Merian Caldwell Cooper
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Merian Caldwell Cooper (Jacksonville, Florida, 24 d'octubre de 1893 - San Diego, Califòrnia, 21 d'abril de 1973) fou un productor, guionista, realitzador i director de fotografia estatunidenc.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 octubre 1893 Jacksonville (Florida) |
| Mort | 21 abril 1973 (79 anys) San Diego (Califòrnia) |
| Causa de mort | càncer |
| Formació | Acadèmia Naval dels Estats Units Institut de Tecnologia de Geòrgia |
| Activitat | |
| Ocupació | guionista, aviador, periodista, actor de cinema, director de fotografia, oficial, actor, aviador de combat, productor de cinema, director de cinema, productor |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units |
| Rang militar | podpolkovnik |
| Conflicte | Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial Guerra polonesosoviètica |
| Família | |
| Cònjuge | Dorothy Jordan (–1973) |
| Fills | Maciej Słomczyński |
| Pare | John C. Cooper |
| Germans | John Cobb Cooper |
| Premis | |
       | |
Biografia
modificaTambé conegut amb el nom Merian Caldwell Cooper, va anar a la Lawrenceville School on es va graduar el 1911.[1] Després de graduar-se, Cooper va rebre un prestigiós nomenament a l'escola naval d'Annapolis,[1]:19 però va ser expulsat durant el seu últim any.[2] Va aprendre a volar a la Military Aeronautics School a Atlanta. Cooper es va graduar com el millor de la seva classe.[1]:24–25 Durant la Primera Guerra Mundial Cooper va anar a França amb el 201è Esquadró. Va assistir a l'escola de vol a Issoudun. Mentre volava amb el seu amic, Cooper es va colpejar al cap i va quedar noquejat durant una caiguda de 200 peus. Després de l'incident, Cooper va patir un xoc i va haver de tornar a aprendre a volar. Cooper va demanar anar a Clermont-Ferrand per ser entrenat com a pilot de bombarders. Es va convertir en pilot del 20è esquadró aeri.[1]:26–27 Va estar pres abans d'acabar el conflicte en un hospital de presoners.[1]:8,38–41 En els anys 20, s'integra a l'exèrcit polonès per combatre els comunistes.[3] Va trobar d'altra banda Ernest Schoedsack el 1919 a l'andana de l'estació de Viena (Àustria). D'aquest conflicte sortiria amb el grau de Tinent Coronel.
El 1925 i 1927 els dos homes realitzaran conjuntament Grass i Chang, abans de dirigir la cèlebre King Kong el 1933, pel·lícula en la qual té el paper d'un pilot que abat Kong en el cim de l'Empire State Building.
Cooper continuarà produint i realitzant tot innovant tècnicament (Technicolor tres bandes i Cinerama al final de la seva carrera).
Es jubilarà del cinema el 1962 i s'instal·larà en una petita casa de l'exèrcit a la badia de San Diego (Califòrnia). El 1971, retrà un últim homenatge a Max Steiner abans de morir el 1973 d'un càncer.
Filmografia
modificaProductor
modifica- 1925: Grass: A Nation's Battle for Life
- 1927: Chang: un drama d'una terra salvatge (Chang: A Drama of the Wilderness)
- 1932: The Most Dangerous Game
- 1932: The Phantom of Crestwood
- 1933: Lucky Devils
- 1933: King Kong
- 1933: Diplomaniacs
- 1933: The Silver Cord
- 1933: The Monkey's Paw
- 1933: Professional Sweetheart
- 1933: Melody Cruise
- 1933: Emergency Call
- 1933: Bed of Roses
- 1933: Cross Fire
- 1933: Double Harness
- 1933: Flying Devils
- 1933: Before Dawn
- 1933: No Marriage Ties
- 1933: Morning Glory
- 1933: Blind Adventure
- 1933: Rafter Romance
- 1933: One Man's Journey
- 1933: Ann Vickers
- 1933: Flaming Gold
- 1933: Aggie Appleby Maker of Men
- 1933: Headline Shooter
- 1933: Ace of Aces
- 1933: After Tonight
- 1933: Chance at Heaven
- 1933: Donetes (Little women)
- 1933: The Right to Romance
- 1933: If I Were Free
- 1933: El fill de King Kong (Son of Kong)
- 1933: Volant cap a Rio de Janeiro (Flying Down to Rio)
- 1934: The Meanest Gal in Town
- 1934: Long Lost Father
- 1934: Two Alone
- 1934: Hips, Hips, Hooray!
- 1934: La patrulla perduda (The Lost Patrol)
- 1934: Keep 'Em Rolling
- 1934: This Man Is Mine
- 1934: Mística i rebel (Spitfire)
- 1934: Kentucky Kernels
- 1934: Success at Any Price
- 1934: Finishing School
- 1935: She
- 1935: Els últims dies de Pompeia (The Last Days of Pompeii)
- 1936: Dancing Pirate
- 1938: The Toy Wife
- 1940: Dr. Cyclops
- 1947: El fugitiu (The Fugitive)
- 1948: Fort Apache
- 1948: Three Godfathers
- 1949: El gran goril·la (Mighty Joe Young)
- 1949: La legió invencible (She Wore a Yellow Ribbon) de John Ford
- 1950: Wagonmaster (Wagon Master)
- 1950: Rio Grande
- 1952: The Quiet Man
- 1952: This Is Cinerama
- 1953: The Sun Shines Bright
- 1956: Centaures del Desert (The Searchers)
- 1956: Seven Wonders of the World
- 1963: Best of Cinerama
Guionista
modifica- 1927: Chang: A Drama of the Wilderness
Director
modifica- 1925: Grass: A Nation's Battle for Life corealitzat amb Ernest B. Schoedsack
- 1927: Chang: un drama d'una terra salvatge (Chang: A Drama of the Wilderness) corealitzat amb Ernest B. Schoedsack
- 1929: The Four Feathers corealitzat amb Ernest B. Schoedsack i Lothar Mendes
- 1933: King Kong corealitzat amb Ernest B. Schoedsack
- 1935: Els últims dies de Pompeia (The Last Days of Pompeii) corealitzat amb Ernest B. Schoedsack
- 1952: This Is Cinerama corealitzat amb Ernest B. Schoedsack i Gunther von Fritsch
Director de fotografia
modifica- 1925: Grass: A Nation's Battle for Life
- 1929: Captain Salisbury's Ra-Mu
- 1929: The Four Feathers
Aparició a la pantalla
modifica- 1933: King Kong: Un pilot que abat Kong
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vaz, Mark Cotta. Living dangerously The adventures of Merian C. Cooper, creator of King Kong. Villard, agost 2005. ISBN 978-1-4000-6276-8.
- ↑ Smith, Dinitia «Getting That Monkey Off His Creator's Back». The New York Times, 13-08-2005.
- ↑ «Memoirs of King Kong Director and War Hero at Hoover». Board of Trustees of Leland Stanford Junior University, 04-03-2014. [Consulta: 11 juliol 2016].