Michael Caine

Va néixer al districte londinenc de Rotherhithe el 14 de març de 1933. Va ser batejat com Maurice Joseph Micklewhite, però als 23 anys va canviar el seu nom pel de Michael Caine, nom artístic que havia adoptat el 1954 quan feia audicions amb 22 anys per a treballar al cinema.

D'origen irlandès per part de pare (aquest transportava peix en el mercat de Londres), va créixer en el barri obrer de Rotherhithe, on es parla anglès amb un accent denominat cockney, que es considera vulgar; curiosament en la seva primera pel·lícula com a protagonista, Zulú, va haver d'interpretar a un oficial britànic de classe alta. Caine va dissimular el seu accent, encara que mai el va abandonar del tot i es va sentir orgullós d'ell, així com del seu origen humil. Als 15 anys Caine va deixar l'escola i va fer diversos treballs de poca importància, fins que va ser cridat a files i destinat a Corea, on va arribar a entrar en combat.

Després del seu retorn de Corea, Caine va començar a treballar com a assistent de producció en un teatre. Allí va desenvolupar la seva vocació d'actor i aviat va actuar en petits papers i actua als teatres regionals, fins que va aconseguir obrir-se camí. Un dels seus treballs al teatre va ser el de substitut de Peter O'Toole, paper que va interpretar quan la companyia va realitzar una gira. En començar a treballar com a actor, Caine va adoptar el nom artístic de Michael Scott, ja que el seu li va semblar inadequat. En una ocasió va estar parlant per telèfon amb el seu agent des d'una cabina. Havia de començar en breu una nova obra i el seu agent li va dir que havia de canviar immediatament el seu nom artístic pel fet que un altre actor ja estava usant el mateix nom. Davant les presses, Caine va mirar al seu voltant i va veure en un cinema els grans cartells que anunciaven la pel·lícula que s'estava projectant i que era El motí del Caine (1954) d'Edward Dmytryk. Li va agradar el nom i es va quedar amb ell.

El 1956 comença al cinema, a Comando a Corea de Julian Amyes. Després d'una quinzena d'aparicions, és a dalt del cartell amb Zulu (1964) de Cy Endfield. Però és l'any següent quan es consagra amb L'expedient Ipcress (1965), pel·lícula d'espionatge on hi interpreta Harry Palmer, un agent secret que és tot el contrari de James Bond. Torna a fer el mateix paper a Funeral a Berlín i Un cervell de mil milions de dòlars. A la mateixa època, fixa definitivament la seva fama amb Alfie, un paper de seductor pel qual rep un nomenament a l'Oscar, i Hurry Sundown d'Otto Preminger, al costat de Jane Fonda.

A partir dels anys 1970, treballa més als Estats Units sense esdevenir però cap gran estrella de Hollywood. Soldat anglès combatent a les Noves Hebrides durant la Segona Guerra mundial a Too Late to Hero (1970), és un gàngster reclamant venjança a Kidnapped (1971), un perruquer enxampat pel marit de la seva amant a Joc de tres (1972), i un caçador de tresors a L'home que volia ser rei (1975). Durant el decenni següent, Michael Caine continua rodant a un ritme desenfrenat. Entre les seves interpretacions notables: les d'un psiquiatre a Vestida per matar (1980), d'un dramaturg malintencionat a Trampa mortal (1982) o d'un entrenador de futbol d'un camp de presoners alemany a Evasió o victòria (1981) de John Huston.

A punt de guanyar l'Oscar per a Educant a Rita el 1984, s'emporta la famosa figureta el 1987 donant la rèplica a Mia Farrow a Hannah i les seves germanes de Woody Allen. Capaç d'autoescarni, es mostra igualment còmode a la comèdia, fent Blame It on Rio (1984), i Un parell de seductors (1988). El 1995 torna a fer de Harry Palmer a: L'exprés de Pequín de Georges Mihalka i Mitjanit a Sant Petersburg de Douglas Jackson.

Se'l veu al costat de Jack Nicholson a Blood and wine, laberint criminal (1996), d'Ewan McGregor a Little Voice (1998) i de Geoffrey Rush a Quills (2000). El 2000, guanya el segon Oscar, sempre per a un segon paper, gràcies a The Cider House Rules de Lasse Hallström. Actor veterà, la jove generació el reclama com a company: Sandra Bullock per a Miss agent especial (2001), Mike Myers per a Austin Powers a Austin powers in Goldmember (2002) i Brendan Fraser per a L'americà impassible (2003). Norman Jewison el dirigeix i fa d'antic botxí nazi al thriller La sentència el 2003.

Rodà El cavaller fosc el 2008 fent el paper d'Alfred.

El grup anglès "Madness" li va dedicar el 1984 la cançó "My Name Is Michael Caine" en el seu àlbum "Keep Moving".^[7]

Se'l va nomenar Comandant de l'Ordre de l'Imperi britànic (CBE) a l'Aniversari de la Reina del 1992,^[8] i el 2000 va ser nomenat Sir Maurice Micklewhite, CBE (aquests honors es confereixen als noms legals dels receptors, i Caine no havia deixat encara el nom de naixement).^[5][6]

• Andrews, Emma. The Films of Michael Caine (en anglès). Barnden Castel Williams, 1974. 
• Billson, Anne. My Name Is Michael Caine: A Lifetime in Films (en anglès). Muller, 1991. 

• «El lloc web oficial de Michael Caine» (en anglès).
• «Martyn Palmer, "Double act: Michael Caine and Jude Law (lunch and discussion)"» (en anglès). The Times, 17-11-2007. Arxivat de l'original el 18 de juliol 2008. [Consulta: 10 desembre 2008].