Mauno Koivisto

Mauno Koivisto (Turku, 25 de novembre de 1923 - Meilahti Tower Hospital, 12 de maig de 2017) fou un polític i banquer finlandès. Es va graduar a la Universitat de Turku el 1949, però abans d'això va treballar en el port de Turku. També participà en la Guerra d'Hivern de 1939.

Mauno Koivisto

(1967)
Biografia
Naixement	(fi) Mauno Henrik Koivisto 25 novembre 1923 Turku (Finlàndia)
Mort	12 maig 2017 (93 anys) Meilahti Tower Hospital (Finlàndia) (en)
Causa de mort	malaltia d'Alzheimer
Sepultura	cementiri de Hietaniemi, Area 03, Block 025, Row 13, Grave 00072
9è President de Finlàndia
27 gener 1982 – 1r març 1994 ← Urho Kekkonen – Martti Ahtisaari → Electe a: 1982 Finnish presidential election (en) , 1988 Finnish presidential election (en)
Primer ministre de Finlàndia
26 maig 1979 – 26 gener 1982 ← Kalevi Sorsa – Kalevi Sorsa → Membre del gabinet: Mauno Koivisto's second cabinet (en)
Vice-primer ministre de Finlàndia
23 febrer 1972 – 4 setembre 1972 ← Päiviö Hetemäki – Ahti Karjalainen →
Ministre de Finances de Finlàndia
23 febrer 1972 – 4 setembre 1972 ← Päiviö Hetemäki – Johannes Virolainen → Membre del gabinet: Rafael Paasio's second cabinet (en)
Primer ministre de Finlàndia
22 març 1968 – 14 maig 1970 ← Rafael Paasio – Teuvo Aura → Membre del gabinet: Mauno Koivisto's first cabinet (en)
Governador del Banc de Finlàndia
1968 – 1982
Ministre de Finances de Finlàndia
27 maig 1966 – 31 desembre 1967 ← Esa Kaitila – Eino Raunio → Membre del gabinet: Rafael Paasio's first cabinet (en)
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Turku
Activitat
Camp de treball	Acció política
Ocupació	polític, economista, director de banc
Partit	Partit Socialdemòcrata de Finlàndia
Membre de	Acadèmia Finesa de Ciències i Lletres
Carrera militar
Rang militar	corporal (en)
Família
Cònjuge	Tellervo Koivisto (1952–2017)
Fills	Assi Koivisto
Premis
(16 novembre 2001)  Orde de la Creu de Terra Mariana de 1a classe../... 48+
Signatura

Membre del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia des del 1947, fou nomenat ministre per primera vegada el 1966 en el govern de Rafael Paasio. El 1968 Koivisto va ser nomenat director del Banc de Finlàndia (fins al 1982) i primer ministre, càrrec aquest que exercí fins al 1970. Koivisto va ser nomenat primer ministre novament el 1979.

Quan Urho Kekkonen abandonà per qüestions de salut el càrrec de president després de 25 anys en el poder (1965-1981), Koivisto va ser nomenat president de Finlàndia. Kekkonen va restar diplomàticament president de Finlàndia fins al final de les eleccions presidencials del 27 de gener de 1982, quan traspassà el poder a Koivisto definitivament. Koivisto va ser reelegit com a president de Finlàndia el 1988. Aquestes van ser les últimes eleccions per col·legi electoral de la història de Finlàndia.

L'era de Koivisto va significar diversos canvis en la política finlandesa. El país va passar d'un sistema de govern semipresidencial a un de parlamentari, i la política es va liberalitzar. Com a conseqüència, el president de Finlàndia no té actualment gairebé cap poder.

Pel que fa a la política internacional, el mandat de Koivisto va estar marcat per les particulars relacions amb la Unió Soviètica, conegudes com a finlandització.^[1] Així, quan Estònia va iniciar el seu procés d'independència, el govern finés va ajudar-los d'amagat, encara que públicament defensara les tesis del govern de Moscou.^[1] Això li va valdre grans retrets de l'opinió pública finesa, que no entenia que el govern finès no ajudara públicament als estonians.^[1]