Macarena Santos i Torres
Macarena Santos i Torres (Mataró, 8 d'abril de 1970), de nom de ploma Care Santos, és una escriptora catalana en llengua catalana i castellana.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 8 abril 1970 (54 anys) Mataró (Maresme) |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Universitat de Barcelona (1990–1994) |
Activitat | |
Camp de treball | Literatura, literatura infantil i juvenil i crítica literària |
Ocupació | escriptora |
Activitat | 1997 - |
Participà en | |
1999 | Calamar |
1995 | El Extramundi y los papeles de Iria Flavia (en) |
Mirlo, la revista que trina (en) | |
Premis | |
Lloc web | http://www.caresantos.com |
|
Biografia
modificaVa estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i posteriorment Filologia Hispànica. Va començar la carrera periodística al Diari de Barcelona, i més endavant a diaris com ABC o El Mundo.[2] Col·labora en diversos mitjans, entre els quals El Periódico, Mujer Hoy[2] i el programa de ràdio El suplement de Catalunya Ràdio.[3]
Com a autora de ficció, el 1995 es va donar a conèixer amb un primer llibre de relats, Cuentos cítricos. Després van seguir altres llibres (novel·les i relats), entre els quals, la novel·la Trigal con cuervos, que va guanyar el premi de novel·la Ateneo Joven de Sevilla de 1999,[4] o Los ojos del lobo, novel·la juvenil que va guanyar el premi Gran Angular.[5]
El 2007 va quedar finalista del Premio Primavera de Novela amb La muerte de Venus. Ha estat traduïda a diversos idiomes. El 2013 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per No em preguntis qui sóc.[6] El 30 de gener de 2014 fou guardonada amb el Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull pel llibre Desig de xocolata.[7]
Care Santos és sòcia d'honor de Nocte, l'Associació Espanyola d'Escriptors de Terror.[2] El seu llibre Habitacions tancades s'ha adaptat a pel·lícula per a televisió, i va guanyar el Premi Zoom al millor guió l'any 2015.
El 2017 guanya el Premi Nadal de novel·la amb Media vida, una obra sobre la culpa i el perdó.[8]
El 2023 va traduir al castellà una selecció de contes de Víctor Català.[9]
Obres publicades
modificaNovel·les en castellà
modifica- El tango del perdedor (1997)
- Trigal con cuervos (1999 IV Premi Ateneo Joven de Sevilla de Novel·la)[4]
- Aprender a huir (2000)
- La muerte de Kurt Cobain (1997)
- Okupada (1997)
- Te diré quién eres (1997)
- La ruta del huracán (1999)
- Krysis (2001)
- Operación Virgo (2002)
- s e xe a n a l (2003)
- Los ojos del lobo (2004)
- El circuito de Montecarlo (2005)
- El anillo de Irina (2005)
- El dueño de las sombras (2006)
- La muerte de Venus (2007 Finalista del XI Premi Primavera de Novel·la)
- El síndrome Bovary (2007)
- Hacia la luz, Madrid, Espasa (2008)
- Esta noche no hay luna llena (2012)
- El aire que respiras (2013)
- Deseo de chocolate (2014)
- Media vida (2017)[8]
Relats (en castellà)
modifica- Cuentos cítricos (1995)
- Ciertos testimonios (1999)
- Solos (2000)
- Intemperie (2003 Premi de Narrativa Ciutat d'Alcalà)
- Matar al padre (2004 II Premi Alfonso de Cossío de Relat Curt)
- Los que rugen (2009)
En català
modifica- Hot dogs (2000, Premi Gran Angular de literatura juvenil)
- Llibre de família. Barcelona: Columna, 2002. Obra del col·lectiu Germanes Quintana (aquí: Carmen Abarca, Jo Alexander, Eulàlia Carrillo, Míriam Iscla, Isabel Olesti, Adelaida Perillós, Gisela Pou, Care Santos i Mercè Sàrrias).
- Tancat per vacances. Barcelona: Columna, 2003. (Obra col·lectiva amb Sebastià Alzamora, Lluís Calvo, Gemma Lienas, Andreu Martín, Isabel Olesti, Miquel de Palol i Muntanyola, Eva Piquer, Maria Mercè Roca i Lluís Maria Todó).
- Val més anar sol (2005)
- Un camí dins la boira (2006, Premi Ramon Muntaner de literatura juvenil)
- El millor lloc del món és aquí mateix (2008, amb Francesc Miralles)
- Habitacions tancades (2012)
- No em preguntis qui sóc (2013)
- Desig de xocolata (2014)[7]
- Amaranta (2015)
- Mentida (2015)
- Diamant blau (2015)
- Veritat (2017)
- Tot el bé i tot el mal (2018)
- Por (2019)
- Seguiré els teus passos (2020)
- Em venc el millor amic (2014)
- Ben (2021)
- La tercera màscara (2022)
Premis
modifica- Premi Ciudad Alcalá de Henares de Narrativa 1995 per Intemperie
- IV Premi Ateneo Joven de Sevilla de novel·la 1999 per Trigal con cuervos[4]
- II Premio Alfonso de Cossío de Relat Curt 2003 per Matar al padre
- Premi Edebé de Llibre Juvenil 2003 per Laluna.com
- Premi Gran Angular de literatura juvenil 2004 per Los ojos del lobo
- Premi Alandar de Literatura Juvenil 2006 per El anillo de Irina
- XXI Premi Ramon Muntaner 2006 per Un camí dins la boira
- Premi Carmen Conde de Poesia de Dones 2007 per Disección.
- Premi Ramon Llull 2014 per Desig de xocolata
- Premi L'Illa dels Llibres 2014 per Desig de Xocolata
- Premi Edebé 2015 per Mentida
- Premi Zoom 2015 al Millor Guió per Habitacions tancades
- Premi Nadal de novel·la 2017 per Media vida[8]
- Premi Cervantes Chico pel conjunt de la seva obra infantil i juvenil.[1][10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Care Santos | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «La escritora Care Santos explica los secretos del oficio y lo que ha aprendido gracias a escribir» (en castellà). La Provincia, 01-06-2021 [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ «Sílvia Cóppulo presentarà a Catalunya Ràdio 'La vida', un espai divers i obert a la participació». Ara, 27-08-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Premio de Novela Ateneo de Sevilla y Ateneo Joven de Sevilla» (en castellà). Ateneo de Sevilla. [Consulta: 23 novembre 2024].
- ↑ «Una novela sobre Sonia Carabantes gana el Gran Angular» (en castellà). El País, 06-03-2004 [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ «Vicenç Pagès guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre la precarietat». VilaWeb.cat, 13-12-2013. [Consulta: 13 desembre 2013].
- ↑ 7,0 7,1 «Care Santos aconsegueix el premi Ramon Llull». El Periódico de Catalunya, 30-01-2014 [Consulta: 31 gener 2014].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Geli, Carles «Care Santos gana el Nadal novelando sobre la culpa y el perdón» (en castellà). El País, 07-01-2017 [Consulta: 7 gener 2017].
- ↑ «Víctor Català o Caterina Albert: una autora del siglo XIX que escribía para los lectores del siglo XXI» (en castellà). EITB, 25-04-2023 [Consulta: 10 octubre 2023].
- ↑ Ureña, Elena Atero «Premiados - Cervantes Chico» (en castellà). Cervantes Chico, 12-03-2020. Arxivat de l'original el 2024-05-21.