Maria Pilar Busquet i Medan
Maria Pilar Busquet i Medan [1](Les, 23 de març de 1937 - Barcelona, 13 de novembre de 2016) va ser una política aranesa, síndica d'Aran del 1991 al 1993.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (oc) Maria Pilar Busquet e Medan  23 març 1937 Les (Vall d'Aran) |
| Mort | 13 novembre 2016 (79 anys) Barcelona |
 Síndica d'Aran | |
| 17 juny 1991 – 12 juliol 1993 – Amparo Serrano Iglesias → | |
 Diputada al Parlament de Catalunya | |
| 16 juny 1988 – 21 gener 1992 (dissolució parlamentària) Legislatura: tercera legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Lleida | |
| Diputada al Parlament de Catalunya | |
| 17 maig 1984 – 4 abril 1988 (dissolució parlamentària) Legislatura: segona legislatura de la Catalunya autonòmica Circumscripció electoral: Lleida | |
 Consellera comarcal de muntanya de la Vall d'Aran | |
| | |
| Dades personals | |
| Residència | Les |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barcelona |
| Ocupació | política, empresària |
| Partit | Partit Democràtic Aranès (1982–1995) Convergència Democràtica Aranesa - Partit Nacionalista Aranès Convergència Democràtica de Catalunya |
| Família | |
| Fills | Jusèp Boya i Busquet, Mireia Boya e Busquet |
| Premis | |
| |
Treballà en el sector hoteler. Fou Flor d'or als Jocs Florals de l'Escola deras Pirenèos de Gascunya i al concurs literari de poesia i de prosa del Museu Etnològic de la Vall d'Aran. Fou membre de la Comissió Oficial per a la Normalització Lingüística de l'Aranès, membre fundadora de l'Associació de Veïns Es Tersús de la Vall d'Aran i responsable de cultura de 1977 a 1980; fou presidenta de l'Associació Pro Defensa de l'Eix Transpirinenc pel Pas Natural de la Vall d'Aran.[4]
Després de la recuperació de la històrica institució d'autogovern de la Vall d'Aran, el Conselh Generau d'Aran, amb l'aprovació de la Llei 16/1990, de 13 de juny, va guanyar les primeres eleccions amb la Coalició Aranesa-Convergència i Unió (CA-CiU), integrada per Convergència Democràtica Aranesa, de la qual formà part Pilar Busquet, i Unió Democràtica Aranesa.
Després d'aquestes primeres eleccions de 26 de maig de 1991, fou nomenada Síndica d'Aran (17 de juny de 1991 - 12 de juliol de 1993). Dos anys més tard la coalició es trencà i la seva companya Amparo Serrano Iglesias, d'UDA, presentà una moció de censura que va rebre el suport d'Unitat d'Aran, amb la qual cosa Pilar Busquet perdé el càrrec. També fou escollida Diputada per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 i 1988.
Era la mare de Jusèp Boya, director general de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, i de Mireia Boya, diputada per Lleida de la CUP en l'onzena legislatura al Parlament de Catalunya.[5]
El Govern de la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l'11 d'abril de 2017.[6]
Referències
modifica- ↑ Gelonch, Antoni. 100 pioneres catalanes: obrin portes van canviar la història. Barcelona: Viena Edicions, 2020, p. 222. ISBN 9788417998288.
- ↑ «NacióDigital: Mor Maria Pilar Busquet, primera Síndica de l'Aran». NacióDigital.
- ↑ «Maria Pilar Busquets i Medan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 setembre 2021].
- ↑ Diputats de la II Legislatura
- ↑ «Mor la primera síndica d'Aran». Lleida.com. [Consulta: 14 novembre 2016].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 24 entitats». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-05-16. [Consulta: 11 abril 2017].
Enllaços externs
modifica- Diputats al Parlament a La Vanguardia, 31 de maig de 1988.