Premis Oscar de 1935

Premis Oscar de 1935
	34° 02′ 59″ N, 118° 15′ 15″ O / 34.049757°N,118.254042°O
Tipus	cerimònia dels Oscars
Data	5 març 1936
Número d'edició	8 (1935 )
	← 1934 1936 →
Localització	Millennium Biltmore Hotel (Califòrnia)
Estat	Estats Units d'Amèrica
Presentador	Frank Capra
Lloc web	oscars.org…

Els Premis Oscar de 1935 (en anglès: 8th Academy Awards) foren presentats el 5 de març de 1936 en una cerimònia realitzada al Biltmore Hotel de Los Angeles. La cerimònia fou presentada pel director Frank Capra.

Curiositats

Aquesta fou la primera vegada en la qual les estatuetes foren anomenades "Oscar".

En aquesta edició s'introduí una nova categoria: Oscar a la millor direcció de ball, que fou eliminada tres edicions posteriors.

Rebel·lió a bord de Frank Lloyd fou l'última pel·lícula, avui dia, d'aconseguir el premi de Millor Pel·lícula (juntament amb The Broadway Melody i Grand Hotel) sense cap altre premi. Així mateix és l'únic film en aconseguir tres nominacions a millor actor.

Premis

Millor pel·lícula	Millor director
Rebel·lió a bord Barret de copa Broadway Melody of 1936 Captain Blood David Copperfield El delator Les Misérables The Lives of a Bengal Lancer A Midsummer Night's Dream Naughty Marietta Noblesa obliga Somnis de joventut	John Ford per El delator Michael Curtiz per Captain Blood (Nominació no oficial)^[1] Henry Hathaway per The Lives of a Bengal Lancer Frank Lloyd per Rebel·lió a bord
Millor actor	Millor actriu
*Victor McLaglen per El delator* com a "Gypo" Nolan** Clark Gable per Rebel·lió a bord com a Fletcher Christian Charles Laughton per Rebel·lió a bord com a Capità William Bligh Paul Muni per Black Fury com a Joe Radek (Nominació no oficial)^[2] Franchot Tone per Rebel·lió a bord com a Byam	*Bette Davis per Dangerous* com a Joyce Heath** Elisabeth Bergner per Escape Me Never com a Gemma Jones Claudette Colbert per Private Worlds com a Dr. Jane Everest Katharine Hepburn per Somnis de joventut com a Alice Adams Miriam Hopkins per La fira de la vanitat com a Becky Sharp Merle Oberon The Dark Angel com a Kitty Vane
Millor història	Millor guió adaptat
Ben Hecht i Charles MacArthur per The Scoundrel Moss Hart per Broadway Melody of 1936 Don Hartman i Stephen Morehouse Avery per The Gay Deception Gregory Rogers (pseudònim de Darryl F. Zanuck) per G Men (Nominació no oficial)^[3]	*Dudley Nichols^[4] per El delator* (sobre hist. de Liam O'Flaherty)** Grover Jones i William Slavens McNutt per The Lives of a Bengal Lancer (sobre hist. de Francis Yeats-Brown) Achmed Abdullah, John L. Balderston, Waldemar Young, Jules Furthman, Talbot Jennings i Carey Wilson per Rebel·lió a bord (sobre hist. de Charles Nordhoff i James Norman Hall) Casey Robinson per Captain Blood (sobre hist. de Rafael Sabatini) (Nominació no oficial)^[1]
Millor banda sonora	Millor cançó original
*Max Steiner (cap de departament) per El delator* (música de Max Steiner)** Leo F. Forbstein (cap de departament) per Captain Blood (música de Erich Wolfgang Korngold) (Nominació no oficial)^[1] Nat W. Finston (cap de departament) per Rebel·lió a bord (música de Herbert Stothart) Irvin Talbot (cap de departament) per Somni d'amor etern (música de Ernst Toch)	*Harry Warren (música); Al Dubin (lletra) per Gold Diggers of 1935* ("Lullaby of Broadway")** Irving Berlin (música i lletra) per Barret de copa ("Cheek to Cheek") Jerome Kern (música); Dorothy Fields i Jimmy McHugh (lletra) per Roberta ("Lovely to Look At")
Millor direcció artística	Millor fotografia
Richard Day per The Dark Angel Van Nest Polglase i Carroll Clark per Barret de copa Hans Dreier i Roland Anderson per The Lives of a Bengal Lancer	Hal Mohr per A Midsummer Night's Dream (Nominació no oficial)^[5] Ray June per Barbary Coast Victor Milner per The Crusades Gregg Toland per Les Misérables
Millor so	Millor muntatge
*Douglas Shearer per Naughty Marietta* (MGM Studio Sound Department)** $1,000 a Minute (Republic Studio Sound Department) Gilbert Kurland per Bride of Frankenstein (Universal Studio Sound Department) Nathan Levinson per Captain Blood (Warner Bros. Studio Sound Department) Thomas T. Moulton per The Dark Angel (United Artists Studio Sound Department) Carl Dreher per I Dream Too Much (RKO Radio Studio Sound Department) Franklin B. Hansen per The Lives of a Bengal Lancer (Paramount Studio Sound Department) John Livadary per Love Me Forever (Columbia Studio Sound Department) E. H. Hansen per Thanks a Million (Fox Studio Sound Department)	Ralph Dawson per A Midsummer Night's Dream Robert J. Kern per David Copperfield George Hively per El delator Barbara McLean per Les Misérables Ellsworth Hoagland per The Lives of a Bengal Lancer Margaret Booth per Rebel·lió a bord
Millor curtmetratge - Comèdia	Millor curtmetratge - Novetat
How to Sleep de Jack Chertok i MGM Oh, My Nerves de Jules White i Columbia Pictures Tit for Tat de Hal Roach i MGM	Wings Over Everest de Gaumont British i Skibo Productions Audioscopiks de Pete Smith i MGM Camera Thrills de Universal Studios
Millor curtmetratge d'animació
Three Orphan Kittens de Walt Disney i United Artists The Calico Dragon de Harman-Ising i MGM Who Killed Cock Robin? de Walt Disney i United Artists
Millor ajudant de direcció	Millor direcció de ball
Clem Beauchamp i Paul Wing per The Lives of a Bengal Lancer Joseph M. Newman per David Copperfield Eric Stacey per Les Misérables Sherry Shourds per A Midsummer Night's Dream (Nominació no oficial)^[5]	Dave Gould per Broadway Melody of 1936 i Folies Bergère de Paris LeRoy Prinz per All the King's Horses and The Big Broadcast of 1936 Hermes Pan per Barret de copa Bobby Connolly per Broadway Hostess i Go into Your Dance Busby Berkeley per Gold Diggers of 1935 Sammy Lee per King of Burlesque Benjamin Zemach per She

Oscar honorífic

D. W. Griffith, pels seus èxits creatius com a director i productor i a la seva inestimable iniciativa i contribució duradora pel progrés del cinema.

Múltiples nominacions i premis

Les següents pel·lícules van rebre diverses nominacions:

8 nominacions: Rebel·lió a bord
7 nominacions: The Lives of a Bengal Lancer
6 nominacions: El delator
4 nominacions: Barret de copa i Les Misérables
3 nominacions: A Midsummer Night's Dream, Broadway Melody of 1936, The Dark Angel i Captain Blood
2 nominacions: Gold Diggers of 1935, Naughty Marietta, David Copperfield i Somnis de joventut

D.W. Griffith

Les següents pel·lícules van rebre més d'un premi:

4 premis: El delator
2 premis: A Midsummer Night's Dream

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 (anglès) Captain Blood
↑ (anglès) Black Fury
↑ (anglès) G Men
↑ Dudley Nichols refusà el premi per problemes entre el sindicat d'escriptors i l'Acadèmia, sent el primer en fer aquest fet. L'Acadèmia, però, anuncià l'any 1949 que Nichols tenia l'Oscar en el seu poder.
↑ ^5,0 ^5,1 (anglès) A Midsummer Night's Dream

Enllaços externs

(anglès) Academy Awards Database
(anglès) IMDB

[Blood-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 (anglès) Captain Blood

[2] (anglès) Black Fury

[3] (anglès) G Men

[4] Dudley Nichols refusà el premi per problemes entre el sindicat d'escriptors i l'Acadèmia, sent el primer en fer aquest fet. L'Acadèmia, però, anuncià l'any 1949 que Nichols tenia l'Oscar en el seu poder.

[Summer-5] 5,0 ^5,1 (anglès) A Midsummer Night's Dream

[1]