració mitològica
modificaLa història general en la qual està inspirada la festivitat és la història d'amor entre Zhinu (que simbolitza l'estrella Vega) i Niulang (que simbolitza l'estrella Altair).[3] L'amor entre els dos no fou permès i, per tant, foren situats als un i altre costat del Riu d'Argent (que representa la Via Làctia).[6] Un cop l'any, el setè dia del setè mes lunar, un grup de garses forma un pont que permet als dos amants retrobar-se. A banda d'aquesta, existeixen diferents variacions en la història.[3]
Tradicions
modificaDurant la dinastia Han, les pràctiques estaven orientades a conformar cerimònies rituals.[1] Amb el pas del temps, les activitats festives han inclòs característiques que han permés que la gent hi prengués part.[1]
Les noies solen prendre part tot venerant les divinitats (拜仙) durant els rituals;[7] elles assisteixen al temple local per a pregar a Zhinu en cerca de saviesa, sovint cremant objectes de paper com a ofrena. Així mateix, les noies solien pregar per adquirir destresa en l'art de l'agulla o en l'art de teixir[8] (que simbolitzaven els talents tradicionals d'una bona esposa)[3] i solien fer desitjos sobre casar-se amb algú qui creien que podria ser un bon amant o marit. Tradicionalment, les noies feien demostracions d'habilitats domèstiques i, fins i tot i havia concursos i competicions sobre dites habilitats.
La festivitat també mantingué importància per a les parelles acabades de casar. Tradicionalment, les parelles veneraven la parella celestial (Zhinu i Niulang) per últim cop i se n'acomiaden.[7]
Es diu que si plou en aquest dia és conseqüència del riu que prova d'esfondrar el pont fet per les garses o que són els plors de la parella que lamenta haver-se de separar.[5] Basada en la llegenda del grup de garses que construeix el pont, una parella de garses sol simbolitzar la felicitat conjugal i la fidelitat.[5]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Zhao, Rongguang,. A history of food culture in China. ISBN 978-1-938368-27-1.
- ↑ Brown, Ju.. China, Japan, Korea : culture and customs. North Charleston, South Carolina: BookSurge, 2006. ISBN 1-4196-4893-4.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Schomp, Virginia.. The ancient Chinese. Nova York: Marshall Cavendish Benchmark, 2010. ISBN 978-0-7614-4216-5.
- ↑ Religions of the world : a comprehensive encyclopedia of beliefs and practices. Second edition. Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2010. ISBN 978-1-59884-204-3.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Welch, Patricia Bjaaland, 1953-. Chinese art : a guide to motifs and visual imagery. 1st ed. North Clarendon, VT: Tuttle Pub, 2008. ISBN 978-0-8048-3864-1.
- ↑ Presence and presentation : women in the Chinese literati tradition. Nova York: St. Martin's Press, 1999. ISBN 0-312-21054-X.
- ↑ 7,0 7,1 Poon, Shuk-wah.. Negotiating religion in modern China : state and common people in Guangzhou, 1900-1937. Hong Kong: Chinese University of Hong Kong, 2011. ISBN 962-996-421-X.
- ↑ Heng, Chye Kiang, 1958-. Cities of aristocrats and bureaucrats : the development of medieval Chinese cityscapes. Singapore: Singapore University Press, National University of Singapore, 1999. ISBN 9971-69-223-6.