Orfeó Granollerí
L'Orfeó Granollerí va ser creat el 1915 per iniciativa de la Unió Liberal de Granollers. El 3 de juny d'aquell any se'n va aprovar el reglament i s'encarregà la direcció de la nova formació coral al mestre Martí Llobet Palaus. Una de les primeres accions impulsades per l'Orfeó, al costat de la Societat Coral Amics de la Unió, va ser promoure que es dediqués un carrer de Granollers a Anselm Clavé. Això va representar que la carretera principal fos batejada amb aquest nom que encara porta ara. A la premsa local de l'època hi hagué un intens debat entre les dues entitats sobre l'autoria inicial de la iniciativa.[1]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | cor |
| Història | |
| Creació | 3 juny 1915 |
| Data de dissolució o abolició | 12 juny 1943 |
| Activitat | |
| Director musical | Martí Llobet i Palaus (1914–1920) |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
El primer concert de l'Orfeó Granollerí va ser el dia 1 de gener de 1916.[2] El disseny de l'estendard va ser encarregat a Alexandre de Riquer.[3]
El 1918 hi va haver discussions internes de caràcter ideològic que van comportar que alguns membres de l'orfeó i el seu director Martí Llobet, que argumentaven sentir-se massa controlats per la junta de la Unió Liberal, deixessin l'entitat i creessin un nou orfeó granollerí en un altre local, amb el suport del Centre Catòlic i la societat La Alhambra. D'aquesta manera hi va haver, durant un breu període, dos grups corals anomenats Orfeó Granollerí: els qui s'havien escindit, dirigits pel mestre Llobet, i els que es quedaren a la Unió Liberal que serien dirigits a partir d'aquell moment pel mestre Aureli Font.[2]
El 1932, des del mateix orfeó s'impulsà també la creació de l'Esbart Dansaire de Granollers.[4]
Passada la Guerra Civil Espanyola, l'orfeó va seguir actiu fins a la seva dissolució del 12 de juny de 1943. No obstant, en la premsa local no es fa esment de cap activitat de l'entitat més tard de 1936.[5]
Referències
modifica- ↑ «La Comarca, 1/5/1915». [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ 2,0 2,1 Fernández García, Mariano. La Unió Liberal i el Centre Catòlic, polaritzadors del teixit associatiu a Granollers, 1881-1936. [Granollers]: Ajuntament de Granollers, 1999. ISBN 84-930014-1-4.
- ↑ Farnés Sararols, Josep Maria. Crònica de la Unió Liberal. Granollers: Ajuntament de Granollers, 1981.
- ↑ Capdevila Oliveras, Josep. L'Esbart Dansaire de Granollers. Granollers: Ajuntament de Granollers, 2009 [i.e. 2010]. ISBN 978-84-937059-1-6.
- ↑ «Revista del Vallès, 25/6/2004». [Consulta: 2 abril 2022].