Marcel Gouzy
poeta francès
Marcel Gouzy (Sant Feliu d'Amunt, 15 de març de 1908 - Pau, 1987) va ser un poeta nord-català que publicà en francès.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 març 1908  Sant Feliu d'Amunt (Rosselló) |
| Mort | 1987 (78/79 anys) Pau (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
Ultra la seva obra publicada en llibres, col·laborà en revistes literàries com Els Marges, Ars Carminis i Tramontane.[1]
El seu fill Jep Gouzy i Anrich (1933) fou professor de castellà i poeta en llengua catalana.[2]
Obres
modificaObres de l'autor:[1]
- Primavères (1927)
- Ce village où meurent les fontaines Prades: Roca, 1968
- Clariana (1971)
- Ces joies que l'on appelle intérieures Prades: J.Legrand, 1974
- Les sentiers de ma mémoire I. Le pain de brique Prades: Revue Conflent, 1981
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Marcel Gouzy». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Qui és qui de les lletres catalanes Arxivat 2005-03-01 a Wayback Machine.