Mateu I de Foix

aristòcrata francès

Mateu I de Foix (? - 1398) fou vescomte de Castellbò i baró de Castellví de Rosanes i Montcada (1381-1398); comte de Foix, vescomte de Bearn i de Marsan (1391-1398); i senyor d'Andorra, Donasà (Donauzan) i Nebosan.

Plantilla:Infotaula personaMateu I de Foix
Nom original(fr) Mathieu de Foix-Castelbon Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1363 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mortagost 1398 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (34/35 anys)
Copríncep laic d'Andorra
1396 – agost 1398
← cap valor – Isabel de Foix →
Juntament amb: Galceran de Vilanova
Copríncep laic d'Andorra
1r agost 1391 – 1396 (Invasió de Mateu I de Foix)
← Gastó III de FoixSupressió del càrrec →
Juntament amb: Galceran de Vilanova
Comte de Foix
1391 (Gregorià) – 1398 (Gregorià)
← Gastó III de FoixIsabel de Foix →
Pretendent al tron d'Aragó
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Vescomte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaLlista de comtes de Foix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJoana d'Aragó i d'Armanyac Modifica el valor a Wikidata
ParesRoger Bernat II de Castellbó Modifica el valor a Wikidata  i Guerauda de Navailles Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de Foix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Armes de Mateu I de Foix

Orígens familiars

modifica

Segon fill de Roger Bernat II de Castellbò i la seva esposa Guerauda de Navailles. Succeí el 1381 al seu pare al vescomtat de Castellbò i ho feu el 1391 al cosí del seu pare Gastó III de Foix, el qual s'havia quedat sense hereu.

Núpcies

modifica

Es casà el 4 de juny de 1392 amb Joana d'Aragó, filla del comte-rei Joan I d'Aragó i la seva primera esposa Mata d'Armanyac. D'aquesta unió no nasqueren fills.

Ascens al tron comtal

modifica

Des del 1382 aspirava a succeir al seu parent el comte de Foix i tenia el suport del rei Joan I de Catalunya-Aragó, amb la filla del qual es va casar. A la mort de Gastó Febus un dels seus bastards, Ivain, va assumir la regència. Finalment Mateu, mitjançant un fort pagament va aconseguir el 20 de desembre de 1391 l'anul·lació de l'acord entre Febus i el rei de França. Immediatament Mateu va prendre el títol de comte de Foix i vescomte de Bearn i va fer homenatge pel comtat al rei de França el 1392.

El 1396 va envaïr Catalunya per la seva pretensió al tron a la mort de Joan el Caçador,[1] i després de rebutjar-la, Martí l'Humà li confisca la Baronia de Castellví de Rosanes i de Montcada i el 1397 és incorporada a la corona. La Baronia seria un dels molts títols dels reis catalans fins al 1474, quan el rei Joan II la va vendre als Requesens en la persona de Lluís de Requesens i Joan de Soler.

Mateu va morir el 1398 sense deixar fills i la successió va recaure en sa germana Isabel o Elisabet de Castellbò, anomenada generalment Isabel de Foix.[2]

Referències

modifica
  1. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «El Piero da Rabat cartelano, corsaro crudelíssimo». A: La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Universitat Jaume I, 2004, p. 218. ISBN 8480215003. 
  2. COUDERC François Mathieu de Foix, comte de Foix, vicomte de Castelbon et de Béarn, seigneur de Mauvezin en Bigorre : le naufrage d’un rêve catalan pour un grand État trans-pyrénéen pendant la guerre de cent ans. Bulletin de la Société Académique des Hautes Pyrénées. 2019. Pages 8-125.


Precedit per:
Gastó III
Comte de Foix
Vescomte de Bearn
Vescomte de Marsan

1391-1398
Succeït per:
Isabel de Foix
Precedit per:
Roger Bernat II
Baró de Castellví de Rosanes i Montcada
1381-1396
Succeït per:
expropiació (passa a Martí l'Humà)