Operació Banner
L'Operació Banner (en anglès: Operation Banner) va ser el nom operatiu de la intervenció de les Forces Armades britàniques a Irlanda del Nord del 1969 al 2007,[1] en el marc del conflicte nord-irlandès. Va ser el desplegament continu més llarg de la història militar britànica,[2] en el que més de 300.000 soldats van ser mobilitzats.[3]
| ||||
| ||||
| Tipus | operació militar  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | conflicte nord-irlandès | |||
| Interval de temps | 14 agost 1969 - 31 juliol 2007 | |||
| Data | 31 juliol 2007 | |||
| Localització | Irlanda del Nord (Regne Unit) | |||
| Estat | Regne Unit | |||
En el moment més àlgid de l’operació als anys setanta, es van desplegar unes 21.000 tropes britàniques. L'Exèrcit britànic es va desplegar inicialment, a petició del govern unionista d'Irlanda del Nord, en resposta als aldarulls d'agost de 1969. El seu paper era donar suport a la Royal Ulster Constabulary (RUC) i afirmar l'autoritat del Govern britànic a Irlanda del Nord. Això va implicar activitats de contrainsurgència i donar suport a la policia en tasques de seguretat interna, com ara la vigilància de punts clau, l'establiment de punts de control i patrulles, la realització d’atacs i escorcolls, el control d’antiavalots i la desarticulació d'explosius. Com a part de l'operació, també es va formar un nou regiment de reclutament local: l'Ulster Defence Regiment (UDR).
L’Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (IRA o PIRA) va fer una campanya de guerrilla contra l’Exèrcit britànic del 1970 al 1997. Tot i que inicialment els catòlics van donar la benvinguda a les tropes perquè veien la RUC com una policia sectària, [13][4] el desplegament posterior van anar fent créixer l'hostilitat però l’hostilitat, sobretot després d’episodis com la batalla de Falls (1970), l'Operació Demetrius (1971) i el Diumenge Sagnant (1972). En els seus esforços per derrotar l'IRA, van ser freqüents els episodis de connivència entre militars britànics i paramilitars lleialistes de l'Ulster. Des de finals dels anys setanta, el govern britànic va adoptar una política d '"ulsterització", que significava donar un paper més important a les forces locals: l'UDR i la RUC. Després de l'Acord de Divendres Sant el 1998, l'operació es va reduir gradualment i la gran majoria de les tropes britàniques van ser retirades.[1]
Segons el Ministeri de Defensa britànic, 1.441 militars britànics van morir en servei durant l'Operació Banner;[5] 722 dels quals en atacs paramilitars,[5] i 719 a causa d'altres causes.[5] Va patir la major pèrdua de vides a l'emboscada de Warrenpoint el 1979. L'exèrcit britànic va matar 307 persones durant l’operació, aproximadament el 51% de les quals eren civils i el 42% eren paramilitars republicans.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «L'exèrcit britànic abandona l'Ulster». La Xarxa, 01-08-2007 [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ O'Neill, Julian «The Troubles: How 1969 violence led to Army's longest campaign» (en anglès). BBC News, 13-08-2019 [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ Wallace, Ben «Armed Forces mark 50 years since the start of operations in Northern Ireland» (en anglès). Govern del Regne Unit, 14-08-2019 [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ «1969: British troops sent into Northern Ireland» (en anglès). BBC, 14-08-1969 [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «UK Armed Forces Operational deaths post World War II» (pdf) (en anglès). Ministeri de Defensa del Regne Unit. [Consulta: 19 desembre 2020].