Lumière d'été és una pel·lícula dramàtica francesa del 1943 dirigida per Jean Grémillon i protagonitzada per Madeleine Renaud, Pierre Brasseur i Madeleine Robinson.[1][2]

Infotaula de pel·lículaLumière d'été
Fitxa
DireccióJean Grémillon Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticAndré Barsacq Modifica el valor a Wikidata
ProduccióAndré Paulvé Modifica el valor a Wikidata
GuióJacques Prévert Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlexis Roland-Manuel Modifica el valor a Wikidata
FotografiaLouis Page Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLouisette Hautecoeur Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorDisCina (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1943 Modifica el valor a Wikidata
Durada112 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0035001 FilmAffinity: 316609 Allocine: 2174 Letterboxd: summer-light-1943 Allmovie: v100680 TMDB.org: 63981 Modifica el valor a Wikidata

Va ser rodat als Estudis Victorine a Niça i els exteriors a Sorçac al riu Dordonya.[3] Els decorats de la pel·lícula van ser dissenyats pel director d'art André Barsacq.

Sinopsi

modifica

Una jove, Michèle (Madeleine Robinson), que arriba amb autocar a prop de l'hostal L'Ange Gardien, al sud, a Cabrièirss, on hi ha dos pensionistes, Léon, un poeta, i Louise (Jane Marken), una petita pensionista. És portada en carrosa per un noble local, Patrice (Paul Bernard), amant de Christiane, coneguda com Cricri (Madeleine Renaud), patrona de la pensió. Està esperant el seu xicot Roland (Pierre Brasseur). Arriba un altre viatger, agafa l'habitació equivocada, és l'enginyer Julien (Georges Marchal), que ha vingut per la construcció de la presa. La Michèle, creient que és en Roland, fa un petó a Julien, que es canvia d'habitació. Arriba Roland, però deceb la Michèle. Patrice ofereix a Roland que vingui a pintar al seu lloc, al seu castell de Cabrièiras, amb Michèle. Roland accepta, Patrice corteja Michèle. Patrice organitza un ball de disfresses per al seu aniversari.

Cri-Cri es prova el seu vestit de marquesa. La Michèle ve a demanar-li diners, per marxar immediatament. La Cri-Cri està alleujada i ella li dona uns diners. La Michèle s'acomiadarà de Julien, que intenta persuadir-la de marxar només al final de la setmana, quan ell mateix tornarà a París. Michele es nega. Ella fa la maleta, Patrice intenta convèncer-la que no se'n vagi de seguida. Michele acaba acceptant. En el ball de màscares Cri-Cri veu Michele. Patrice li diu a Cri-Cri que es casarà amb Michèle. Al final del ball Michèle, vestida de camperola, coneix Cri-Cri, que demana perdó. En Patrice arriba amb el seu cotxe. Cri-Cri li diu a Patrice que la Michèle s'allotjarà a L'Ange Gardien fins que marxi. Roland insisteix a conduir el cotxe de Patrice. Cri-Cri, Michèle, els dos veïns també pugen. El cotxe cau a una rasa. Tothom és tornat a la presa amb el carro de la meva. Roland mor. Patrice intenta matar Julien, però cau a la muntanya i mor. Michèle i Julien, entrellaçats, amb la maleta a la mà, miren la muntanya.

Repartiment

modifica

Referències

modifica

Bibliografia

modifica
  • Crisp, Colin. French Cinema—A Critical Filmography: Volume 2, 1940–1958. Indiana University Press, 2015.

Enllaços externs

modifica