Punta de plata
La punta de plata és una eina de dibuix i escriptura que consisteix en una vareta de plata fina amb punta, de diferents mides, que s'adjunta a un mànec o un portamines. S'utilitza com un llapis per dibuixar sobre un suport de paper o pergamí preparat amb una substància blanca o de color originalment fetes de farina d'os, anomenada al Renaixement carta tinta i que pot ser substituïda per una preparació de guix o guaix. El terme es refereix a l'eina, la tècnica i el treball obtingut.
El traç obtingut és molt fi i d'un to gris que evoluciona al llarg del temps, per l'oxidació del metall, cap a marrons càlids. Contràriament a la creença popular, degut a la raresa de la seva pràctica, la punta de plata és una eina barata: la seva fabricació és senzilla i té un mínim desgast.
Història
modificaD'ús infreqüent en l'actualitat, es va utilitzar per traçar el dibuix previ a les il·luminacions de manuscrits en pergamí. Es feia servir molt durant el Renaixement. Els primers centres de producció eren a Florència i Flandes. Entre els grans noms que varen fer servir la punta de plata hi ha Jan van Eyck, Albrecht Dürer, Leonardo da Vinci i Rafael. Cennino Cennini dedica la major part del seu llibre Il Llibre dell'Arte ("El Llibre d'Art") a la tècnica de la punta de plata i de plom, i com preparar els fons.
A finals del segle xvi, la forma de dissenyar canvia, el tractament minuciòs deixa pas a una tècnica més lliure, es desenvolupa l'ús de llapis i guix directament, sense la tediosa preparació del suport, i esdevé la decadència de la punta de plata. Només els holandesos, amb Hendrick Goltzius i Rembrandt (Retrat de Saskia, 1633, Berlín) mantenir aquesta tècnica.
El retorn de la mina de plata es produeix a l'inici del segle xx, amb els pintors prerafaelites, Alphonse Legros a Anglaterra, Meder Josep a Àustria i Alemanya, i l'americà Joseph Stella. Aquesta tècnica és cada vegada més comú avui en dia. Alguns artistes utilitzen les punta de plata en combinació amb altres tècniques i realitzen obres de grans dimensions. Entre d'altres, destaca Víctor Koulbak.
Miniatura
modificaEl retrat es dibuixa en un full de pergamí que és recobert per les dues cares d'una sorra blanca. L'artista dibuixa amb diferents llapis negres i marca els blancs amb un instrument anomenat rascador. Sovint se li dona un lleuger tint d'aquarel·la de color vermell a la cara per fer-la més viva.
Enllaços externs
modifica- Lloc dedicat a la punta de plata (anglès)