Partit Democràtic Constitucional (Japó, 1927)

El partit va ser fundat l'1 de juny de 1927 com una unió de l'Associació Constitucional i el Partit dels amics del constitucionalisme ortodox.^[1] L'ideari de la formació fou política i econòmicament més liberal que el seu principal rival, l'Associació Pro Govern Constitucional, promovent la reducció de la desigualtat econòmica entre classes socials, una major cooperació internacional i la protecció de les llibertats personals.^[2] La seua reserva de vots principal provenia de la classe mitjana urbana, tot i que també va rebre el suport econòmic del zaibatsu Mitsubishi.

A finals de la dècada de 1930 el líder del partit i primer ministre, Osachi Hamaguchi, fou víctima d'un atac terrorista perpetrar per un ultranacionalista oposat a la signatura del Japó del Tractat Naval de Londres. Va dimitir del seu càrrec i poc després va morir. El succeí Wakatsuki Reijirō, qui ja havia estat primer ministre entre el 1926 i 1927. L'any 1931 el partit es va oposar de forma plena a d'intervenció militar a Manxúria, conseqüència directa de l'incident de Mukden, que havia estat provocat per certs comandaments de l'exèrcit imperial japonès.^[3] La greu crisi provocada per l'incident manxú el setembre de 1931 obligà a Wakatsuki a presentar la seua dimissió, essent substituït pel lider del seu partit rival, Inukai Tsuyoshi.^[4]

A les Eleccions generals japoneses de 1932 alguns diputats del partit es passaren a l'Associació Pro Govern Constitucional, i allò va fer que aquest partit obtinguera la majoria a la Cambra de Representants del Japó, fent primer ministre a Inukai. Quatre anys després, en 1936, va recuperar la majoria relativa a la cambra però quedant a pocs escons de diferència amb el partit de l'oposició, cosa que va fer que la cambra legislativa esdevinguera ingovernable, problema que tampoc es solucionà a les eleccions de l'any següent.

El 15 d'agost de 1940, el partit va decidir dissoldre's i integrar-se en l'Associació de Suport al Règim Imperial dins dels esforços del primer ministre Fumimaro Konoe per a crear un partit únic per al Japó.