Pizza Hut
Pizza Hut és una franquícia de restaurants de menjar ràpid, especialitzada en l'elaboració de pizzes a l'estil nord-americà. Amb més de 34.000 restaurants en 100 països, és la cadena de pizzeries més gran del món.[2]
|
|||||
| Lema | Make It Great | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | subsidiària | ||||
| Indústria | quick service restaurant sector (en)   | ||||
| Camp de treball | restauració | ||||
| Història | |||||
| Creació | Wichita, Kansas (1958), Wichita | ||||
| Fundador | Dan i Frank Carney | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | pizza i pasta | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Persona rellevant |
| ||||
| Empleats | >140.000 | ||||
| Entitat matriu | PepsiCo (1977–1997) Yum! Brands (1997–present) | ||||
| Lloc web | pizzahut.com | ||||
     | |||||
.svg&lang=ca)
Història
modifica
Pizza Hut va ser fundada el 1958 per dos germans i estudiants universitaris, Dan i Frank Carney, que van obrir una pizzeria a Wichita (Kansas). Quan un amic els va convèncer que podien obrir el seu propi negoci, els dos germans van manllevar la seva mare prop de 600 dòlars per posar-lo en marxa al costat d'un soci capitalista, John Bender.[2][3]
El restaurant va iniciar una agressiva campanya publicitària per donar-se a conèixer, i va tenir una ràpida acceptació a la seva ciutat. Convençuts que el seu negoci podia expandir-se a altres ciutats als Estats Units, els germans Carney contactar amb un arquitecte de Wichita, Richard D. Burke, perquè dissenyés els nous locals amb un sostre de teules vermelles i forma de gorra, amb el qual podien distingir-se de la competència.[4] A mitjans dels anys 1960 van començar a obrir-se franquícies Pizza Hut, fins a arribar als 310 locals en 1969.[2]
Al començament dels anys 1960 el negoci travessava problemes econòmics, derivats d'un creixement massa ràpid i una manca d'organització entre les diferents franquícies.[2] En 1970 els germans Carney convertir Pizza Hut en una societat anònima, que va sortir a la Borsa de Nova York a 1972.[2] Amb una millor organització entre locals i un fort creixement que els va portar a expandir-se a altres països, la cadena de restaurants va cridar l'atenció de la multinacional PepsiCo, que va comprar la companyia en 1977.[5]
En 1997 PepsiCo va crear la subsidiària Tricon més tard coneguda com a Yum! Brands, que està a càrrec dels restaurants de Pizza Hut, KFC, Taco Bell i la cadena de restaurants A&W.[5]
Productes
modifica
Pizza Hut ven pizzes a l'estil nord-americà, amb més formatge i una massa més gruixuda que una pizza a l'estil italià. Dins dels estils de pa s'ofereix també una massa fina (pa pizza), una massa amb les vores farcits de formatge, o diferents modalitats que només surten de tant en tant.[6] La marca sol provar molts productes amb freqüència i els que menys vendes tenen deixen de fabricar, com la versió de la calzone o una variant de la pizza a l'estil de Chicago.[6] Els sabors de Pizza Hut depenen del país on estigui establerta la franquícia, i a més s'ofereixen altres menjars com pa d'all, aletes de pollastre, fingers de mozzarella o lasanya. Des 2008, els restaurants als Estats Units venen també pasta italiana.[7]
Referències
modifica- ↑ «Inside Pizza Hut's new headquarters in Plano». Arxivat de l'original el 2011-03-08. [Consulta: 10 març 2011].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «"pàgina web de pizzahut"» (en anglès). Funding Universe. [Consulta: 25 juliol].
- ↑ «"Executive Team (el perfil d'en John Bender)"» (en anglès). First Capital USA. Arxivat de l'original el 2013-09-02. [Consulta: 25 jul].
- ↑ 4,0 4,1 «Who Designed the Roof?» (en anglès). Dairy River. Arxivat de l'original el 2010-04-14. [Consulta: 25 juliol].
- ↑ 5,0 5,1 «"The History of Pizza Hut"» (en anglès). Recipe Pizza. Arxivat de l'original el 2010-10-17. [Consulta: 25 juliol].
- ↑ 6,0 6,1 «"Pizza Hut launches calzone-like P'Zone item"» (en anglès). Nation's Restaurant News, 11-02-2002. [Consulta: 25 juliol].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} "Hut, la nova aventura dels directius de Pizza Hut"]» (en anglès). TheEconomist, 26-03-2008. [Consulta: 25 juliol].