Pere el d'Osca
Pere el d'Osca (aragonès: Pero I d'Aragón) (Valle de Echo, 1068 - Vall d'Aran, 1104 (Gregorià)) o Pere Sanxes fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nom original | (an) Pero I d'Aragón |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1068 Valle de Echo (Regne d'Aragó) |
Mort | 1104 (Gregorià) (35/36 anys) Vall d'Aran (Regne d'Aragó) |
Sepultura | Panteó de reis de Sant Joan de la Penya |
Monarca del regne d'Aragó Regne d'Aragó | |
1094 – 1104 ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona → | |
Rei de Pamplona Regne de Pamplona | |
1094 – 1104 ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona → | |
Comte de Ribagorça comtat de Ribagorça | |
1085 (Gregorià) – 1104 (Gregorià) ← Sanç I d'Aragó i Pamplona – Alfons I d'Aragó i Pamplona → | |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Carrera militar | |
Conflicte | batalla d'Alcoraz batalla de Bairén |
Altres | |
Títol | Rei d'Aragó Rei de Pamplona Comte de Ribagorça |
Família | Dinastia Ximena i Casa reial d'Aragó |
Cònjuge | Agnès d'Aquitània Berta d'Aragó |
Pares | Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell |
Germans | Ramir II d'Aragó Alfons I d'Aragó i Pamplona Ferran Sanxes |
Biografia
modificaFill primer del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir el Monjo.
Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VIII d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:
- l'infant Pere d'Aragó (?-1104), casat amb Maria Díaz de Vivar
- la infanta Isabel d'Aragó (?-1103)
En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Poitou. D'aquesta unió no tingueren fills.
Joventut
modificaEl 1089 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida. S'hi va establir com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[1]
Regnat
modificaVa ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar l'expansió central i oriental, i va arribar fins a la serralada d'Alcubierre i els Monegres. El 1095 va conquerir Osca, després de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.
Va lluitar al costat de Rodrigo Díaz de Vivar a la batalla de Bairén, a Gandia[2] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre i Sarinyena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes; va morir el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.
Títols i successors
modifica- A 1100: Ego Petrus Sancii Dei gratia rex Aragonensium vel Pampilonensium[5]
Pere el d'Osca Naixement: 1069 Mort: 1104
| ||
Títols | ||
---|---|---|
Precedit per: Sanç I d'Aragó i Pamplona (pare) |
Rei dels Aragonesos i dels Pamplonesos (Llista de reis d'Aragó) Regne d'Aragó, Regne de Pamplona, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1094–1104) |
Succeït per: Alfons I d'Aragó i Pamplona "el Batallador" (germà) |
Referències
modifica- ↑ Boix Pociello, Jordi C. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. IEBC, 1998, p. 73. ISBN 8487861288.
- ↑ (castellà) DGPA, Castillo de Bairén [1]
- ↑ Arxiu Jaume I: Ramiro Sanç Ramírez promulga la segona redacció del Fur de Jaca
- ↑ Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón: Carta de Alfonso II de Aragón
- ↑ Titels of European hereditary rulers: Ledesma Rubio, María Luisa. Cartas de población del Reino de Aragón de los siglos medievales: pàg43; Doc.nº 18 (Zaragoza : Institución Fernando el Católico, 1991)
Enllaços externs
modifica- Heraldo de Aragón: Identificada genéticamente la primera dinastía de los Reyes de Aragón