Nacho Martín Blanco

periodista, politòleg i polític espanyol

Ignacio de Loyola Martín Blanco (Barcelona, 2 d'agost de 1982), més conegut com a Nacho Martín Blanco, és un periodista, politòleg i polític nascut a Barcelona.

Plantilla:Infotaula personaIl·lustre Modifica el valor a Wikidata
Nacho Martín Blanco
Biografia
Naixement2 agost 1982 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament de Catalunya
12 març 2021 – 8 juny 2023 (renúncia)Marina Bravo Sobrino →

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Parlament de Catalunya
17 gener 2018 – 21 desembre 2020 (dissolució parlamentària)

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
ResidènciaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - llicenciatura en Ciències Polítiques i de l'Administració (–2011)
Universitat Ramon Llull - llicenciatura en periodisme (–2008) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolitòleg, professor d'universitat, periodista, polític, comentarista polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Abat Oliba Modifica el valor a Wikidata


Facebook: 100008833773285 X: nmartinblanco Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria

modifica

El 2008 es llicencia en periodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull) i el 2011 es llicencia en Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat de Barcelona (UB). Martín Blanco va iniciar-se al món de la comunicació fent pràctiques al diari ABC, a La Vanguardia i a El País. Posteriorment va començar a col·laborar a l'escola de negocis barcelonina IESE Business School i col·labora com a articulista d'opinió en diversos mitjans escrits.

Com a tertulià i articulista participa en espais de mitjans de comunicació com: RAC1, RNE (Ràdio 4), TV3, TVE, Antena 3 (a on participa activament al programa "Espejo Público"). Participa també a "El Món a Rac 1" i a "El Debat de la 1". Actualment també és professor de la Universitat Abat Oliba CEU (UAO CEU) i ha col·laborat en l'organització de diversos cursos acadèmics a la Universidad Internacional Menéndez Pelayo.

Martín Blanco s'ha posicionat públicament a favor de posicions sostingudes per Ciutadans i el Partit Popular. S'ha manifestat contra la immersió lingüística, el procés independentista i en contra del referèndum d'autodereminació.

Sobre la immersió lingüística a Catalunya ha escrit:

« El PP i Ciutadans proposen un model en el qual el català i el castellà -com llengües pròpies de la majoria dels catalans- i ara també l'anglès tinguin una presència equilibrada, les tres com a llengües vehiculars. No pretenen ni fer desaparèixer el català, ni perpetrar un genocidi lingüístic ni cap de les maldats que els nacionalistes els acostumen a atribuir. per tant, atáqueseles pel que pretenen, el trilingüisme a les aules, però no pel que als nacionalistes els agradaria que pretenguessin »
— Nacho Martín Blanco

Se l'ha relacionat amb la web Dolça Catalunya[cal citació] i amb l'associació Societat Civil Catalana. És amic personal d'Albert Rivera i molts altres membres de Ciutadans. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou elegit diputat per Ciutadans, que aleshores va ser la llista més votada.[1] És el portaveu de Ciutadans a la Comissió de Control de la Corporació Catalana dels Mitjans Audiovisuals.[2]

Després dels resultats a les eleccions municipals de 2023 i que el seu partit anunciés que no es presentaria a les eleccions generals del mateix any, Martín Blanco va fer públic que abandonava Ciutadans el mes de juny de 2023. El seu escó al Parlament fou assignat a Marina Bravo.[3]

Quatre dies més tard es va saber que seria cap de llista del Partit Popular a la circumscripció de Barcelona per a les eleccions generals de 2023. Després d'aquests comicis, resulta elegit diputat nacional.

Referències

modifica
  1. «Composició del Parlament - Resultats provisionals - Eleccions al Parlament de Catalunya 2017». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 22 desembre 2017].
  2. Catalunya, Parlament de. «Fitxa del diputat/ada». [Consulta: 18 gener 2019].
  3. Registre d'altes i baixes del Parlament de Catalunya

Enllaços externs

modifica