Macarena Santos i Torres

Care Santos
	(2014)
Biografia
Naixement	8 abril 1970 (54 anys); Mataró (Maresme)
Nacionalitat	Catalunya
Formació	Universitat de Barcelona (1990–1994)
Activitat
Camp de treball	Literatura, literatura infantil i juvenil i crítica literària
Ocupació	escriptora
Activitat	1997 -
Participà en
1999	Calamar
1995	El Extramundi y los papeles de Iria Flavia (en)
	Mirlo, la revista que trina (en)
Premis
	Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil (2013), Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull (2014)
Lloc web	http://www.caresantos.com

Macarena Santos i Torres (Mataró, 8 d'abril de 1970), de nom de ploma Care Santos, és una escriptora catalana en llengua catalana i castellana.^[1]

Biografia

Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment Filologia Hispànica. Va començar la carrera periodística al Diari de Barcelona, i més endavant a diaris com ABC o El Mundo.^[2] Col·labora en diversos mitjans, entre els quals El Periódico, Mujer Hoy^[2] i el programa de ràdio El suplement de Catalunya Ràdio.^[3]

Com a autora de ficció, el 1995 es va donar a conèixer amb un primer llibre de relats, Cuentos cítricos. Després van seguir altres llibres (novel·les i relats), entre els quals, la novel·la Trigal con cuervos, que va guanyar el premi de novel·la Ateneo Joven de Sevilla de 1999,^[4] o Los ojos del lobo, novel·la juvenil que va guanyar el premi Gran Angular.^[5]

El 2007 va quedar finalista del Premio Primavera de Novela amb La muerte de Venus. Ha estat traduïda a diversos idiomes. El 2013 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per No em preguntis qui sóc.^[6] El 30 de gener de 2014 fou guardonada amb el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull pel llibre Desig de xocolata.^[7]

Care Santos és sòcia d'honor de Nocte, l'Associació Espanyola d'Escriptors de Terror.^[2] El seu llibre Habitacions tancades s'ha adaptat a pel·lícula per a televisió, i va guanyar el Premi Zoom al millor guió l'any 2015.^{[cal citació]}

El 2017 guanya el Premi Nadal de novel·la amb Media vida, una obra sobre la culpa i el perdó.^[8]

El 2023 va traduir al castellà una selecció de contes de Víctor Català.^[9]

Obres publicades

Care Santos, el 2008

Novel·les en castellà

El tango del perdedor (1997)
Trigal con cuervos (1999 IV Premi Ateneo Joven de Sevilla de Novel·la)^[4]
Aprender a huir (2000)
La muerte de Kurt Cobain (1997)
Okupada (1997)
Te diré quién eres (1997)
La ruta del huracán (1999)
Krysis (2001)
Operación Virgo (2002)
s e xe a n a l (2003)
Los ojos del lobo (2004)
El circuito de Montecarlo (2005)
El anillo de Irina (2005)
El dueño de las sombras (2006)
La muerte de Venus (2007 Finalista del XI Premi Primavera de Novel·la)^{[cal citació]}
El síndrome Bovary (2007)
Hacia la luz, Madrid, Espasa (2008)
Esta noche no hay luna llena (2012)
El aire que respiras (2013)
Deseo de chocolate (2014)
Media vida (2017)^[8]

Relats (en castellà)

Cuentos cítricos (1995)
Ciertos testimonios (1999)
Solos (2000)
Intemperie (2003 Premi de Narrativa Ciutat d'Alcalà)^{[cal citació]}
Matar al padre (2004 II Premi Alfonso de Cossío de Relat Curt)^{[cal citació]}
Los que rugen (2009)

En català

Hot dogs (2000, Premi Gran Angular de literatura juvenil)^{[cal citació]}
Llibre de família. Barcelona: Columna, 2002. Obra del col·lectiu Germanes Quintana (aquí: Carmen Abarca, Jo Alexander, Eulàlia Carrillo, Míriam Iscla, Isabel Olesti, Adelaida Perillós, Gisela Pou, Care Santos i Mercè Sàrrias).
Tancat per vacances. Barcelona: Columna, 2003. (Obra col·lectiva amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Miquel de Palol i Muntanyola, Eva Piquer, Maria Mercè Roca i Lluís Maria Todó).
Val més anar sol (2005)
Un camí dins la boira (2006, Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil)^{[cal citació]}
El millor lloc del món és aquí mateix (2008, amb Francesc Miralles)
Habitacions tancades (2012)
No em preguntis qui sóc (2013)
Desig de xocolata (2014)^[7]
Amaranta (2015)
Mentida (2015)
Diamant blau (2015)
Veritat (2017)
Tot el bé i tot el mal (2018)
Por (2019)
Seguiré els teus passos (2020)
Em venc el millor amic (2014)
Ben (2021)
La tercera màscara (2022)

Premis

Premi Ciudad Alcalá de Henares de Narrativa 1995 per Intemperie
IV Premi Ateneo Joven de Sevilla de novel·la 1999 per Trigal con cuervos^[4]
II Premio Alfonso de Cossío de Relat Curt 2003 per Matar al padre
Premi Edebé de Llibre Juvenil 2003 per Laluna.com
Premi Gran Angular de literatura juvenil 2004 per Los ojos del lobo
Premi Alandar de Literatura Juvenil 2006 per El anillo de Irina
XXI Premi Ramon Muntaner 2006 per Un camí dins la boira
Premi Carmen Conde de Poesia de Dones 2007 per Disección.
Premi Ramon Llull 2014 per Desig de xocolata
Premi L'Illa dels Llibres 2014 per Desig de Xocolata
Premi Edebé 2015 per Mentida
Premi Zoom 2015 al Millor Guió per Habitacions tancades
Premi Nadal de novel·la 2017 per Media vida^[8]
Premi Cervantes Chico pel conjunt de la seva obra infantil i juvenil.^[1]^[10]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Care Santos | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «La escritora Care Santos explica los secretos del oficio y lo que ha aprendido gracias a escribir» (en castellà). La Provincia, 01-06-2021 [Consulta: 17 desembre 2024].
↑ «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 «Premio de Novela Ateneo de Sevilla y Ateneo Joven de Sevilla» (en castellà). Ateneo de Sevilla. [Consulta: 23 novembre 2024].
↑ «Una novela sobre Sonia Carabantes gana el Gran Angular» (en castellà). El País, 06-03-2004 [Consulta: 2 desembre 2024].
↑ «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
↑ ^7,0 ^7,1 «Care Santos aconsegueix el premi Ramon Llull». El Periódico de Catalunya, 30-01-2014 [Consulta: 31 gener 2014].
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Geli, Carles «Care Santos gana el Nadal novelando sobre la culpa y el perdón» (en castellà). El País, 07-01-2017 [Consulta: 7 gener 2017].
↑ «Víctor Català o Caterina Albert: una autora del siglo XIX que escribía para los lectores del siglo XXI» (en castellà). EITB, 25-04-2023 [Consulta: 10 octubre 2023].
↑ Ureña, Elena Atero «Premiados - Cervantes Chico» (en castellà). Cervantes Chico, 12-03-2020. Arxivat de l'original el 2024-05-21.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Macarena Santos i Torres

[GEC-1] 1,0 ^1,1 «Care Santos | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2024].

[provincia-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «La escritora Care Santos explica los secretos del oficio y lo que ha aprendido gracias a escribir» (en castellà). La Provincia, 01-06-2021 [Consulta: 17 desembre 2024].

[3] «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].

[:0-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 «Premio de Novela Ateneo de Sevilla y Ateneo Joven de Sevilla» (en castellà). Ateneo de Sevilla. [Consulta: 23 novembre 2024].

[pai2-5] «Una novela sobre Sonia Carabantes gana el Gran Angular» (en castellà). El País, 06-03-2004 [Consulta: 2 desembre 2024].

[6] «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].

[llull-7] 7,0 ^7,1 «Care Santos aconsegueix el premi Ramon Llull». El Periódico de Catalunya, 30-01-2014 [Consulta: 31 gener 2014].

[pai-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Geli, Carles «Care Santos gana el Nadal novelando sobre la culpa y el perdón» (en castellà). El País, 07-01-2017 [Consulta: 7 gener 2017].

[eitb-9] «Víctor Català o Caterina Albert: una autora del siglo XIX que escribía para los lectores del siglo XXI» (en castellà). EITB, 25-04-2023 [Consulta: 10 octubre 2023].

[10] Ureña, Elena Atero «Premiados - Cervantes Chico» (en castellà). Cervantes Chico, 12-03-2020. Arxivat de l'original el 2024-05-21.

[1]