Portal:Energia/Article

L’energia eòlica és la energia obtinguda del vent, o sigui, la energia cinètica generada per efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes.

El terme eòlic ve del llatí Aeolicus, pertanyent o relatiu a Èol, déu dels vents en la mitologia grega. L'energia eòlica ha estat aprofitada des de l'antiguitat per moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins en moure les seves aspes.

En l'actualitat, l'energia eòlica és utilitzada principalment per produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A la fi de 2009, la capacitat mundial dels generadors eòlics va ser de 159,2 gigawatts. Mentre l'eòlica genera al voltant del 2% del consum d'electricitat mundial, representa al voltant del 20% de la producció elèctrica a Dinamarca,14 % a Irlanda i Portugal, 11% a Espanya , i un 8% a Alemanya (Dades del 2009).

{{Article_de_energia_de_la_setmana_0}} - discussió - modifica - historial

La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica de llarga durada, iniciada el 1973 a causa de l'alça sobtada dels preus internacionals del petroli, que va comportar una profunda transformació de les estructures econòmiques dels països desenvolupats.

Les seues manifestacions més importants van ser la devaluació del dòlar estatunidenc, la reducció de la demanda, la caiguda de la producció i l'increment de l'atur.

Tanmateix, l'augment dels preus va estimular molt la inversió en nous jaciments petrolífers, cosa que va donar peu a una oferta abundant i preus baixos durant la dècada següent.

{{Article_de_energia_de_la_setmana_1}} - discussió - modifica - historial

L'energia solar fotovoltaica és una metodologia d'obtenció d'energia elèctrica gràcies a cèl·lules fotoelèctriques. És una font d'energia renovable que comptava, el 2019, amb una capacitat de producció de 600 GW al nivell mundial. Els panells solars es poden instal·lar tant a la superfície terrestre com integrats en les parets o sostres d'edificis existents. Així mateix es poden integrar específicament en enginys com ara vehicles, fanals, màquines de venda autònomes, etc.

Les cèl·lules fotoelèctriques són el principal component de la placa fotovoltaica. Són uns dispositius semiconductors que en rebre radiació solar s'exciten, provoquen salts electrònics i una petita diferència de potencial tipus díode en els seus extrems (corrent elèctric).

{{Article_de_energia_de_la_setmana_2}} - discussió - modifica - historial

Un motor de combustió interna és un tipus de màquina que obté energia mecànica directament de l'energia química produïda per un combustible que crema dins d'una cambra de combustió, la part principal d'un motor.

Aquests motors es van fer com a substituts dels motors de combustió externa (màquines de vapor), amb la idea de traspassar la font de calor de fora de la màquina (caldera) a dins del cilindre, i així millorar el seu funcionament.

El Pyréolophore, el primer motor de combustió interna, fou concebut, creat i desenvolupat per Nicéphore Niépce amb el seu germà major Claude, i va rebre una patent el 20 de juliol 1807 de l'emperador Napoleó Bonaparte, després de remuntar amb èxit el corrent al riu Saona.

{{Article_de_energia_de_la_setmana_3}} - discussió - modifica - historial

El consum i recursos energètics a nivell mundial de l'any 2008 va ser de 474 exajoules amb del 80 al 90% provinent de combustible fòssils. Això és equivalent a un consum mitjà de 15 terawatts. De tota l'energia consumida des de la Revolució Industrial més de la meitat s'ha consumit en les dues dècades passades.

L'any 2009, el consum mundial d'energia va davallar per primera vegada en 30 anys (-1,1%) o 130Mtoe, com a resultat de la crisi econòmica. Aquesta evolució és el resultat de dos patrons contrastats. El consum d'energia va continuar essent fort en diversos països en desenvolupament específicament Àsia (+4%). En canvi en els països de l'OCDE, el consum es va tallar molt amb un 4,7% el 2009 i va caure a nivells del 2000. La Xina va passar a ser el major consumidor mundial d'energia (18% del total). El petroli va continuar essent la principal font d'energia mundial (33%) malgrat que el seu percentatge estigui davallant al llarg del temps. El percentatge del carbó s'ha incrementat amb un 27% del total el 2009.

{{Article_de_energia_de_la_setmana_4}} - discussió - modifica - historial

L'escalfament global és el procés d'augment gradual de la temperatura del planeta Terra per, entre altres causes, la intensificació de l'efecte d'hivernacle. El Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) conclou que gran part de l'augment des de mitjans del segle xx és degut a l'augment de concentracions antropogèniques de gas hivernacle. Probablement fenòmens naturals com la variació solar i els volcans van provocar una mica d'escalfament global des de l'època preindustrial fins al 1950 i un lleuger refredament des del 1950 cap endavant. Aquestes conclusions bàsiques han estat aprovades per, com a mínim, 30 societats i acadèmies científiques, incloent-hi totes les acadèmies nacionals de ciència dels països més industrialitzats. Mentre que alguns científics individuals han mostrat desacord amb aquesta hipòtesi, la gran majoria de científics que treballen en el canvi climàtic estan d'acord amb les conclusions principals de l'IPCC.

{{Article_de_energia_de_la_setmana_5}} - discussió - modifica - historial

• Si voleu afegir un nou article, creeu la plantilla "|Article_de_energia_de_la_setmana_X" on X és el proper número lliure (actualment 5). Després, modifiqueu l'inici d'aquesta pàgina escrivint a la plantilla:

{{Article_de_energia_de_la_setmana_{{#expr:{{#time:U}} mod X+1}}}}