Polinèsia

La Polinèsia (mot derivat del grec polí = 'molts', i nesi = 'illa') és una gran agrupació de més de 1.000 illes al Pacífic central i meridional. Geogràficament, la Polinèsia conforma un triangle amb els angles situats a les illes Hawaii, a Nova Zelanda i a l'illa de Pasqua. Samoa, Tonga, les Marqueses i la Polinèsia francesa són els altres arxipèlags principals que es localitzen dins el triangle polinèsic.

Polinèsia

Tipus	regió geogràfica arxipèlag grup regió cultural
Part de	Oceania insular Oceania
Localitzat a l'entitat geogràfica	oceà Pacífic
Localització
Continent	Oceania
16° 51′ 11″ S, 148° 24′ 19″ E / 16.852961°S,148.40522°E / -16.852961; 148.40522
Banyat per	oceà Pacífic
Format per	Samoa atol Palmyra Samoa Nord-americana Hawaii Niue illes Cook Tokelau illa de Pasqua illes Marqueses Tuvalu Wallis i Futuna Tonga Polinèsia Francesa illes Pitcairn
Característiques
Travessa	Nova Zelanda, França, Xile, Estats Units d'Amèrica, Kiribati, Tuvalu, Samoa, Tonga i illes Pitcairn

Les llengües polinèsies són les parlades per la població indígena de les illes. Culturalment, la Polinèsia es divideix en dos grups diferents, la Polinèsia oriental i la Polinèsia occidental. La cultura de la Polinèsia occidental està condicionada per unes illes de població nombrosa. La institució del matrimoni hi té un fort arrelament, i disposen de tradicions judicials, monetàries i comercials ben desenvolupades. Comprèn els arxipèlags de Tonga, Samoa i grups d'illes polinèsiques incloses dins la Melanèsia i la Micronèsia, com algunes pertanyents als Estats Federats de Micronèsia, Papua Nova Guinea, Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia. A causa de la bona disponibilitat a acceptar noves idees, i com que en aquestes illes hi va arribar un nombre relativament gran de missioners cristians, els polinesis van adoptar de seguida el cristianisme.

Des de les illes Cook cap a l'est, en canvi, les cultures s'han adaptat fortament a les petites illes i els atols. Els antropòlegs han qualificat el seu sistema de parentiu com el sistema hawaià. S'hi van desenvolupar en gran manera la religió, l'agricultura, la pesca, la predicció del temps, la construcció de catamarans i la navegació, perquè en depenia la població sencera de cada illa. El comerç es basava tant en les mercaderies d'ús habitual com en articles de luxe. Moltes de les illes més planes podien patir greus temporades de gana si els seus horts quedaven emmetzinats per la sal procedent de les onades d'un huracà. En casos com aquests, la pesca, font primària de proteïnes, no alleujava la pèrdua de calories. Els navegants, en particular, hi eren reverenciats, i cada illa tenia la seva casa de nàutica, amb una àrea de construcció de vaixells.

En una època en què els mariners europeus navegaven de dia i sense perdre de vista la línia de la costa, els polinesis (i els seus parents, els micronesis) havien navegat per la major part de l'oceà Pacífic, excloent-ne, és clar, les àrees àrtica i antàrtica. Feien servir tot un ventall de tècniques de navegació i es fixaven en la situació de les estrelles, el moviment dels corrents oceànics i la forma de les onades, la influència en l'aire i el mar de les diferents illes i atols, el vol dels ocells, els vents i els canvis de temps.