Moschelita
La moschelita és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de la calomelana.
Moschelita | |
---|---|
Fórmula química | (Hg₂2+)I₂ |
Epònim | Moschel mountain (en) |
Localitat tipus | mina Backofen, Landsberg, Alsenz-Obermoschel, Palatinat, Renània-Palatinat, Alemanya |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.30 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.30 |
Dana | 9.1.8.3 |
Heys | 8.5.10 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 4,8974(9) Å; c = 11,649(2) Å |
Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
Color | groc cítric, canviant immediatament a verd oliva fosc quan s'exposa a la llum |
Macles | pot tenir-ne |
Tenacitat | sèctil |
Duresa (Mohs) | 1 a 2 |
Lluïssor | adamantina |
Color de la ratlla | marró |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1987-038 |
Símbol | Msch |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa moschelita és un halur, un iodur de mercuri, com la coccinita, de fórmula química (Hg₂2+)I₂. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de cristalls tabulars o tabulars curts, de fins a 0,1 mil·límetres, o en crostes.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 2.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la moschelita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la mina Backofen, a Landsberg (Renània-Palatinat, Alemanya), l'únic indret on se n'ha trobat. Se'n troba en uns dipòsits de gres que contenen mercuri, i es pensa que el iode pot provenir dels jaciments de carbó subjacents. Sol trobar-se associada a altres minerals com: mercuri, cinabri, metacinabri, calomelans, terlinguaïta, eglestonita, tetraedrita, malaquita, atzurita, guix, aragonita, lepidocrocita, quars i òxids de ferro.[2]
Referències
modifica- ↑ «Moschelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 març 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Moschelite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 5 març 2016].