Margarita Robles Fernández
María Margarita Robles Fernández[1] (Lleó, 10 de novembre de 1956) és una jutgessa i política espanyola, i actual ministra de Defensa d'Espanya.[2]
.jpg)
.svg){kind=small}
Va ser la primera dona que va presidir una sala del Penal, la primera a presidir una audiència -la de Barcelona- i la tercera dona a arribar al Tribunal Suprem.[3] El 1993 va ser nomenada sotssecretària del ministeri de Justícia i de 1994 a 1996, secretària d'Estat del ministeri de l'Interior. Des de 2004 a maig de 2016 ha estat una de les dotze magistrades del Tribunal Suprem d'Espanya, de la Sala Tercera. Des de setembre de 2008 a desembre de 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del Partit Socialista Obrer Espanyol. Pertany a l'associació progressista de jutges Jutges per a la Democràcia. El maig de 2016 va anunciar el seu retorn a la política com a número dos de la llista per Madrid del PSOE en les eleccions generals de 26 de juny.
Orígens
modificaFilla d'un advocat, als dotze anys es va traslladar amb la seva família a viure a Barcelona, ciutat on més tard va estudiar dret.[4] El 1981, amb 23 anys, va ingressar en la carrera judicial com a número u de la seva promoció i es va convertir en la quarta dona jutge d'Espanya.[5][6] Als 26 anys la seva primera destinació com a jutgessa va ser la localitat de Balaguer (Lleida), posteriorment va estar a Sant Feliu de Llobregat i a Bilbao. Va ser la primera dona a presidir una Sala del Penal.[6] Va ser magistrada de l'Audiència provincial de Barcelona, que va presidir als 34 anys, i va ser la primera dona a ser presidenta d'una audiència provincial.[4]
Propera al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el 1993 va ser nomenada pel Consell de Ministres sotssecretària del Ministeri de Justícia, a proposta del titular del departament, Juan Alberto Belloch. En prendre possessió del càrrec, va establir com una de les seves prioritats l'aplicació de judicis ràpids en l'àmbit estatal. Entre 1994 i 1996 va ser Secretària d'Estat del Ministeri de l'Interior, i es va convertir en la número dos del ministre de Justícia i Interior Juan Alberto Belloch en l'última legislatura del govern socialista de Felipe González.[7]
Va ser també jutge del Contenciós en l'Audiència Nacional. De setembre de 2008 a desembre de 2013 va ser vocal del Consell General del Poder Judicial - triats per majoria de tres cinquens en els plens del Congrés i el Senat- i va destacar per ser una de les vocals més actives.[8] Va votar a favor de la destitució del seu president i del Tribunal Suprem Carlos Dívar a causa de la polèmica sorgida per haver acceptat invitacions per viatjar a Marbella.[9] Robles és membre de l'associació Jutges per a la Democràcia (JpD), i participa activament als congressos i reunions de l'associació.[4]
El maig de 2016 anuncià que ocuparia la segona plaça de la llista electoral socialista per Madrid, encapçalada per Pedro Sánchez, per a les eleccions al Congrés dels Diputats del 26 de juny.[10] Robles havia sol·licitat una execedència com a magistrada del Tribunal Suprem però el 19 de maig la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va acordar en una renyida decisió per quatre vots a tres que la execedència suposava la pèrdua de condició de magistrada del Suprem.[11]
Actuació en el cas Lasa i Zabala
modificaDurant la seva etapa com a secretària d'Estat del ministeri de l'Interior, Margarita Robles va impulsar la investigació del segrest i assassinat de José Antonio Lasa i José Ignacio Zabala, a més de retirar els fons de la guerra bruta del GAL per a José Amedo i Michel Domínguez i ordenar la crida i cerca de Luis Roldán.
Cas Garzón
modificaEl març de 2010 Margarita Robles, amb els conservadors Fernando de Rosa Torner i Gemma Gallego Sánchez, va ser recusada com a vocal pel magistrat de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que demanava a la Sala Penal del Tribunal Suprem d'Espanya que el mantingués en el seu lloc, pel fet de ser els tres vocals que més animadversió havien mostrat contra ell.[12]
Referències
modifica- ↑ Nombre completo en Boletín Oficial del Estado
- ↑ «Margarita Robles Fernández - XIV Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Margarita Robles: «El sistema que tenemos permite la corrupción» - Jot Down Cultural Magazine» (en espanyol europeu), 24-02-2014. [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Margarita Robles, la primera mujer que preside una audiencia» (en castellà), 23-03-1991. [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ El Imparcial 16/09/2008
- ↑ 6,0 6,1 «La Revista: Ellas juzgan». [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ País, Ediciones El. «Belloch unificará parte de la estructura del Ministerio de Justicia e Interior» (en castellà), 11-05-1994. [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ ««PSOE y PP renuevan el CGPJ, que será más politizado y más paritario.». Arxivat de l'original el 2009-04-26. [Consulta: 21 maig 2016].
- ↑ «La negativa del presidente del Supremo a dimitir fractura el Poder Judicial» (en castellà), 25-05-2012. [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ País, Ediciones El. «La juez Margarita Robles será la número dos del PSOE por Madrid» (en castellà), 12-05-2016. [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ «El Poder Judicial le quita a la candidata del PSOE Margarita Robles su plaza en el Supremo» (en castellà). Ediciones El País, 19-05-2016. [Consulta: 19 maig 2016].
- ↑ «Garzón denuncia una campaña del PP contra él para acabar con el 'caso Gürtel'.
Enllaços externs
modifica- Blanca Cia. «Margarita Robles. La primera mujer que preside una audiencia.» El País. 23 de marzo de 1991.
- «El CGPJ se renueva con 20 nuevos vocales después de un retraso de dos años.» 23 de septiembre de 2008 Arxivat 2009-05-30 a Wayback Machine.
- «Jesús Duva. "Me tocó comer platos indigestos en Interior".» 4 de diciembre de 2007.
- «Robles será vocal del CGPJ a propuesta del PSOE y Gallego del PP.» Eco Diario. 8 de septiembre de 2008.
- P. de la Heras. «PSOE y PP renuevan el Consejo del Poder Judicial y lo sacan de la trinchera política.» La Verdad.