Matilde, Perico y Periquín
Matilde, Perico y Periquín va ser un serial radiofònic emmarcat en l'estil de comèdia costumista i produït per la cadena SER.[1] La sèrie va començar el 26 de febrer de 1958 i no va acabar fins a la mort d'un dels seus protagonistes, Pedro Pablo Ayuso, el 1971. Estava patrocinada per Cola Cao,[2] quelcom relativament nou en aquell moment.
| Tipus | programa de ràdio  |
|---|---|
| Gènere | Radioteatre |
| Guionista | Eduardo Vázquez Carrasco |
| Presentador | Matilde Conesa Matilde Vilariño Pedro Pablo Ayuso Carmen Martínez Juana Ginzo Agustín Ibáñez |
| Emès a | Cadena SER |
| Primer programa | 1958 |
| Últim programa | 1971 |
L'autor de la sèrie va ser Eduardo Vázquez Carrasco,[3]i posaren veu als personatges principals Matilde Conesa (Matilde), Matilde Vilariño (Periquín) i Pedro Pablo Ayuso (Perico),[4] mentre que Carmen Martínez, Juana Ginzo i Agustín Ibáñez van interpretar-hi personatges secundaris.[5] Els episodis, de 10 a 15 minuts, habitualment mostraven la vida quotidiana d'una família espanyola suposadament típica, en la qual els pares tractaven de no deixar veure el seu baix nivell de vida, només per a ser posats en evidència per la sinceritat del seu fill petit, per exemple davant la seva mestra (Donya Pepa Cifuentes) o davant la seva veïna manefla.[6]
Sinopsi
modificaEl serial, que va començar a emetre's en 1955, va tenir un enorme impacte en l'audiència espanyola, la qual cosa li va permetre mantenir-se en les ones durant 16 anys. A la tarda, cap al crepuscle, poc abans per a sopar, la família es pegava al receptor radiofònic per a escoltar un dels programes familiars que més èxit popular va tenir en aquells anys 50 i 60 a Espanya. Matilde, Perico y Periquín sempre acabava amb do Perico, és a dir, el papà de Periquín, cridant amb ironia, que amagava les seves veritables intencions, al nen: "Periquín guapo, ven aquí…!", perquè tota la trama d'aquest serial consistia a descriure'ns les entremaliadures que dia a dia cometia el petit Periquín.
Premis
modifica- Matilde Conesa va rebre sengles Premis Ondas,[7] els anys 1955 (pel seu paper a Matilde, Perico y Periquín), 1971 i 1999, a més del Premi de la Unión de Actores en 2006, (a Una vida de Doblaje 2006).
- Pedro Pablo Ayuso aconseguí dos Premis Ondas en 1960 i en 1971,[8] aquest últim a títol pòstum. Així com, en 1970, també va obtenir el Premi Antena de Oro per la seva labor radiofònica.
- Matilde Vilariño (especialitzada a posar a veu a nens) va rebre en 1960 el Premi Ondas com a millor actriu,[9] i, en 1967, el Premi Antena de Oro en la categoria de Ràdio.
- Juana Ginzo va obtenir el Premi Ondas a la millor actriu en 1957,[10] l'Antena de Oro en 1971, i la Medalla d'or al Mèrit en el treball en el 2005.
Edicions
modificaAlgunes històries van ser editades en format de llibre infantil: Matilde Perico y Periquín (1958),[11] Nuevas aventuras de Matilde, Perico y Periquín (1959), Periquín y sus amigos (1960), Periquín y Gustavín (1961), Nuevas andanzas de Periquín y Gustavín (1962). En 2000 foren reeditats per les editorials Edaf i Anaya.
Referències
modifica- ↑ Historia de la cadena SER.
- ↑ La publicidad animada.
- ↑ Eduardo Vázquez.[Enllaç no actiu]
- ↑ Historias para la radio.
- ↑ Harm den Boer, Fermín Sierra Martínez, El Humor en España (Dialogos Hispanicos 10), p.149, ISBN=978-9051833980
- ↑ Belchite, literatura adultos[Enllaç no actiu]
- ↑ «Premios Ondas 1955». Arxivat de l'original el 7 d'octubre de 2008.,«Premios Ondas 1971». Arxivat de l'original el 10 de febrer de 2005.,«Premios Ondas 1999». Arxivat de l'original el 28 de maig de 2010.
- ↑ «Premios Ondas 1960». Arxivat de l'original el 11 de març de 2008.,«Premios Ondas 1971». Arxivat de l'original el 10 de febrer de 2005.
- ↑ «Premios Ondas 1960». Arxivat de l'original el 11 de març de 2008.
- ↑ «Premios Ondas 1957». Arxivat de l'original el 7 d'octubre de 2008.
- ↑ «Libros del recuerdo». Arxivat de l'original el 2008-02-24. [Consulta: 15 abril 2019].