Napoléon Henri Reber

Napoléon Henri Reber (Mülhausen, 21 d'octubre de 1807 - París, 24 de novembre de 1880) fou un compositor francès.

Napoléon Henri Reber

Biografia
Naixement	21 octubre 1807 Mülhausen (França)
Mort	24 novembre 1880 (73 anys) París
Sepultura	cementiri de Père-Lachaise, 55 48° 51′ 41″ N, 2° 23′ 34″ E / 48.861335°N,2.392711°E / 48.861335; 2.392711
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Ocupació	compositor, teòric musical, pedagog musical
Ocupador	Conservatoire de Paris, professor (1851–)
Membre de	Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France (1853–1880)
Gènere	Òpera i simfonia
Moviment	Música clàssica
Professors	Anton Reicha i Jean-François Lesueur
Alumnes	Jules Massenet, Adolphe-Léopold Danhauser, Jules Pillevestre i Eugène-Émile Diaz de la Peña
Premis
Oficial de la Legió d'Honor

Estudià amb Anton Reicha i Jean-François Lesueur, compongué música de cambra, i posà en música els nous poemes dels millors poetes francesos. Professor d'harmonia al Conservatori de París des de 1851, on tingué entre altres alumnes a Edmond de Polignac,^[1] José White, Georges Hüe,^[2] Eugène-Émile Diaz de la Peña^[3] i al polonès Karol Mikuli^[4] i en Lèo Ehrhart, hi succeí Jacques Fromental Halévy en tant que professor de composició el 1862. Va ser nomenat inspector del Conservatori el 1871 i escollit en substitució de George Onslow a l'Acadèmia de les belles arts el 1853.

Entre les seves obres hi ha el ballet Le Diable amoureux (1840); i cinc òperes: La Nuit de Noël (1848), Le Père Gaillard (1852), Les Papillotes de M. Benoist (1853) i Les Dames capitaines (1857). Va publicar igualment un Tractat d'harmonia (1862).

La seva germana era Henriette Reber (esposa d'Édouard Koechlin), que té un carrer amb el seu nom a Mülhausen (el carrer Henriette); va ser el primer nen nascut a Mulhouse després de la unió de la ciutat a França el 1798.