Llengües nguni
Les llengües nguni són un grup de llengües bantus parlades a l'Àfrica meridional pels pobles ngunis. Entre les llengües nguni hi ha el xosa, zulu, swati, hlubi, phuthi, bhaca, Lala, nhlangwini i les tres llengües anomenades ndebele: ndebele de Transvaal meridional, ndebele de Zimbabwe i Sumayela Ndebele (els dos darrers coneguts com a "Ndebele septentrional"). La denominació "Nguni" deriva de la raça bovina Nguni. Ngoni (vegeu més endavant) és una variant més, antiga.
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Àfrica meridional |
| Estat |  Sud-àfrica Eswatini Zimbàbue |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües bantus meridionals | |
| Codis | |
| Glottolog | ngun1276 |
De vegades s'afirma que l'ús de Nguni com una etiqueta genèrica suggereix una unitat monolítica històrica dels pobles en qüestió, on, de fet, la situació pot ser més complexa.[1] L'ús lingüístic de l'etiqueta (en referència a un subgrup del bantu) és relativament estable.
Classificació
modifica
Com a subconjunt de les llengües bantus meridionals, l'etiqueta "Nguni" s'utilitza tant genèticament (en el sentit lingüístic) com tipològicament (al marge de qualsevol significat històric).
Les llengües nguni estan estretament relacionades, i en molts casos diferents idiomes són mútuament intel·ligibles; d'aquesta manera, les llengües nguni podrien ser interpretades millor com un continu dialectal que com un conjunt d'idiomes diferents. En més d'una ocasió s'ha proposat crear un llenguatge unificat nguni.[2][3]
En la literatura acadèmica sobre les llengües del sud d'Àfrica, la categoria de classificació lingüística "Nguni" es considera tradicionalment subsumida en dos subgrups: "Tekela Nguni" i "Zunda Nguni".[4][5] Aquesta divisió es basa principalment en la distinció fonològica sortint entre corresponents consonants coronals: Zunda /z/ i Tekela /t/ (així la forma nativa del nom swati i la més coneguda forma zulu swazi), però hi ha una sèrie de variables lingüístiques addicionals que permeten una divisió relativament directa en aquests dos corrents parcials de nguni.
Llengües zunda
modifica- Zulu
- Xosa
- Ndebele del nord (o 'Ndebele de Zimbabwe')
- Ndebele del sud
Llengües tekela
modifica- Swati
- Sumayela Ndebele (Sumayela Ndebele)
- Phuthi[6]
- Bhaca[7]
- Hlubi (no el dialecte hlubi del xosa)[8]
- Lala
- Nhlangwini
Maho (2009) també hi relaciona S401 antic mfengu†
Dades comparatives
modificaCompara els frases següents:
| Català | "M'agraden els teus nous pals" |
|---|---|
| Zulu | Ngiyazithanda izinduku zakho ezintsha |
| Xosa | Ndi-ya-zi-thanda ii-ntonga z-akho ezin-tsha |
| Ndebele del sud | Ngi-ya-zi-thanda iin-ntonga z-akho ezi-tjha |
| Ndebele del nord | Ngi-ya-zi-thanda i-ntonga z-akho ezin-tsha |
| Hlubi | Ng'ya-zi-thanda iin-duku z-akho ezin-sha |
| Swati | Ngi-ya-ti-tsandza ti-ntfonga t-akho letin-sha |
| Mpapa Phuthi | Gi-ya-ti-tshadza ti-tfoga t-akho leti-tjha |
| Sigxodo Phuthi | Gi-ya-ti-tshadza ti-tshoga t-akho leti-tjha |
Nota: Xosa ⟨tsh⟩ = Phuthi ⟨tjh⟩ = IPA [tʃʰ]; Phuthi ⟨tsh⟩ = [tsh]; Zulu ⟨sh⟩ = IPA [ʃ], però en el context citat aquñi /ʃ/ és "nasalment permutada" a [tʃ]. Phuthi ⟨jh⟩ = veu entretallada [dʒʱ] = Xosa, Zulu ⟨j⟩ (en el context d'aquí seguint la nasal [n]). Zulu, Swazi, Hlubi ⟨ng⟩ = [ŋ].
| Català | "Jo només entenc una mica d'anglès" |
|---|---|
| Zulu | Ngisizwa kancane isingisi |
| Xosa | Ndi-qonda ka-ncinci nje isi-Ngesi |
| Ndebele del nord/Ndebele del sud | Ngi-zwisisa ka-ncani nje isi-Ngisi |
| Ndebele del nord | Ngi-zwisisa ka-ncani nje isi-Khiwa |
| Swati | Ngi-siva ka-ncane nje si-Ngisi |
| Mpapa Phuthi | Gi-visisa ka-nci të-jhë Si-kguwa |
| Sigxodo Phuthi | Gi-visisa ka-ncinci të-jhë Si-kguwa |
Sistemes d'escriptura
modificaEl sistema d'escriptura sintu, Isibheqe Sohlamvu (també coengut en sesotho com a Ditema tsa Dinoko), per a les llengües bantus meridionals, s'usa representant totes les llengües nguni sota una ortografia unificada.[9] Això inclou les llengües tekela, que amb excepció del swati no estan estandarditzades en alfabet llatí. Per exemple, conté un grafema específic indicant la vocal nasal – una característica que només es produeix fonèmicament en les llengües tekela:
| Català | baix | |
|---|---|---|
| Zunda | phansi |
|
| Tekela | phãsi |
|
Referències
modifica- ↑ Wright, 1987.
- ↑ Eric P. Louw. «Language and National Unity in a Post-Apartheid South Africa», 1992.
- ↑ Neville Alexander. «Language Policy and National Unity in South Africa/Azania», 1989.
- ↑ Doke, 1954.
- ↑ Ownby, 1985.
- ↑ Donnelly, 2009, p. 1-61.
- ↑ Jordan, 1942.
- ↑ «Isizwe SamaHlubi: Submission to the Commission on Traditional Leadership Disputes and Claims: Draft 1», 01-07-2004. [Consulta: 28 juliol 2011].
- ↑ isibheqe.org. «Isibheqe Sohlamvu/Ditema tsa Dinoko». isibheqe.org, 2015. Arxivat de l'original el 2016-02-08. [Consulta: 17 juny 2021].
Bibliografia
modifica- Doke, Clement Martyn. The Southern Bantu Languages. Handbook of African Languages.. Oxford: Oxford University Press, 1954.
- Donnelly, Simon «Aspects of Tone and Voice in Phuthi». Doctoral dissertation. University of Illinois at Urbana-Champaign, 2009.
- Jordan, Archibald C. «Some features of the phonetic and grammatical structure of Baca». Masters dissertation. University of Cape Town, 1942.
- Ownby, Caroline P. «Early Nguni History: The Linguistic Evidence and Its Correlation with Archeology and Oral Tradition». Doctoral dissertation. University of California, Los Angeles, 1985.
- Wright, J. «Politics, ideology, and the invention of the 'nguni'». A: Tom Lodge. Resistance and ideology in settler societies, 1987, p. 96–118.
Bibliografia
modifica- Shaw, E. M. and Davison, P. (1973) The Southern Nguni (series: Man in Southern Africa) South African Museum, Cape Town
- Ndlovu, Sambulo. 'Comparative Reconstruction of Proto-Nguni Phonology'