Miquel VII Ducas

Era fill primogènit de Constantí X Ducas qui, des del 1059 el va associar al tron.^[1] Quan el pare va morir el 1067 després de deixar als seus tres fills: Miquel, Andrònic i Constantí per succeir-li conjuntament, sota regència de la seva mare Eudòxia Macrembolitissa.^[2] Aquesta es va casar amb el general Romà IV Diògenes (1068) i tots dos van ser regents fins que l'agost del 1071 Romà Diògenes fou fet presoner per Alp Arslan, el soldà seljúcida, durant la batalla de Mantziciert.^[3] Quan això es va saber a la capital, el seu oncle Joan Ducas va proclamar emperador el seu nebot Miquel amb l'objectiu de regnar en el seu nom. Romà va retornar aviat del captiveri però fou empresonat i cegat i va morir a causa d'una infecció a la conca dels ulls (l'octubre del 1071) mentre Eudòxia es va retirar a un convent.^[4] Miquel va tenir com a educador i custodi a Miquel Psel·los que el va iniciar en el coneixement de la gramàtica i la retòrica però no en la història.^[5]

El 1071 es va establir el govern d'uns ministres que van governar en nom de Miquel: el seu oncle Joan (amb el títol de cèsar), Joan bisbe de Sida a Pamfília, l'eunuc Niceforitzes i d'altres. Com que el rescat que s'havia de pagar per Romà no havia estat pagat, Alp Arslan va envair l'imperi el 1072. Isaac Comnè i Aleix Comnè van dirigir l'exèrcit contra el soldà seljúcida, però per la manca de disciplina entre les tropes, Isaac va perdre la batalla i va caure presoner, encara que després va ser rescatat per Aleix.^[6]

Es preparaven per nous combats quan Ursel, un normand comandant d'un cos d'europeus al servei de Constantinoble, que s'havia apoderat de diverses fortaleses a les muntanyes de l'Antitaure, Armènia i Lazika, va començar a establir un estat independent contra turcs i grecs i amb aquest propòsit va intrigar amb Joan Cèsar, que com a virtual presoner fou proclamat emperador romà d'Orient pels europeus i alguns grecs. Ursel fou derrotat i fet presoner pels turcs però va poder obtenir la llibertat i es va retirar al Pont on el va empaitar Nicèfor Paleòleg que el va derrotar en una decisiva batalla. Tot seguit Ursel va caure en mans del turcs novament i va ser comprat per Aleix Comnè, que el va enviar a Constantinoble (1073) on fou tancat a la presó.^[7]

Tots aquests infortunis van fer devaluar la moneda, fet que va originar el sobrenom de Miquel, Parapinaces, que vol dir 'menys un quart'.^[8] El 1074 els búlgars, exasperats per les excessives recaptacions de Niceforitzes, el conseller preferit de l'emperador Miquel, van intentar desfer-se del jou grec i van oferir la corona a Bodí, el net de Miquel de Sèrbia. Aquest va ajudar a la rebel·lió. El governador romà d'Orient era Nicèfor Carentè, un home competent, que va prendre mesures per sufocar la revolta, però fou substituït per Damià Dalassè que devia el seu ascens a intrigues cortesanes i no estava capacitat; al cap de sis setmanes era presoner dels búlgars i l'exèrcit havia fugit. Brienni que havia estat nomenat cèsar després de la captivitat de Joan, va restaurar la sort dels grecs i va derrotar Bodí en diverses batalles; finalment Bodí fou fet presoner, i fou tancat a una fortalesa siriana, d'on es va escapar al cap de poc i va tornar a Sèrbia on va esdevenir rei a la mort del seu pare.

Nicèfor Brienni, mentrestant, havia obligat els serbis a signar la pau, i va eliminar els pirates normands de la mar Adriàtica i la mar Jònica. L'exèrcit del Danubi, format per auxiliars bàrbars, es va amotinar dirigit pel seu comandant Nèstor, però la revolta fou dominada.

Després de tants èxits i mal aconsellat, Nicèfor Brienni es va revoltar i fou proclamat emperador sota les muralles d'Adrianòpolis. Va enviar el seu germà, Joan Brienni, a assetjar Constantinoble i ell va continuar consolidant el seu poder a Tràcia i Macedònia. La capital fou defensada per Constanci Ducas, per Aleix Comnè i per Urseli, que va recuperar la llibertat a condició d'utilitzar el seu talent militar en aquesta defensa.^[9]

Mentrestant una altra revolta va esclatar a Orient, on Nicèfor Botaniates es va proclamar emperador deu dies després que Brienni. Amb un exèrcit en majoria format per turcs, va arribar fins a Nicea; ja llavors els homes de Joan Brienni havien abandonat el setge de Constantinoble per manca de disciplina i el seu cap va haver de tornar als quarters del seu germà Nicèfor. Botaniates va rebre aviat el suport de clergues i generals descontents de Miquel i hostils a Brienni, i el rebel va rebre una invitació per ocupar la ciutat i el tron.^[10]

Abandonat per tots menys per Aleix i Isaac Comnè, Miquel va haver d'abdicar el 25 de març de 1078. Botaniates va pujar al tron i va continuar la lluita contra Brienni. Miquel es va retirar a un convent i poc temps després fou nomenat per l'emperador metropolità d'Efes, càrrec per al qual estava millor dotat que pel tron.^[11][12]

L'any 1065, abans de la mort del seu pare i amb només quinze anys, es va casar amb la princesa Maria d'Alània. Van tenir un fill anomenat Constantí, que va rebre l'estatus de coemperador d'Aleix I Comnè. Quan Miquel va abdicar i es va fer monjo, la seva esposa va considerar el matrimoni nul i es va tornar a casar, aquesta vegada amb Nicèfor III Botaniates, l'home que havia muntat la rebel·lió per fer-lo fora.^[13][14]

• Canduci, Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9. Pier, 2010. ISBN 978-1-74196-598-8. 
• Grierson, Philip. Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection, 3: Leo III to Nicephorus III, 717-1081. Harvard University Press, 1992. ISBN 978 0884020455. 
• Kajdan, Aleksandr. "Oxford Dictionary of Byzantium", volum I. Oxford University Press, 1991. ISBN 978-0-19-504652-6. 
• Finlay, George. "History of the Byzantine and Greek Empires from 1057 - 1453", volum 2. William Blackwood & Sons, 1854. 
• Norwich, "John Julius. Byzantium: The Apogee". Penguin, 1993. ISBN 0-14-011448-3. 
• Polemis, Demetrios I. The Doukai: A Contribution to Byzantine Prosopography. Londres: Athlone Press, 1968. 
• Tucker, Spencer. Battles That Changed History: An Encyclopedia of World Conflict (en anglès). ABC-CLIO, 2010. ISBN 1598844296.