Masculinitat tòxica

La masculinitat tòxica és un concepte utilitzat en psicologia i feminisme per referir-se a certs comportaments i normes culturals que poden generar cert dany a la societat, incloent als homes.^[3]^[4]

Tradicionalment se sol associar als homes l'estereotip de ser més dominants o competitius. Per aquest motiu els esterotips poden acabar derivant en conductes tòxiques quan alguns homes es mostren al costat d'actituds misògines, homòfobes o que promoguin la violència, incloent l'agressió sexual i la violència masclista. Sovint, aquestes actituds estan presents des del començament de la socialització dels nois, normalitzant actituds violentes com a forma de relacionar-se amb altres persones.

La masculinitat tòxica està relacionada amb la confiança en un mateix i la repressió emocional. Fins i tot pot determinar el desenvolupament de trastorns psicològics tals com la depressió, l'estrès o l'abús de substàncies.

No obstant això, altres estereotips que també solen ser associats als homes com l'entrega al treball, l'orgull de destacar en els esports o ser la principal sustentació de la família no acostumen a ser considerats tòxics per molta gent, tot i que sovint arriben a determinar actituds tòxiques que queden invisibilitzades. El concepte de masculinitat tòxica pretén emfatitzar els efectes nocius d'alguns d'aquests comportaments.^[5]

El terme masculinitat tòxica es va originar en el moviment mitopoiètic d'homes entre els anys 1980 i 1990 com una forma d'anàlisi psicològica i autoajuda,^[6] aconseguint gran difusió acadèmica i popular.^[7]^[8]

Vegeu també

Referències

↑ «(PDF) A New Psychology of Men» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].
↑ Lindsey, Linda L. Gender Roles: A Sociological Perspective (en anglès). Routledge, 2015-10-14. ISBN 9781317348085.
↑ Clarín.com. «Qué es la masculinidad tóxica que empiezan a cuestionar las publicidades» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2019].
↑ «¿Qué es la masculinidad tóxica? y ¿Cómo te afecta?» (en espanyol de Mèxic), 07-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-08-05. [Consulta: 5 agost 2019].
↑ Multimedial, Lucía Vásquez Periodista en Revista Dominical Bachiller en Ciencias de la Comunicación Colectiva con énfasis en Periodismo de la Universidad de Costa Rica y estudiante de Comunicación Audiovisual y. «Hombres: los necesitamos hablando sobre masculinidad tóxica» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2019].
↑ Salter, Michael. «The Problem With a Fight Against Toxic Masculinity» (en anglès), 27-02-2019. [Consulta: 5 agost 2019].
↑ «Toxic masculinity: A primer and commentary | www.xyonline.net». [Consulta: 5 agost 2019].
↑ Vivanco Martínez, Ángela «LA APLICACIÓN DEL CONCEPTO DE AUTOPOIESIS EN LOS ESTUDIOS DE GÉNERO: EL DERECHO A AUTOCOMPONERSE DEL SUJETO EN REFERENCIA A SU IDENTIDAD SEXUAL». Acta bioethica, 12, 2, 12-2005, pàg. 151–164. DOI: 10.4067/S1726-569X2006000200003. ISSN: 1726-569X.

[1] «(PDF) A New Psychology of Men» (en anglès). [Consulta: 5 agost 2019].

[2] Lindsey, Linda L. Gender Roles: A Sociological Perspective (en anglès). Routledge, 2015-10-14. ISBN 9781317348085.

[3] Clarín.com. «Qué es la masculinidad tóxica que empiezan a cuestionar las publicidades» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2019].

[4] «¿Qué es la masculinidad tóxica? y ¿Cómo te afecta?» (en espanyol de Mèxic), 07-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-08-05. [Consulta: 5 agost 2019].

[5] Multimedial, Lucía Vásquez Periodista en Revista Dominical Bachiller en Ciencias de la Comunicación Colectiva con énfasis en Periodismo de la Universidad de Costa Rica y estudiante de Comunicación Audiovisual y. «Hombres: los necesitamos hablando sobre masculinidad tóxica» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2019].

[6] Salter, Michael. «The Problem With a Fight Against Toxic Masculinity» (en anglès), 27-02-2019. [Consulta: 5 agost 2019].

[7] «Toxic masculinity: A primer and commentary | www.xyonline.net». [Consulta: 5 agost 2019].

[8] Vivanco Martínez, Ángela «LA APLICACIÓN DEL CONCEPTO DE AUTOPOIESIS EN LOS ESTUDIOS DE GÉNERO: EL DERECHO A AUTOCOMPONERSE DEL SUJETO EN REFERENCIA A SU IDENTIDAD SEXUAL». Acta bioethica, 12, 2, 12-2005, pàg. 151–164. DOI: 10.4067/S1726-569X2006000200003. ISSN: 1726-569X.

[3]