Museu de Montserrat
El Museu de Montserrat és una institució museística catalana, existent al monestir de Montserrat, a Monistrol, declarada museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.[2] En tant que part integrant de l'abadia, el museu té l'estatut propi d'una institució eclesiàstica, realitat que no entra en conflicte amb la voluntat del museu de presentar públicament mostres del millor art produït en territori català.[3]
L'edifici
modifica
El museu ocupa tot l'espai que hi ha sota les tres places que precedeixen l'entrada al monestir, obra de Josep Puig i Cadafalch,[4] executada entre 1928 i 1933. El projecte de Cadafalch data de 1929; es va elaborar amb la col·laboració de Joan Torras i Guardiola i la seva qualitat arquitectònica a nivell d'estructures el fa molt interessant.[3] Així doncs, el vestíbul —que originàriament acollia els rentadors i estenedors de roba, a més d'espais de residència ocupats per personal del santuari— es divideix en dotze espais coberts amb volta catalana de rajola, també catalana. La planta superior del museu, que Puig i Cadafalch havia ideat perquè acollís un restaurant,[3] se sosté servint-se de jàsseres Vierendel d'acer, ancorades a la muntanya i a la façana de l'edifici que salva el desnivell entre places tot traçant arcs parabòlics. Per la seva part, la planta inferior, que originàriament havia d'acollir un aparcament, penja de les jàsseres anteriors gràcies a uns fins tirants d'acer, que permeten que l'espai interior quedi lliure de tot obstacle[3] i s'adeqüi perfectament a la funció per què havia estat dissenyat.
L'espai dissenyat per Puig i Cadafalch va quedar obsolet al cap de quaranta anys, i l'any 1982 es rehabilità com a museu; en fou objecte d'una ampliació l'any 2004.[3]
Història
modificaLa col·lecció del museu inclou el patrimoni artístic i arqueològic de l'abadia,[3] i el seu origen cal situar-lo en el que s'anomenà Museu Bíblic, fundat l'any 1911 a partir dels materials de l'Orient bíblic portats pel P. Bonaventura Ubach dels seus viatges al Sinaí, Jerusalem, Bagdad, Beirut i El Caire, que es reorganitzaren seguint criteris estrictament arqueològics l'any 1962.[5] Aquesta col·lecció inicial, l'enriquí l'abat Antoni Maria Marcet (1878-1946) amb un conjunt de pintura antiga adquirit a Roma i Nàpols entre 1911 i 1920,[6] en què destaca un Caravaggio de primer ordre (Sant Jeroni penitent), però on també hi ha mostres d'art profà (com el retrat de Jean de La Fontaine, pintat per Jacint Rigau, que és l'únic fet en vida del poeta francès).[7] La col·lecció de pintura antiga també fou ampliada amb les adquisicions fetes per l'abat Escarré (1908-1968),[6] a més d'altres donacions.
El gran pas endavant, però, va tenir lloc l'any 1982 amb la incorporació del llegat del centenari col·leccionista i empresari tèxtil Josep Sala i Ardiz (1875-1980),[8][9] que enriquí el museu amb una extraordinària col·lecció especialment d'art català dels segles XIX i XX (Ramon Martí Alsina, Joaquim Vayreda, Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Nonell, Mir, el Picasso jove, etc.). Altres grans col·leccions posteriors que s'hi afegiren foren la Sensat, la de l'arquitecte Xavier Busquets i Sindreu (l'any 1990), que incorporà pintures dels impressionistes francesos (Monet, Sisley, Degas, Pissarro, etc.), a més de materials arqueològics,[5] i diverses peces procedents de la família Cusí (especialment un extraordinari Dalí de la primera època i diversos dibuixos seus).
Diversos monjos han estat responsables del museu, però la gran empenta la hi donà el P. Josep de C. Laplana, historiador de l'art, que ha donat un relleu extraordinari a l'entitat i l'ha situat entre els grans museus de Catalunya.
El 2015 va inaugurar un Espai d'Art Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat.
Galeria d'obres
modifica-
Sant Fabià i Sant Sebastià de Benedetto Bonfigli (s. XV)
-
Jean de La Fontaine, oli sobre tela de Jacint Rigau
-
El venedor de tapissos de Marià Fortuny
-
Porte d'Aval, per Claude Monet
-
Abans del bany, de Ramon Casas
-
Madeleine, de Ramon Casas
-
El pati blau, de Santiago Rusiñol
-
La nena, de Joan Rebull
-
Tigre, de Martí Alsina
-
La Magdalena penitent, atribuïda a El Greco
.jpg){kind=link}
Bibliografia
modifica- Ignacio Márquez Rowe. La Colección Mesopotámica del Museo de Montserrat. Edición al cuidado de Javier Uriach Torelló. Barcelona,2015. ISBN 978-84-87452-31-4
- Josep de C. Laplana. Museu de Montserrat: la sorpresa de l'art. Mediterrània, 2011. ISBN 978-84-9979-004-6.
- Uriach, Javier; Vivó, Jaume (coords.). La Col·lecció egípcia del Museu de Montserrat. Barcelona: Museu de Montserrat, Societat Catalana d'Egiptologia, 2008. ISBN 9788461198078.
Referències
modifica- ↑ El Museu de Montserrat augmenta un 10% les visites l'any 2012 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. PDF
- ↑ «Els museus d'interès nacional». Generalitat de Catalunya, 15-03-2007. Arxivat de l'original el 19 d’agost 2011. [Consulta: 1r abril 2011].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Josep de C. Laplana. Museu de Montserrat: la sorpresa de l'art. Mediterrània, 2011. ISBN 978-84-9979-004-6 [Consulta: 8 febrer 2013]., p. 9-11
- ↑ Marimón, Silvia «La muntanya mística». Sàpiens [Barcelona], núm. 68, 6-2008, p. 60-61. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 5,0 5,1 Josep de C. Laplana. Museu de Montserrat: la sorpresa de l'art. Mediterrània, 2011. ISBN 978-84-9979-004-6 [Consulta: 8 febrer 2013]., p. 14-29
- ↑ 6,0 6,1 Josep de C. Laplana. Museu de Montserrat: la sorpresa de l'art. Mediterrània, 2011. ISBN 978-84-9979-004-6 [Consulta: 8 febrer 2013]., p. 48-53
- ↑ Gironell, Martí «Les aventures d'un monjo». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, 12-2010, p. 44-49. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Josep de C. Laplana. Museu de Montserrat: la sorpresa de l'art. Mediterrània, 2011. ISBN 978-84-9979-004-6 [Consulta: 8 febrer 2013]., p. 56-71)
- ↑ Duran, Fina «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 20-21 [Consulta: 12 febrer 2014].