Malaiàlam

Es va desenvolupar conjuntament amb el tàmil des del segle v, i se'n separà cap al segle x, quan es troben els primers textos escrits únicament en malaiàlam. Fa servir moltes paraules procedents del sànscrit i també ha rebut influències del portuguès, de l'àrab i darrerament de l'anglès. Es tracta d'una llengua literària i té el seu propi alfabet.

Durant la Wikimania 2010, Jimmy Wales feu la presentació d'un CD de la Viquipèdia en malaiàlam que el govern del Kerala ha distribuït a 7.000 escoles de la regió.

Històricament, s'han emprat diversos sistemes gràfics per a escriure aquesta llengua. Entre tota aquesta varietat, convé destacar les grafies vattezhuthu, kolezhuthu i malayanma. Amb tot, va ser l'escriptura grantha, una altra variant del brahmi meridional, la que va fer originar el sistema gràfic del malaiàlam modern. Es tracta d'un sistema sil·làbic en la mesura en què la seqüència d'elements gràfics significa que les síl·labes s'han de llegir com a unitats, tot i que en aquest sistema els elements que representen vocals individuals i consonants són en gran part de bon identificar. A la dècada del 1960, el malaiàlam feia servir moltes lletres especials que representaven conjunts consonàntics menys usuals i combinacions de la vocal /u/ amb consonants diferents.

El sistema d'escriptura del malaiàlam consisteix en 53 lletres que inclouen 16 vocals i 37 consonants.^[3] L'estil d'escriptura inicial fou substituït pel sistema actual a partir del 1981. Aquest canvi va permetre la reducció dels caràcters anteriors de 900 a menys de 90 i es va fer sobretot a fi de poder incloure el malaiàlam als teclats de màquines d'escriure i dels ordinadors.

El 1999, un grup anomenat Rachana Akshara Vedi va editar un joc de fonts gratuïtes que conté el repertori de lletres complet de més de 900 glifs del malaiàlam. El 2004, les fonts es van editar sota la llicència GNU GPL per part de Richard Stallman, de la Fundació per al Programari Lliure de la Universitat de Ciència i Tecnologia de Cochin, a Kochi, Kerala.

Malgrat el fet que no arribaren a ser populars, el malaiàlam també s'ha escrit amb altres sistemes gràfics com ara l'alfabet llatí i l'escriptura àrab; aquest darrer es va ensenyar sobretot a les madrasses de les Illes Lakshadweep.

• L'oclusiva alveolar plosiva no aspirada solia tenir un caràcter distint, però s'ha fet obsolet, ja que només apareix sota una forma geminada (quan és geminada s'escriu amb un റ sota un altre റ) o seguint immediatament altres consonants (en aqueixos casos, റ o ററ s'escriu usualment en forma reduïda davall la primera consonant). Per veure quina aparença tenia aquella lletra, cerqueu la lletra malaiàlam a la fila de t aquí Arxivat 2006-07-14 a Wayback Machine..
• La nasal alveolar solia tenir un caràcter a part, però actualment aquest és obsolet (per veure a què s'assemblava, cerqueu la lletra malaiàlam a la fila de n ací Arxivat 2006-07-14 a Wayback Machine.), i aquest so ara es representa gairebé exclusivament amb el símbol que s'emprava al principi només per a la nasal dental. Nogensmenys, tots dos sons s'usen molt en la parla popular i en el malaiàlam oficial, però no se'n fa cap distinció escrita.
• La lletra ഫ representa alhora /pʰ/, un fonema autòcton, i /f/, que només apareix en manlleus.

• Llista de llengües de l'Índia.

• Bloc d'en Gerard Meijssen.
• Versió en línia del CD Arxivat 2010-08-24 a Wayback Machine.