Llengües atapascanes meridionals

Llengües atapascanes meridionals
Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Estats Units i Mèxic
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües indígenes d'Amèrica del Nord; llengües na-dené; llengües eyak-atapascanes; llengües atapascanes
Subdivisions
	Apatxe-kiowa Apatxe occidental Apatxe oriental
Distribució geogràfica
Codis
ISO 639-2	ath
Codi Glottolog	apac1239

Les llengües atapascanes meridionals són un grup de la branca de llengües atapascanes de la família lingüística na-dené. També es coneixen amb el nom de llengües apatxeanes. Són parlades principalment al Sud-oest dels Estats Units (Arizona, Nou Mèxic, Colorado, Utah,) amb grups atípics a Oklahoma i Texas, i als estats mexicans de Chihuahua, Sonora i Coahuila. Aquestes llengües són parlades per diversos grups de pobles apatxe i navajo.

Autodenominacions per als apatxes occidentals i navajos són Nnee biyáti’ o Ndee biyáti’ i Diné bizaad o Naabeehó bizaad, respectivament. Hi ha diversos personatges històrics ben coneguts la llengua materna dels quals era atapascà meridional. Gerónimo (Goyaałé) parlava chiricahua i fou un important líder guerrer. Manuelito parlava navaho i fou el principal líder abans i després de la llarga marxa dels Navajos.

Classificació

Les set llengües atapascanes meridionals poden dividir-se en dos grups segons la classificació de Harry Hoijer: (I) Planures i (II) Sud-oest. Els kiowa apatxe són l'únic membre del grup apatxe de les planures. El grup del Sud-Oest es podia dividir en dos subgrups (A) Occidental i (B) Oriental. El grup occidental està format per l'apatxe occidental, navaho, mescalero, i chiricahua. El grup oriental està format per jicarilla i lipan.

I. Planures (també Kiowa–Apatxe)

II. Sud-oest

A. Occidental

1. Mescalero-chiricahua

a. Chiricahua

i. Chiricahua propi

ii. Warm Springs

b. Mescalero

2. Navaho (Navahu˙)

3. Apatxe occidental (també Apatxe Coyotero)

a. Tonto (Northern Tonto, Southern Tonto)

b. White Mountain

c. San Carlos

d. Cibecue (ˀa˙paču)

B. Oriental

1. Jicarilla (Apaches De La Xicarilla)

2. Lipan

Fonologia

Totes les llengües atapascanes meridionals tenen una fonologia similar. La següent descripció se centrarà principalment en Apatxe occidental. Hom pot comptar amb petites variacions d'aquesta descripció en altres idiomes relacionats (per exemple, cf. navajo, jicarilla, chiricahua).

Consonants

Les llengües atapascanes meridionals generalment tenen un inventari de consonants similar al conjunt de 33 consonants a continuació (basats principalment en Apatxe occidental):

		Labial	Alveolar	Alveolar	Lateral	Palatal	Velar	Glotal
		Labial	Alveolar	(africada)			Velar	Glotal
Oclusiva	no aspirada	p	t	ts	tɬ	tʃ	k (kʷ)
	aspirada		tʰ	tsʰ	tɬʰ	tʃʰ	kʰ (kʷʰ)
	glotalitzada		tʼ	tsʼ	tɬʼ	tʃʼ	kʼ	ʔ
	prenasalitzada/ sonora	(ⁿb)	(ⁿd/d/n)
Nasal	simple	m	n
Nasal	glotalitzada	(ˀm)	(ˀn)
Fricativa	Sorda			s	ɬ	ʃ	x	h
Fricativa	Sonora	(v)		z	l	ʒ	ɣ (ɣʷ)
Aproximant						j	(w)

Només navajo i apatxe occidental tenen nasals glotalitzades.

Ortografia (consonants)

L'ortografia pràctica correspon a la pronunciació de les llengües atapascanes del sud força bé (a diferència dels sistemes d'escriptura d'anglès o vietnamita). A continuació es mostra una taula de parells amb la notació fonètica amb el símbol ortogràfic:

IPA	pronunciació	IPA	pronunciació	IPA	pronunciació	IPA	pronunciació
[t]	d	[tʰ]	t	[tʼ]	t’	[ j ]	y
[k]	g	[kʰ]	k	[kʼ]	k’	[h]	h
[ts]	dz	[tsʰ]	ts	[tsʼ]	ts’	[ʔ]	’
[tʃ]	j	[tʃʰ]	ch	[tʃʼ]	ch’	[l]	l
[tɮ]	dl	[tɬʰ]	tł	[tɬʼ]	tł’	[ɬ]	ł
[p]	b	[pʰ]	p	[ⁿb]	b/m	[ⁿd]	d/n/nd
[s]	s	[ʃ]	sh	[m]	m	[n]	n
[z]	z	[ʒ]	zh	[ˀm]	’m	[ˀn]	’n
[x]	h
[ɣ]	gh

Algunes convencions de pronunciació:

Les fricatives [h] i [x] s'escriuen ambdues com a h. (vegeu també #2 sota)
La fricativa [x] s'escriu generalment com a h, però després d'o també es pot escriure hw, especialment en apatxe occidental (podria ser pronunciada [xʷ]).
La fricativs [ɣ] s'escriu gh la majoria de vegades, però abans d'i i e s'escriu y (i es pot pronunciar [ʝ]), i abans d'o s'escriu w (i es pot pronunciar [ɣʷ]).
Totes les paraules que comencen amb una vocal es pronuncien amb una aturada glota ’ [ʔ]. Aquesta aturada glotal mai s'escriu a començament de paraula.
Algunes paraules es pronuncien, ja sigui com a d o n o nd, depenent del dialecte del parlant. Això és representat en la taula de consonants com a [ⁿd]. El mateix es va amb b i m en algunes paraules.
A molts paraules n pot ocórrer en una síl·laba per si mateixa, en aquest cas es tracta d'una [n̩] sil·làbica. Això no s'indica en la pronunciació.

Vocals

Les llengües atapascanes meridionals tenen quatre vocals de dimensions contratades (com s'escriu generalment en l'ortografia "pràctica"):

	Anterior	Central	Posterior
High	i
Mitjana	e		o
Baixa		a

Aquestes vocals també poden ser curtes o llargues i orals (no nasal) o nasals. Les vocals nasals s'assenyalen amb un diacrític ogonek (o ganxo nasal) ˛ en apatx occidental, navajo, mescalero, i chiricahua mentre que a jicarilla les vocals nasals s'indiquen subratllant la vocal. Això resulta en setze vocals diferents:

		Alta-Frontal	Mitjana-Frontal	Mitjana-Posterior	Baixa-Central
Oral	curta	i	e	o	a
Oral	llarga	ii	ee	oo	aa
Nasal	curta	į	ę	ǫ	ą
Nasal	llarga	įį	ęę	ǫǫ	ąą

Equivalents IPA per a l'apatxe occidental en vocals orals:

i = [ɪ], ii = [iː], e = [ɛ], ee = [ɛː], o = [o], oo = [ʊː], a = [ɐ], aa = [ɑː].

En apatxe occidental hi ha una pràctica on les vocals ortogràfiques o i oo s'escriuren u en alguns contexts. Aquests contexts no inclouen vocals nasalitzades, així que la nasal u mai es troba a l'ortografia. Aquesta pràctica continua en el present (potser una mica inconsistent).

No obstant això, en els treballs de Harry Hoijer i altres lingüistes estatunidencs totes les vocals o s'escriuen com a o. De manera similar el navajo no usa la u ortogràfica, que és escrita així com a o.

En chiricahua i mescalero, aquesta vocal s'escriu u en tots els contexts (inclosa la nasalitzada ų).

Lèxic

Aquesta és una mostra de llista de Swadesh segons les diverses llengües atapascanes meridionals:

	Navajo	Chiricahua	Apatxe occidental (San Carlos)	Jicarilla	Lipan
Jo	shí	shí	shíí	shí	shí
Tu	ni	ⁿdí	ⁿdi	ni	ⁿdí
Nosaltres	nihí	náhí	nohwíí	nahí	nahí
molts	łą́	łą́	łą́ą́	łá	łą́
un	ła’	ła’	ła’-	ła’	ła’-
dos	naaki	naaki	naaki	naaki	naaki
gran	-tso	-tso	-tso	-tso	-tso
llarg	-neez	-neez	-neez	-ⁿdees	-ⁿdiis
petit	-yáázh	-zą́ą́yé	-zhaazh	-zhááh	-zhą́ą́yí
dona	’asdzání	’isdzáń	’isdzánhń	’isdzání	’isdzání
home	diné	nⁿdé	nnéé	diⁿdé	diⁿdí
peix	łóó’	łóí’	łóg	łógee	łǫ́’
gos	łééchą́ą́’í	kéjaa	łį́į́chaayáné	łį́’chaa’á	nii’łį́
poll	yaa’	yaa	yaa’	yaa’	yaa
arbre	tsin	tsin	ch’il	nooshchíí	chish
fulla	-t’ąą’	-t’ąą	-t’ąą’	-t’ąą’	-t’ąą’
menjar	-tsį’	-tsįį	-tsį’	-tsį	-tsįį
sang	dił	dił	dił	dił	dił
os	ts’in	ts’į’	ts’in	-ts’in	-ts’įh
greix	-k’ah	k’ah	k’ah	xéh	xáí
ou	-yęęzhii	-gheezhe	-ghęęzh	-gheezhi	-ghaish
banya	-dee’	-dee’	-dee’	-dee’	-dii’
cua	-tsee’	-tsee’	-tsee’	-tsee’	-dzistsii’
ploma	-t’a’	-t’a’	-t’a’	-t’a’	-t’a’
pèl	-ghaa’	-ghaa	-ghaa	-ghaa’	-ghaa
cap	-tsii’	-tsii	-tsii	-tsii	-tsii’
orella	-jaa’	-zhaa	-jaa	-jaa	-jaa
ull	-náá’	-ⁿdáa	-náá	-ⁿdáá	-ⁿdáa
nas	-´-chį́į́h	-´-chį́	-chį́h	-chį́sh	-´-chį́sh
boca	-zéé’	-zé	-zé’	-zé’	-zí’
dent	-woo’	-ghoo	-ghoo’	-ghoo	-ghoo
llengua	-tsoo’	-zaade	-zaad	-zaadi	-zaadi
urpa	-s-gaan	-s-gan	-gan	-s-gan	-s-gąą
peu	-kee’	-kee	-kee’	-kee	-kii
genoll	-god	-go’	-god	-go’	-goh
mà	-´-la’	-laa	-la’	-la’	-laa’

Bibliografia

Cremony, John Carey. 1868. Life Among the Apaches. A. Roman, 1868. Length 322 pages. Chapter XX discusses the Apache language, number system, and grammar.
Hoijer, Harry. (1938). The southern Athapaskan languages. American Anthropologist, 40 (1), 75-87.
Hoijer, Harry. (1945). Classificatory verb stems in the Apachean languages. International Journal of American Linguistics, 11 (1), 13-23.
Hoijer, Harry. (1945). The Apachean verb, part I: Verb structure and pronominal prefixes. International Journal of American Linguistics, 11 (4), 193-203.
Hoijer, Harry. (1946). The Apachean verb, part II: The prefixes for mode and tense. International Journal of American Linguistics, 12 (1), 1-13.
Hoijer, Harry. (1946). The Apachean verb, part III: The classifiers. International Journal of American Linguistics, 12 (2), 51-59.
Hoijer, Harry. (1948). The Apachean verb, part IV: Major form classes. International Journal of American Linguistics, 14 (4), 247–259.
Hoijer, Harry. (1949). The Apachean verb, part V: The theme and prefix complex. International Journal of American Linguistics, 15 (1), 12–22.
Hoijer, Harry. (1956). The Chronology of the Athapaskan languages. International Journal of American Linguistics, 22 (4), 219-232.
Hoijer, Harry. (1963). The Athapaskan languages. In H. Hoijer (Ed.), Studies in the Athapaskan languages (pp. 1–29). University of California publications in linguistics 29. Berkeley: University of California Press.
Hoijer, Harry (Ed.). (1963). Studies in the Athapaskan languages. University of California publications in linguistics 29. Berkeley: University of California Press.
Hoijer, Harry. (1971). The position of the Apachean languages in the Athapaskan stock. In K. H. Basso & M. E. Opler (Eds.), Apachean culture history and ethnology (pp. 3–6). Anthropological papers of the University of Arizona (No. 21). Tucson: University of Arizona Press.
Hymes, Dell H. (1957). A note on Athapaskan glottochronology. International Journal of American Linguistics, 22 (4), 291-297.
Liebe-Harkot, Marie-Louise. (1984). A comparison of Apachean languages, exemplified by the verb system for handling verbs. In H. Krenn, J. Niemeyer, & U. Eberhardt (Eds.), Sprache und Text: Akten des 18: Linguistischen Kolloquiums, Linz 1983. Linguistische Arbeiten (Max Niemeyer Verlag) (Nos. 145-146). Tübingen: Max Niemeyer Verlag. ISBN 3-484-30145-7 (Bd. 1); ISBN 3-484-30146-5 (Bd. 2).
de Reuse, Willem J. (2001). Prototypes and fuzziness in the system and usage of Apachean classificatory verb stems. In S. Tuttle & G. Holton (Eds.), Proceedings of the 2001 Athabaskan Languages Conference (No. 1, pp. 75–94). Fairbanks, AK: Alaska Native Language Center.
Sapir, Edward. (1936). Linguistic evidence suggestive of the northern origin of the Navaho. American Anthropologist, 38 (2), 224-235.
Young, Robert W. (1983). Apachean languages. In A. Ortiz, W. C. Sturtevant (Eds.), Handbook of North American Indians: Southwest (Vol. 10, pp. 393–400). Washington: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-004579-7.

Chiricahua

Hoijer, Harry. (n.d.). Chiricahua Apache stems. (Unpublished manuscript).
Hoijer, Harry. (1938). Chiricahua and Mescalero Apache texts. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-404-15783-1.
Hoijer, Harry. (1939). Chiricahua loan-words from Spanish. Language, 15 (2), 110-115.
Hoijer, Harry. (1946). Chiricahua Apache. In C. Osgood (Ed.), Linguistic structures in North America. New York: Wenner-Green Foundation for Anthropological Research.
Opler, Morris E., & Hoijer, Harry. (1940). The raid and war-path language of the Chiricahua Apache. Language, 42 (4), 617-634.
Pinnow, Jürgen. (1988). Die Sprache der Chiricahua-Apachen: Mit Seitenblicken auf das Mescalero [The language of the Chiricahua Apache: With side glances at the Mescalero]. Hamburg: Helmut Buske Verlag.
Webster, Anthony K. (1999). Sam Kenoi's "Coyote and the Whiteman": Contact in and out of a Chiricahua narrative. In A. Trefzer & R. L. Murray (Eds.), Reclaiming Native American cultures, proceedings of the Native American Symposium (pp. 67–80). Durant, OK: Southeastern Oklahoma State University.
Webster, Anthony K. (1999). Sam Kenoi's coyote stories: Poetics and rhetoric in some Chiricahua Apache narratives. American Indian Culture and Research Journal, 23, 137-163.
Webster, Anthony K. (1999). Lisandro Medez's "Coyote and Deer": On reciprocity, narrative structures, and interactions. American Indian Quarterly, 23, 1-24.
Webster, Anthony K. (2006). On Speaking to Him (Coyote): The Discourse Function of the yi-/bi- Alternation in Some Chiricahua Apache Narratives. Southwest Journal of Linguistics, 25(2), 143-160.

Mescalero

Breunginger, Evelyn; Hugar, Elbys; & Lathan, Ellen Ann. (1982). Mescalero Apache dictionary. Mescalero: NM: Mescalero Apache Tribe.
Hoijer, Harry. (1938). Chiricahua and Mescalero Apache texts. Chicago: University of Chicago Press. ISBN 0-404-15783-1.
Pinnow, Jürgen. (1988). Die Sprache der Chiricahua-Apachen: Mit Seitenblicken auf das Mescalero [The language of the Chiricahua Apache: With side glances at the Mescalero]. Hamburg: Helmut Buske Verlag.
Rushforth, Scott. (1991). Uses of Bearlake and Mescalero (Athapaskan) classificatory verbs. International Journal of American Linguistics, 57, 251-266.

Jicarilla

Goddard, Pliny Earle. Jicarilla Apache texts. The Trustees, 1911 [Consulta: 24 agost 2012]. Anthropological papers of the American Museum of Natural History (Vol. 8). New York: The American Museum of Natural History.
Phone, Wilhelmina; Olson, Maureen; & Martinez, Matilda. (forthcoming). Abáachi mizaa łáo iłkee’ shijai: Dictionary of Jicarilla Apache. Axelrod, Melissa; Gómez de García, Jule; Lachler, Jordan; & Burke, Sean (Eds.). UNM Press. (Estimated publication date: summer 2006).
Phone, Wilma; & Torivio, Patricia. (1981). Jicarilla mizaa medaóołkai dáłáéé. Albuquerque: Native American Materials Development Center.
Tuttle, Siri G.; & Sandoval, Merton. (2002). Jicarilla Apache. Journal of the International Phonetic Association, 32, 105-112.
Vicenti, Carson. (1981). Jicarilla Apache dictionary. Native American Materials Development Center, Ramah Navajo School Board.
Wilson, Alan, & Vigil Martine, Rita. (1996). Apache (Jicarilla). Guilford, CT: Audio-Forum. ISBN 0-88432-903-8. (Includes book and cassette recording).

Western Apache

Basso, Keith H. (1979). Portraits of "the whiteman": Linguistic play and cultural symbols among the Western Apache. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-29593-9.
Basso, Keith H. (1990). Western Apache language and culture: Essays in linguistic anthropology. Tucson: University of Arizona Press. ISBN 0-8165-1323-6.
Basso, Keith H. (1996). Wisdom sits in places: Landscape and language among the Western Apache. Albuquerque: University of New Mexico Press. ISBN 0-8263-1724-3.
Bray, Dorothy, & White Mountain Apache Tribe. (1998). Western Apache-English dictionary: A community-generated bilingual dictionary. Tempe, AZ: Bilingual Press. ISBN 0-927534-79-7.
Durbin, Marshall. (1964). A componential analysis of the San Carlos dialect of Western Apache: A study based on the analysis of the phonology, morphophonics, and morphemics. (Doctoral dissertation, State University of New York, Buffalo).
Goddard, Pliny Earle. San Carlos Apache texts. American Museum of Natural History, 1919 [Consulta: 24 agost 2012]. Anthropological papers of the American Museum of Natural History, (Vol. 24, Part 3). New York: The American Museum of Natural History.
Goddard, Pliny Earle. White Mountain Apache texts. The Trustees, 1920 [Consulta: 24 agost 2012]. Anthropological papers of the American Museum of Natural History, (Vol. 24, Part 4). New York: The American Museum of Natural History.
Goodwin, Grenville. (1939). Myth and tales of the White Mountain Apache. New York: American Folk-Lore Society (J. J. Augustin). ISBN 0-8165-1451-8
Gordon, Matthew; Potter, Brian; Dawson, John; de Reuse, Willem; & Ladefoged, Peter. (2001). Phonetic structures of Western Apache. International Journal of American Linguistics, 67 (4), 415-481.
Greenfeld, Philip J. (1971). Playing card names in Western Apache. International Journal of American Linguistics, 37 (3), 195-196.
Greenfeld, Philip J. (1972). The phonological hierarchy of the White Mountain dialect of Western Apache. (Doctoral dissertation, University of Arizona, Tucson).
Greenfeld, Philip J. (1978). Some special phonological characteristics of the White Mountain dialect of Apachean. Anthropological Linguistics, 20 (1), 150-157.
Greenfeld, Philip J. (1984). A treatment for stress in Apache. International Journal of American Linguistics, 50 (1), 105-111.
Hill, Faith. (1963). Some comparisons between the San Carlos and White Mountain dialects of Western Apache. In H. Hoijer (Ed.), Studies in the Athapaskan languages (pp. 149–154). University of California publications in linguistics 29. Berkeley: University of California Press.
Mierau, Eric. (1963). Concerning Yavapai-Apache bilingualism. International Journal of American Linguistics, 29 (1), 1-3.
Potter, Brian. (1997). Wh/indefinites and the structure of the clause in Western Apache. (Doctoral dissertation, University of California, Los Angeles.
de Reuse, Willem J. (1993). Stylistic and dialectal variation in Western Apache phonology. Unpublished manuscript, Department of Anthropology, University of Arizona, Tucson.
de Reuse, Willem J. (2006). A practical grammar of the San Carlos Apache language. Lincom Studies in Native American Linguistics 51. Lincom. ISBN 3-89586-861-2.
White Mountain Apache Culture Center. (1972). Western Apache dictionary. Fort Apache, AZ: White Mountain Apache Culture Center.
White Mountain Apache Culture Center. (1983). New! keys to reading and writing Apache (rev. ed.). Fort Apache, AZ: White Mountain Apache Culture Center.

Altres

Hoijer, Harry. (1975). The history and customs of the Lipan, as told by Augustina Zuazua. Linguistics, 161, 5-38.
Bittle. 1963. “Kiowa–Apache.” In Studies in the Athapaskan Languages. (Ed. Hoijer, Harry). University of California Studies in Linguistics vol. 29. Berkeley: California UP. 76-101.