Partit dels Treballadors d'Espanya-Unitat Comunista

El 20 d'octubre de 1985 va celebrar la seva primera assemblea nacional, a la qual van assistir 1.700 delegats.^[3] Es va presentar a les eleccions generals de juny de 1986 sota la denominació de Mesa per a la Unitat dels Comunistes, obtenint 229.695 vots (l'1,1%).

A les Eleccions Municipals de 1987 el PTE-UC va obtenir 185.104 vots i 179 regidors, principalment a Andalusia (104), en concret a les províncies de Granada (59) i Sevilla (20). A València i Madrid va obtenir 19 i 11 regidors respectivament, amb un 2% dels vots. Altres percentatges significatius els va obtenir a Castelló i Valladolid, amb prop d'un 3% dels vots. A la Vall d'Uixó va ser la força més votada guanyant l'alcaldia. A la Diputació Provincial de Granada, amb el 5% dels vots, va assolir un diputat.

Aquest mateix any el PCE (M-R) va celebrar el seu Congrés Constituent, en el qual 841 delegats van escollir per unanimitat Santiago Carrillo com a president i Adolfo Piñedo Simal com a secretari general, així com un Comitè Central format per 57 membres.^[4]

Carrillo es va presentar a les Eleccions Europees de 1987, però no va assolir el seu objectiu, ja que va obtenir 222.680 vots (l'1,1%). Després de fracassar estrepitosament a les eleccions generals de 1989 (en les quals tot just va aconseguir 86.257 vots) va decidir integrar-se en el Partit Socialista Obrer Espanyol l'octubre de 1991 com corrent d'opinió, sota la denominació d'Unitat de l'Esquerra.^[5] El PCE (M-R) s'incorporà al PSOE amb 8.000 militants. El seu president, Santiago Carrillo, va optar per retirar-se de la política.^[6] Altres dirigents del partit han estat Julián Ariza Rico, Adolfo Piñedo Simal, Tomás Tueros Trueba o Antonio Rodrigo Torrijos.