Llotja de Tortosa

És una construcció de planta rectangular oberta a l'exterior mitjançant arcades apuntades per tres dels costats: el quart, que mira al nord, és tancat per un mur de maçoneria al qual s'obren dues finestres geminades amb arcs superiors trilobulats i primes columnes de separació amb capitells decorats amb fulles esquemàtiques i una roseta central per banda. L'interior està dividit en dues naus longitudinals de la mateixa mida, separades per un mur obert també per tres grans arcades centrals i dues extremes de més petites, totes de mig punt. El terra és de lloses de pedra i la coberta és una teulada a dues aigües, amb teula àrab recolzada directament sobre llistons de fusta sostinguts per bigues. Els murs són de carreus de pedra, igual que els angles, els arcs exteriors i les pilastres, així com les esmentades finestres geminades. La resta és de maçoneria arrebossada a l'exterior i emblanquinada a l'interior. És situada a l'extrem NO del parc de Teodor Gonzàlez, on forma part del conjunt d'esbarjo d'aquest recinte arbrat.^[1]

En un principi es trobava prop dels terrenys de l'actual mercat, entre el carrer de la Llotja, la plaça de la Pau i l'avinguda de Felip Pedrell. La cèdula que n'autoritzava la construcció com a dipòsit de mercaderies i centre de contractació fou concedida per Ferran, fill d'Alfons III. Malgrat això, l'inici efectiu de la construcció no es va produir fins al 1368, i la part principal dels treballs, finançats amb impostos de tipus comercial sobre càrrega i descàrrega de mercaderies, es va acabar el 1373. El mestre major de l'obra va ser el pedrapiquer Arnau Marco, un dels arquitectes més destacats de la Tortosa del tres-cents.^[2] L'edifici va ser ampliat constantment en època medieval i moderna i reconstruït d'acord amb les idees de l'arquitecte Jeroni Martorell, director del Servei de Catalogació i Conservació de Béns de la Generalitat de Catalunya.^[3]

Constituïa el punt de partida de la línia comercial de la ciutat, que es mantingué fins al segle xix i que anava pel carrer de les Fusteries (actual avinguda de la Generalitat), les places de les Cols (ara de la Constitució), de la Font (l'actual d'Agustí Querol) i del Pont de Pedra (Pescateria), el carrer dels Sastres (ara de la Rosa) i la plaça de Dalt (plaça de Nostra Senyora de la Cinta), i acabava al portal del Romeu. Al segle xvi es va prolongar la construcció amb dos pavellons adossats a la banda sud i es va acabar el 1586. Al segle xvii passà a ser propietat militar i es convertí en dipòsit de guerra. Tornat a recuperar, deixà de complir definitivament funció comercial el 1716 amb el Decret de Nova Planta, que va anul·lar el Consolat del Mar. Més tard es va tornar a utilitzar amb finalitats militars (era del Govern Militar), i al segle xix, i destruïdes les construccions annexes, es traslladà al parc el 1932.^[1]

Durant les darreres dècades la Llotja no va tenir un ús determinat, fins que el 2010 fou transformada en la Casa dels Gegants, centre d'interpretació i de promoció de la cultura popular, on s'exhibeixen els elements del seguici festiu de la ciutat.^[4] A l'exposició permanent s'hi mostren els vuit gegants de la ciutat, les cucaferes, més d'una vintena de nanos, el bou i l'àguila, els cavallets i altres elements que integren la imatgeria popular tortosina.^[5]

• Llista de monuments de Tortosa (ciutat)