Viquipèdia

Míssil balístic

tipus de míssil
(S'ha redirigit des de: Míssils balístics)

Un míssil balístic (BM) és un tipus de míssil que utilitza el moviment del projectil per llançar ogives a un objectiu. Aquestes armes només funcionen durant períodes relativament breus: la majoria del vol no té energia. Els míssils balístics de curt abast (SRBM) solen romandre dins de l'atmosfera terrestre, mentre que la majoria dels míssils més grans són exo-atmosfèrics. Els ICBM més grans són capaços de vol orbital complet.

Infotaula d'armaMíssil balístic
Tipusmíssil Modifica el valor a Wikidata

Aquestes armes es troben en una categoria diferent dels míssils de creuer, que són guiats aerodinàmicament en vol motoritzat i, per tant, restringits a l'atmosfera. A diferència dels míssils de creuer, que estan restringits a l'atmosfera, és avantatjós que els míssils balístics evitin les parts més denses de l'atmosfera i poden viatjar per sobre de l'atmosfera cap a l'espai exterior.

Característiques

modifica

Els míssil balístics generalment no tenen ales ni estabilitzadors, i volen en una trajectòria predefinida que no pot ser modificada després que el míssil ha acabat el seu combustible, i que segueix per tant a partir d'aquest punt una trajectòria balística. Per obtenir un llarg abast, els míssils balístics han de ser llançats a altures molt elevades i en general òrbites de baixa altitud. Els míssils balístics solen estar dissenyats per dur caps nuclears perquè la seva càrrega és molt limitada com per portar caps convencionals i perquè la reentrada produeix tanta calor que danyaria una càrrega química o biològica. Els míssils balístics moderns tenen diverses fases de coet si el seu rumb es pot canviar lleugerament entre una etapa i la següent.[1] El primer míssil balístic usat va ser la V-2, desenvolupat per l'Alemanya Nazi en els 40, que va fer el seu primer vol el 3 d'octubre de 1942 i es va usar per primera vegada contra un objectiu el 8 de setembre de 1944.[2]

El cost unitari d'un míssil "similar" al míssil hipersònic AGM-183 (de tipus ARRW, Air-Launched Response Weapon) de la Força Aèria dels Estats Units seria d'uns 15 milions de dòlars per unitat (2023) en una gran producció d'unes 300 unitats, però pot arribar a costar gairebé tres vegades més.[3] Afegint-hi la integració de la plataforma i 20 anys de suport, el cost del programa complet pot arribar als 5.300 milions de dòlars, sense incloure-hi el desenvolupament. S'empra "similar a" perquè el rendiment i els costos reals són secrets. Per a una producció de 100 míssils semblants a ARRW, el cost unitari seria de 18 milions de dòlars i, amb el suport i la integració, el cost del programa seria de 2.200 milions de dòlars.[3]

 
Seqüència de llançament d'un Minuteman-III MIRV :
  • 1. El míssil surt de la seva sitja disparant el seu motor d'impuls de la primera etapa (A).
  • 2. Uns 60 segons després del llançament, la 1a etapa cau i el motor de la 2a etapa (B) s'encén. La coberta del míssil (E) s'expulsa.
  • 3. Uns 120 segons després del llançament, el motor de la 3a etapa (C) s'encén i se separa de la 2a etapa.
  • 4. Uns 180 segons després del llançament, l'empenta de la 3a etapa s'acaba i el vehicle posterior a l'impuls (D) es separa del coet.
  • 5. El vehicle posterior a l'impuls es maniobra per si mateix i es prepara per al desplegament del vehicle de reentrada (RV).
  • 6. Els vehicles recreatius, així com esquers i palla, estan desplegats.
  • 7. Els vehicles recreatius (ara armats) i la palla tornen a entrar a l'atmosfera a gran velocitat.
  • 8. Les ogives nuclears detonen.

Història

modifica
 
Rèplica V-2

Un míssil balístic pioner modern va ser l'A-4, [4] conegut comunament com el V-2 desenvolupat per l'Alemanya nazi als anys 1930 i 1940 sota la direcció de Wernher von Braun. El primer llançament reeixit d'un V-2 va ser el 3 d'octubre de 1942, i va començar a operar el 6 de setembre de 1944, contra París, seguit d'un atac a Londres dos dies després. Al final de la Segona Guerra Mundial a Europa el maig de 1945, s'havien llançat més de 3.000 V-2.[5]

L' R-7 Semyorka va ser el primer míssil balístic intercontinental.[6]

 
Vista lateral de l'ICBM Minuteman-III

Vol

modifica

Una trajectòria de míssils balístics intercontinentals consta de tres parts: la part de vol motoritzat; la part de vol lliure, que constitueix la major part del temps de vol; i la fase de reentrada, on el míssil torna a entrar a l'atmosfera terrestre. Les fases de vol dels míssils balístics de menor abast són essencialment les dues primeres fases de l'ICBM, ja que algunes categories balístiques no surten de l'atmosfera.[7]

Els míssils balístics es poden llançar des de llocs fixos o llançadors mòbils, inclosos vehicles (per exemple, llançadors de transportadors ), avions, vaixells i submarins. La part de vol motoritzat pot durar des d'unes dècimes de segons fins alguns minuts i pot consistir en coets de múltiples etapes.[7]

Quan s'esgota el combustible, no es proporciona més empenta i el míssil entra en vol lliure. Per tal de cobrir grans distàncies, els míssils balístics solen ser llançats en un vol espacial suborbital alt; per als míssils intercontinentals, l'altitud més alta ( apogeu ) aconseguida durant el vol lliure és d'uns 4,500 quilometres (2,800 mi).[8]

L'etapa de reentrada comença a una altitud on l'arrossegament atmosfèric juga un paper important en la trajectòria del míssil i dura fins a l'impacte del míssil.[7] Els vehicles de reentrada tornen a entrar a l'atmosfera terrestre a velocitats molt elevades, de l'ordre de 6–8 quilòmetres per segon (22,000–29,000 km/h; 13,000–18,000 mph) a intervals d'ICBM.[9]

Tipus

modifica
 
Trident II SLBM llançat per un submarí de míssils balístics

Els míssils balístics varien àmpliament en abast i ús, i sovint es divideixen en categories basades en l'abast. Els diferents països utilitzen diversos esquemes per categoritzar els rangs de míssils balístics:

Els míssils balístics de llarg i mitjà abast estan dissenyats generalment per a transportararmes nuclears ja que la seva càrrega útil és massa limitada perquè els explosius convencionals tinguin un bon rendiment en comparació amb els bombarders convencionals.

Llista de míssils balístics

modifica
 
Míssil polonès wz. 8/K-14 (Scud-B).
 
Míssil soviètic SS-20 Saber i míssil dels EUA Pershing II. Museu Nacional de l'Aire i l'Espai. Washington DC

Aquests són llançats des de diferents llocs, camions mòbils, sitges, etc.

Míssils quasi balístics

modifica

Un míssil quasi balístic és una categoria de SRBM que és en gran part balística, però que pot realitzar maniobres en vol o fer canvis inesperats de direcció i abast.[10] Els grans coets MLRS guiats amb un abast comparable a un SRBM de vegades es classifiquen com a míssils quasi balístics.[11]

Llista de míssils quasi balístics

modifica
 
  • Shaurya (actiu) [12]
  • Pralay (actiu) [13]
  /  
 
  • MGM-140 ATACMS (actiu) [14]
  • Míssil d'atac de precisió (en desenvolupament) [15]

Míssil balístic hipersònic

modifica

Molts míssils balístics assoleixen velocitats hipersòniques (és a dir, Mach 5 i superiors) quan tornen a entrar a l'atmosfera des de l'espai. No obstant això, en la terminologia militar comuna, el terme "míssil balístic hipersònic" generalment només es dona a aquells que es poden maniobrar abans de colpejar el seu objectiu i no segueixen una simple trajectòria balística.[16][17]

Pes de llançament

modifica

El pes de llançament és una mesura del pes efectiu de les càrregues útils dels míssils balístics. Es mesura en quilograms o tones. El pes de llançament és igual al pes total de les ogives d'un míssil, els vehicles de reentrada, els mecanismes de distribució autònoms, les ajudes a la penetració i qualsevol altre component que formi part de la càrrega útil lliurada, i no del propi coet (com el propulsor del coet de llançament i el combustible de llançament).[18] El pes de llançament pot referir-se a qualsevol tipus d'ogiva, però en l'ús modern normal, es refereix gairebé exclusivament a càrregues útils nuclears o termonuclears. Una vegada també va ser una consideració en el disseny dels vaixells navals i el nombre i la mida dels seus canons.

El pes de llançament es va utilitzar com a criteri per classificar diferents tipus de míssils durant les converses sobre limitació d'armes estratègiques entre la Unió Soviètica i els Estats Units.[19] El terme es va convertir en polèmica política durant els debats sobre l'acord sobre el control d'armes, ja que els crítics del tractat van al·legar que els míssils soviètics podien transportar càrregues útils més grans i, per tant, van permetre als soviètics mantenir un pes de llançament més alt que una força nord-americana amb un nombre aproximadament comparable de menors. - míssils de càrrega útil.[20]

Els míssils amb les càrregues útils més pesades del món són el rus SS-18 i el xinès CSS-4 i A 2017, i un desenvolupament de Rússia, un nou ICBM de propulsió líquida de càrrega pesada anomenat Sarmat.[9]

Trajectòria deprimida

modifica
 
Exemple de trajectòria deprimida: sistema de bombardeig orbital fraccionat

El pes de llançament es calcula normalment utilitzant una trajectòria balística òptima d'un punt de la superfície de la Terra a un altre. Una "trajectoria d'energia mínima" maximitza la càrrega útil total (pes de llançament) utilitzant l' impuls disponible del míssil.[21] En reduir el pes de la càrrega útil, es poden seleccionar diferents trajectòries, que poden augmentar el rang nominal o disminuir el temps total de vol.

Una trajectòria deprimida no és òptima, ja que una trajectòria més baixa i plana triga menys temps entre el llançament i l'impacte, però té un pes de llançament més baix. Els motius principals per triar una trajectòria deprimida són evadir els sistemes de míssils antibalístics reduint el temps disponible per abatre el vehicle atacant (especialment durant la fase de cremada vulnerable contra sistemes ABM basats en l'espai) o un escenari de primer atac nuclear.[22] Un propòsit alternatiu i no militar per a una trajectòria deprimida està en conjunció amb el concepte d'avió espacial amb l'ús de motors de reacció que respira aire, que requereix que el míssil balístic es mantingui prou baix dins de l'atmosfera perquè funcionin els motors que respiren aire.

En canvi, una trajectòria "alçada" s'utilitza amb freqüència amb finalitats de prova, ja que redueix l'abast del míssil (permet un impacte controlat i observat), així com indica una manca d'intenció hostil amb la prova.[23][24]

Ús en combat

modifica

Els míssils balístics següents s'han utilitzat en combat:

Submarins amb capacitat de llançament de míssils balístics

modifica
Article principal: Míssil balístic de llançament submarí

Referències

modifica
  1. ↑ Centro de Estudios de Política Exterior Política exterior. Prensa Española, Volum 15, 79-81.
  2. ↑ Clemente, Rafael; Abella, Rafael; Batalla, Xavier «V-2: La carrera del espacio nació del terror» (pdf  PDF) (en castellà). La Vanguardia, Revista, 03-10-1992, pàg. 1-3 [Consulta: 25 abril 2016].
  3. ↑ 3,0 3,1 Tirpak, John. «CBO Estimates $15-18 Million Cost Per ARRW Hypersonic Missile» (en anglès americà), 02-02-2023. [Consulta: 7 maig 2023].
  4. ↑ Zaloga, Steven. V-2 Ballistic Missile 1942–52. Reading: Osprey Publishing, 2003, p. 3. ISBN 978-1-84176-541-9. 
  5. ↑ Clayton K. S. Chun. Thunder Over the Horizon: From V-2 Rockets to Ballistic Missiles. Greenwood Publishing Group, 2006, p. 54. 
  6. ↑ «Launching The Space Age». airandspace.si.edu. [Consulta: 1r març 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 McFadden, Christopher. «What is an intercontinental ballistic missile and how does it work?», 04-12-2017.
  8. ↑ «North Korea launches 'highest ever' ballistic missile». , 28-11-2017.
  9. ↑ 9,0 9,1 «Ballistic and Cruise Missile Threat». Defense Intelligence Ballistic Missile Analysis Committee, 01-06-2017.
  10. ↑ «Why Pralay quasi-ballistic missile, tested by DRDO today, will be a 'game-changer' for Army» (en anglès americà). ThePrint, 22-12-2021. [Consulta: 21 juny 2022].
  11. ↑ «MLRS For Army and Indigenous Capability». SPS Land Forces.
  12. ↑ «Missile marvels: India makes a mark with its growing capabilities» (en anglès). Financialexpress, 27-12-2022. [Consulta: 28 desembre 2022].
  13. ↑ «Defence Ministry clears proposal to buy 'Pralay' ballistic missiles for Indian Army». , 17-09-2023 [Consulta: 15 febrer 2024].
  14. ↑ «MGM-140 ATACMS Short-Range Ballistic Missile | MilitaryToday.com». www.militarytoday.com. [Consulta: 26 octubre 2023].
  15. ↑ «Precision Strike Missile (PrSM)» (en anglès). Lockheed Martin. [Consulta: 26 octubre 2023].
  16. ↑ «'National pride is at stake.' Russia, China, United States race to build hypersonic weapons» (en anglès). www.science.org. [Consulta: 21 novembre 2022].
  17. ↑ Gale, Alastair. «What Are Hypersonic Missiles and Who's Developing Them?» (en anglès americà). WSJ. [Consulta: 20 novembre 2022].
  18. ↑ «What is throw weight?». The New York Times, 15-07-1991, p. 10, Sec. A [Consulta: 13 abril 2024].
  19. ↑ James John Tritten, Throw-Weight and Arms Control Arxivat 2007-11-23 a Wayback Machine., Air University Review, Nov-Dec 1982.
  20. ↑ What Is Throw-Weight? Arxivat 2022-11-26 a Wayback Machine., New York Times, July 15, 1991.
  21. ↑ Druckmann, Erez; Ben-Asher, Joseph Journal of Guidance Control and Dynamics, 35, 2, 28-08-2012, pàg. 462.
  22. ↑ Science & Global Security, 1992, Volume 3, pp.101-159 Depressed Trajectory SLBMs: A Technical Evaluation and Arms Control Possibilities «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-03-18. [Consulta: 21 octubre 2023].
  23. ↑ «Why North Korea’s missile tests are going higher and further» (en anglès). , 16-12-2022.
  24. ↑ Druckmann, Erez; Ben-Asher, Joseph Journal of Guidance Control and Dynamics, 35, 2, 28-08-2012, pàg. 462.
  25. ↑ «The National Interest: Blog».
  26. ↑ «Two missiles target Ethiopian airports as Tigray conflict widens», 14-11-2020.
  27. ↑ «Little and large missile surprises in Sanaa and Tehran».
  28. ↑ «Video Points to Azerbaijan's First Use of Israeli-Made Ballistic Missile Against Armenia», 02-10-2020.
  29. ↑ «In a first, Israel shoots down a ballistic missile in space», 05-11-2023.
  30. ↑ «A peek inside Houthi Rebel's recent missile strikes in Saudi Arabia | FDD's Long War Journal», 28-03-2018.
  31. ↑ «Interview: Inside the Houthi arsenal that can reach Israel» (en anglès). Amwaj.media. [Consulta: 2 novembre 2023].

Bibliografia

modifica
  • Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 7, Military Technology; the Gunpowder Epic. Taipei: Caves Books.
  • Bath, David W. Assured Destruction: Building the Ballistic Missile Culture of the U.S. Air Force (Naval Institute Press, 2020) online book review

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Míssil balístic
  • Introducció als míssils balístics (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Míssil_balístic&oldid=33648110»