Doraemon

El Nobita Nobi és un nen de cinquè curs que porta ulleres i viu a un barri de Tòquio. Un dia, un ésser estrany surt del calaix del seu escriptori: un robot 'rodó' i blau amb semblança a un gat (menys les orelles), que falla en el seu intent de presentar-se i intentar menjar-se el berenar d'en Nobita i torna a l'escriptori. El misteri es resol ràpidament. El rebesnet d'en Nobita viu al segle XXII i, a causa dels errors d'en Nobita, tota la família viu en la pobresa. Per corregir-ho, el descendent d'en Nobita envia el seu robot Doraemon al passat, per intentar evitar que en Nobita cometi tants errors. Això és una feina difícil, ja que en Nobita és el nen més feble i poc intel·ligent dels de la seva classe. En Doraemon tampoc és el més intel·ligent dels robots. Tanmateix té la butxaca quadridimensional, la qual conté tota classe d'interessants aparells del segle XXII i, amb ells, en Doraemon intenta salvar en Nobita del seu futur de pobresa i fracàs.

Les històries són bastant predictibles, però entretingudes. En Doraemon posseeix una butxaca quadridimensional d'on treu tot tipus d'aparells del futur. En Nobita, un mal atleta i mal estudiant, gandul i amenaçat (normalment per en Takeshi Gōda i en Suneo Honekawa) se'n va plorant cap a casa i demana a en Doraemon algun aparell per venjar-se o per arreglar els seus problemes en general. Tanmateix, en Nobita va massa lluny i es fica en problemes més grans quan en Doraemon no pot (o no vol) ajudar-lo.

• Doraemon: és el gat robot protagonista. De la seva butxaca pot treure tot tipus d'aparells. No té orelles.^[10] Li encanten els pastissets de melmelada (originalment en japonès i a vegades en els nous doblatges anomenats doraiakis, dolços típics del Japó); d'aquí en surt el seu nom. Els ratolins li fan molta por, ja que se li van menjar les orelles. Té una germana anomenada Dorami.
• Nobita Nobi: és el coprotagonista. Feble i mal estudiant. Té molt mala vida a causa d'en Takeshi Gōda (Gegant), que sempre l'estomaca, i sempre se'n va plorant a cercar l'ajuda d'en Doraemon. Acaba fent servir els invents d'aquest per al seu propi ús, encara que al final els plans no li surten com ell s'espera. En el futur, ell i la Shizuka tindran un fill anomenat Nobisuke. En alguns capítols, de forma inesperada, treu un 100 a l'exàmen.
• Shizuka Minamoto: és la nena que li agrada a en Nobita. Es passa el dia banyant-se, i és una escena comuna veure en Nobita utilitzar algun aparell d'en Doraemon per espiar-la a la banyera. És l'única nena que apareix com a personatge principal a l'anime. Agrada a tots els nens, especialment a en Nobita, en Gegant (el sobrenom d'en Takeshi) i en Suneo. Està destinada a ser l'esposa d'en Nobita (en alguns episodis viatgen a través del temps i ho veuen), tot i que ella encara no ho sap. Té un cor gran i generós i es porta molt bé amb tothom. És molt bona estudiant; sempre obté les millors qualificacions, desafortunadament el seu futur espòs sempre obté zeros o, de vegades, notes baixes.
• Takeshi Gōda: és el ganàpia de la sèrie. És gran i fort, i a causa d'això sempre se n'aprofita dels altres i els pega. Els seus companys el coneixen amb el nom de Gegant. Ell i en Suneo sempre li fan la guitza a en Nobita; té molta enveja d'en Nobita i d'en Suneo per les coses que ells tenen (com ara còmics i joguines). Li encanta llegir manga i les seves notes són terribles, tot i que no tan dolentes com les d'en Nobita. Canta molt malament i obliga als nens del barri a escoltar els seus «concerts». Tanmateix, creu que la seva veu és extraordinària. La seva cançó preferida a la versió catalana de la sèrie és escarabat bum-bum. Té una germana petita anomenada Jaiko, que és dibuixant de còmics. També creu que cuina molt bé i sempre convida en Nobita i els altres a probar el seu estofat, que és horrorós.
• Suneo Honekawa: és el millor amic d'en Takeshi. És molt ric i presumit de les seves coses. Té moltes joguines, especialment cotxes teledirigits, els quals sap fer anar molt bé. En Gegant és el seu millor amic, però sempre s'ha de sotmetre als càstigs i amenaces que els exerceix igual que els altres nois. A vegades convida en Gegant i la Shizuka a viatges, i com que sempre deixa fora en Nobita, aquest demana ajuda a en Doraemon per a venjar-se'n.

• Jaiko Gōda: és la germana d'en Gegant. És dibuixant (però la qualitat dels seus còmics és força pèssima), i en Takeshi sovint demana ajuda a en Doraemon per acabar el manga que fa, o per donar-li consells o fotos que l'ajudin a dibuixar-lo. En Takeshi sempre la protegeix, i pega a tothom que no li agradin les seves obres. Principalment està destinada a casar-se amb en Nobita, i aquest necessitarà l'ajuda d'en Doraemon per evitar-ho.
• Hidetoshi Dekisugi: en Nobita té por que la Shizuka acabi enamorada d'ell, perquè és molt intel·ligent i bon esportista, es pot considerar el seu rival. A la versió balear (IB3) el seu cognom es va canviar per Dekigusu.
• Dorami: és la germana petita d'en Doraemon. El motiu pel qual conserva les orelles és perquè va mantenir les seves orelles lluny de les rates. És de color groc a diferència d'en Doraemon perquè ell va plorar tant que es va destenyir fins a obtenir el color blau tant característic seu. És molt semblant a en Doraemon. Na Dorami té totes les habilitats que té en Doraemon, incloent la butxaca quadridimensional. No viu amb en Nobita i en Doraemon, sinó que viu al segle XXII amb l'amo original d'en Doraemon. Al manga només apareix en algunes escenes.
• Mini-Doras: són els únics aparells d'en Doraemon amb vida. Són petites versions d'ell de diversos colors (groc, vermell, blau...). Només apareixen en capítols remarcats i alguns films, tot i que en un dels finals n'hi apareixien dos.

Doraemon va ser publicat entre l'any 1969 i 1996 per Fujimoto Hiroshi i Motoo Abiko i es va publicar en diverses revistes mensuals de còmics de l'editorial Shogakukan. El 1977, Doraemon es va començar a publicar en la revista en què arribaria ser conegut: CoroCoro Comic. En total, el manga està recollit en 42 volums tankōbon.

A Catalunya, Planeta DeAgostini va publicar setmanalment entre el 1994 i 1995 15 números del còmic en català en format quadern de 32 pàgines.

Al 30 Manga Barcelona, Planeta Cómic va anunciar que editaria la publicació original en català en un format 3 en 1; és a dir, 15 volums.^[11]

La primera de les sèries d'animació va aparèixer el gener de 1973 de la mà de Nippon Television. Primerament es va emetre un episodi pilot, titulat Doraemon Mirai Kara Yattekuru (ドラえもんが未来からやってくる, El Doraemon ha vingut del futur),^[12] i de l'1 d'abril al 30 de setembre 26 episodis més,^[13] que estaven dividits en dues parts de 15 minuts cadascuna. A causa del tancament de l'estudi d'animació, Nippon Television Douga, gran part dels màsters originals de la sèrie es van vendre o destruir.^[14]

El segon anime, produït per Shin-Ei Animation, es va emetre el 1979 a TV Asahi i va durar fins al 2005 amb un total de 1.787 episodis.^[15] Al Japó, aquesta versió se la coneix com a la versió Ōyama, ja que l'actor que va posar la veu a Doraemon va ser Nobuyo Ōyama.^[16] Posteriorment, el 2005, Shin-Ei Animation va produir una nova versió de la sèrie d'animació que també va emetre TV Asahi, amb disseny de personatges i repartiment nous. Aquesta versió és coneguda com la versió Mizuta pel nou doblatge japonès de Doraemon, protagonitzat per Wasabi Mizuta.

L'anime de Doraemon ha tingut tres doblatges diferents en llengua catalana: la corresponent a Televisió de Catalunya, la de la Televisió Valenciana (tant RTVV com a À Punt Mèdia),^[17] i la de la Televisió de les Illes Balears, cadascuna amb un doblatge amb la seva variant pròpia del català. La sèrie de 1979 va ser adquirida per Luk Internacional i emesa per primera vegada el febrer de 1994 a TV3.^[2]

Actualment, Doraemon es continua emetent en català per televisió i internet, i els cinemes estrenen les pel·lícules exclusivament en català a Catalunya i les Illes Balears.^[18][19][20] Coincidint amb l'estrena del llargmentratge Stand by Me i per a celebrar el seu vintè aniversari a Catalunya, el Club Super3 i Luk Internacional van organitzar una festa d'aniversari al parc de Catalunya en Miniatura el 7 de setembre de 2014.^[21]

Per internet, hi ha molts rumors que parlen del final de la sèrie, però no n'existeix cap. Hiroshi Fujimoto va morir abans no es decidís el final i les persones involucrades, en memòria seva, varen decidir no acabar-la oficialment mai.^[22]

Tot i això, en la seva versió per a manga es varen arribar a publicar fins a tres finals no oficials:

• El primer es publicà al número de març de 1971 de la revista Shogaku 4-nensei. En Doraemon explicava que els viatgers del futur com ell estaven causant molts problemes, ja que modificaven el temps i, per tant, havia de tornar al futur. D'aquesta manera en Nobita i el gat s'acomiaden i en Doraemon torna al futur.
• Al número de març de 1972 de la revista Shogaku 4-nensei, en Doraemon ha de tornar al futur. Com que sap que en Nobita no deixarà que se'n vagi, s'inventa que té un problema mecànic i que ha de tornar al futur per a reparar-lo, d'aquesta manera el nen el deixarà anar-se'n. En Nobita s'ho creu i li promet que l'esperarà fins que arribi i estigui bé, però aleshores en Doraemon comprèn que en Nobita ja està preparat per a separar-se d'ell definitivament, de manera que li explica la veritat. En Nobita ho comprèn i en Doraemon torna al futur.

Aquests dos finals es varen crear perquè, en certa manera, s'entenia que els nens anaven creixent i que no podien deixar els seus personatges més estimats endarrere sense donar-los un final adequat.

El tercer final va aparèixer l'any següent (març de 1973) a la mateixa revista. Se suposa que aquest és el capítol planejat per al final de la sèrie de televisió, però a aquella època els creadors estaven massa ocupats amb altres creacions i no varen poder dur-lo a terme. Tanmateix, finalment en Doraemon va tornar en el següent número de la revista.

• En aquest últim episodi en Nobita torna a casa plorant, com sempre, perquè en Gegant l'ha pegat. En arribar, en Doraemon li explica que ha de tornar al futur, però en Nobita no ho pot acceptar i intenta que en Doraemon es quedi. Després de parlar-ho amb el gat i els pares, per fi accepta la marxa del seu amic. Van a fer un últim passeig pel parc i, en un moment donat, en Nobita està sol i es torna a trobar amb en Gegant; s'encaren, però aquest cop en Nobita no es rendeix fàcilment i lluita contra ell, perquè sap que és el que en Doraemon voldria que fes. Finalment, en Gegant el deixa guanyar la lluita, però, tot i això, en Nobita queda mal parat, de manera que en Doraemon el recull i el porta a casa. Allà en Nobita dorm tranquil·lament mentre en Doraemon, després de pensar-s'ho una mica, se'n torna al futur i el deixa descansant.

Existeix una llegenda urbana, que no és certa, que explica que els creadors tenien pensat com a final de la sèrie el retorn d'en Nobita a la vida real després d'un llarg somni, i s'adona que està ingressat en un hospital amb leucèmia i que totes les seves aventures amb en Doraemon i els seus amics han estat tan sols un somni inspirat en un gat blau de peluix que li han regalat. I també un altre relat en el qual a Doraemon se li acaba la bateria, i a Nobita li presenten l'opció de canviar-li, però perdria la memòria de totes les peripècies que han viscut junts, i llavors Nobita decideix deixar-lo com està i posar-se a estudiar amb gran interès per dedicar-se a la robòtica i en el futur ressuscitar el seu amic, aprenent així finalment Nobita el valor de l'esforç si és per sacrificar-se per l'amistat.^[23]

Els llargmetratges animats de Doraemon són nombrosos i cada any se n'estrena un. Normalment segueixen els gèneres d'aventures i ciència-ficció, trencant amb les escenes quotidianes de la sèrie, i transportant els protagonistes a mons desconeguts o altres planetes. Algunes de les pel·lícules solen transmetre missatges sobre la importància d'alguns valors humanitaris i mediambientals.

Doraemon ha tingut l'admiració dels crítics i actualment és una franquícia d'èxit internacional. Ha guanyat diferents premis i guardons, inclosos els de l'Associació de Dibuixants de Còmic del Japó (漫画家協会賞) el 1973 i 1994,^[25] el premi de manga Shōgakukan per a millor còmic infantil el 1982,^[26] i el premi cultural Osamu Tezuka (手塚治虫文化賞) el 1997. El còmic ha venut més de 250 milions d'exemplars arreu del món, convertint-se així en un dels mangues més venuts de la història. L'Agència d'Afers Culturals del Japó també ha guardonat l'anime amb el premi a la millor sèrie de televisió el 1984, 1985, 1988 i 1989.^[27]

El personatge de Doraemon és una icona cultural japonesa i el 2008 va ser nomenat el primer «ambaixador anime» pel Ministeri d'Afers Exeriors del Japó.^[28]

Una anàlisi feta per un tuitaire, verificat per un periodista, considerà que la sèrie és poc apta per al públic infantil per les males morals que transmet.^[29]

A Bangladesh fou prohibida pel govern el 2013,^[30] després de la negativa opinió dels pares.^[1] Els motius principals de la prohibició foren que el doblatge era en hindi en compte d'estar en bengalí.^[30] Una investigació del 2014 trobà els motius del rebuig per part dels pares:^[31]

• Excessiva mostra del personatge principal.
• Mal exemple per part del personatge principal.
• L'idioma del doblatge.

A l'Índia i el Pakistan hi hagué moviments a favor de prohibir l'emissió de l'anime el 2016.^[32]

• Sáez Chorro, Cristina «Anàlisi comparativa dels doblatges en català i en valencià de Doraemon». UPF, 22-10-2021.
• Tasmia, Ekram Tushi «The Case of Bangladesh Government Banning Japanese Manga Cartoon Show Doraemon: The Antecedents of Consumers' Avoidance». Global Journal of Management And Business Research, 14, 1, 2014, pàg. 29-35. Arxivat de l'original el 2021-11-25 [Consulta: 6 gener 2018].

• Un apartat de Mundopeque dedicat a en Doraemon (castellà)
• Web oficial de Doraemon (castellà)