Manuel Burgès i Juanico

Era fill de Pau Burgès Puig, traginer, i de Clotilde Juanico Dalmau, ambdós de Barcelona i residents al barri de Santa Caterina. L'endemà del naixement fou inscrit al jutjat de Sant Pere amb els noms de Manuel Joan i Marcel.^[1]

Cursà els estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori de Colònia (Alemanya), on es doctorà en música. Va fundar l'Escola Musical Internacional Burgès a Barcelona, amb el fi de desenvolupar una lavor didàctica, i la Societat Barcelonesa de Concerts el 22 d'abril de 1898 (membre de la Federació Internacional de Societats Simfòniques), que tingué el suport d'Edvard Grieg, Camille Saint-Saëns, Jules Massenet i Gustave Charpentier, compositors amb qui mantingué correspondència. Guanyà el Premi Fastenrath, donats els seus coneixements dels problemas técnicos de la música.^[4]

Cap al final de la seva vida, fou professor de Solfeig de Grau Superior i harmonia de l'Acadèmia Ainaud, professor de la secció musical al Centre Artístic Musical i de la seva pròpia acadèmia,^[4] tenint alumnes com Vicenç Martín Quirós,^[5] Domènec Prat i, el músic i coreògraf, Segundo Olaeta Mugartegui.^{[cal citació]}

Com a compositor, fou autor d'una òpera, música simfònica, de cambra, eclesiàstica, entre altres. A destacar el seu poema bucólico La vida en el campo estrenada a Colònia a 1890, i interpretada a diferents llocs d'Europa com París, Milà, Londres, Amsterdam (dirigit per Panzer) i Bergen (Noruega).^[4]

Pel que fa a vida personal de l'autor, Manuel Burgès es va casar amb Carolina Lasheras de Vergara i foren pares de Bonanova Burgès i Lasheras, morta als 23 anys, que va ser també compositora.^{[cal citació]}

Actualment, el seu fons es conserva a la Biblioteca de Catalunya, on fou donat l'any 1968, i, a més, conté obres de la seva filla.^[3][6]

(selecció)

Algunas de les seves obres es conserven a l'Arxiu Comarcal de la Garrotxa i a les fons de l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot.

• Antologia de música eclesiàstica per a 1, 2 o 3 veus Ac^[8]
• A la memoria de los héroes del Riff, marcha fúnebre (Partitura per a clarinet)
• Balada, danza española, op. 492 (1916), per a piano
• Ball de bastons, dansa catalana, op. 867 (1932), per a piano
• Cantus in Ecclesia, marxa de festa religiosa, per a orquestra, orgue i cor
• La danzarina se divierte (15.10.1945), per a piano
• En el plantío, paso-doble, op. 881, amb el pseudònim M.Burgos, per a mandolina i piano
• En revenant d'une fête, op. 242, per a cor a 4 veus, lletra de Burgès
• Fiesta oriental, dedicada a Grieg^[9]
• Gracias a María, op. 848, cançó religiosa per a cor i orgue, amb lletra de Lope de Vega
• Halling, Norgetanz, op. 583, per a piano a 4 mans
• In Troldhangen, Norge elegische melodie, op. 684, per a orgue
• Mort du soldat, op. 116, per a cor a 4 veus, amb lletra d'Àngel Guimerà
• El retorno del Calvario, cuadro sinfónico, op. 874, per a piano a 4 mans i harmònium
• Serenata andaluza, op. 371, per a piano
• Siannah, leyenda lírica en 4 actos y 5 cuadors, op. 442 (1906), òpera amb música i lletra de Burgès
• La vida al camp, op. 489, sardana per a piano^[9]
• La vida catalana, op. 849, per a orquestra
• Vora'ls estanys, simfonia choral (popular), op. 839, per a cor mixt, amb lletra d'I. Soler i Escofet

• Crepuscule, Hommage a César Franck, op. 448
• Crepúsculo matutino, preludio, op. 392
• Estudio sinfónico, en forma de variacions pera clarinete en Si b y orquesta, op. 655 (1911)
• Iberia, pasodoble militar, op. 30
• Marcha oriental, a grande orquesta, op. 42
• Militär-Festmarsch für grosses orchester, op. 645
• Sinfonía a grande orquesta, op. 16
• Triomphe d'Orphée, prélude, op. 401, dedicat a Miquel Llobet
• Una idea fixa, auca simfònica, op. 301 (1899), dedicada a D'Indy. N'hi ha versió per a quintet de corda^[9]
• El vértigo, poema, op. 237 (1898), amb lletra de Gaspar Núñez de Arce^[9]
• La vida al camp, poema bucòlic popular, op. 489 (1890), amb lletra de Ramon Masifern

• Ballet per a violí i piano, op. 761
• Ballet pour hautbois et instruments à cordes, op. 367
• Corteig i dansa de les belleses, op. 869 (1932), per a mandolina i piano
• Le fils du Roi, ballet pour instruments à cordes, op. 357
• Marcha enfantine, pour instruments à cordes, op. 360
• Romance dramatique, op. 151 (1900), dedicada a Massenet
• Scène populaire, op. 251, per a sis instruments
• Tristesa, peludi simfònic, op. 628 (1910), per a violí, violoncel i piano
• Visión para violoncello y piano, op. 337 (1903)

AVIÑOA PÉREZ, Xosé. «Galbis López, Vicente.» El cant coral al País Valencià. In Història de la música catalana, valenciana i balear. 5. De la postguerra als nostres dies. 2002, p. 109–118.

• Fons Manuel Burgés de la Biblioteca de Catalunya
• Necrològica (castellà)