Liberto Callejas
Joan Perelló i Sintes,[1] més conegut pel pseudònim de Liberto Callejas, (Illes Balears,[nota 1]1884 – Mèxic, 1969)[2][3][1] fou un periodista, de pensament anarquista.
| Nom original | (ca) Joan Perelló i Sintes  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1884 Sant Lluís (Menorca) |
| Mort | 29 desembre 1969 (84/85 anys) Ciutat de Mèxic |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista |
| Nom de ploma | Liberto Calleja |
Integrant de «Los Solidarios»[8] —i més tard dins l'òrbita del grup «Nosotros»—,[9] s'exilià a França, el 1923, acompanyant a Durruti i Ascaso durant la dictadura de Primo de Rivera;[4][5][1] a París, fou president de la Librairie International,[10] seu de la Union Anarco-communiste francesa.[11][12] Després de la proclamació de la Segona República a l'abril de 1931, Callejas va retornar, instal·lant-se a Barcelona.[13]
A El eco de los pasos, García Oliver assenyala la seva devoció per la lectura i les seves inclinacions cap a un anarquisme individualista.[6] Malalt de tuberculosis[14] i descrit per Ramón Liarte com «un tolstoià que escrivia articles de fons que llençaven espurnes i rajos de llum manumissora»,[15] va escriure el pròleg del llibre en l'edició en castellà La vie ardente et intrépide de Louise Michel de Fernand Planche[1] —assaig sobre l'escriptora i anarquista francesa Louise Michel, protagonista de la Comuna de París— i va ser director del diari Solidaridad Obrera a dues etapes, el 1932 i el 1936,[16] amb posicions properes a Felipe Aláiz de Pablo.[4] Entre aquests períodes, va dirigir CNT a Madrid, el 1934.[17][3] Al llarg de la seva vida va col·laborar a més amb altres publicacions com Crisol, Ideas[14][18] o la versió en castellà (Acción) de la Revue Internationale Anarchiste;[19][20] també dirigí el diaris Iberón, Liberión[4] i Voz Libertaria.[20][19][21] Després de la Guerra Civil es va exiliar altre cop el 1939,[1] a Mèxic,[22] on va morir el 1969.[3]
Sobre la seva vida es va publicar el 2012 una biografia titulada Liberto Callejas, l'anarquista incommovible, obra de Josep Portella Coll.[23]
Nota
modifica- ↑ Hi ha fonts que assenyalen Menorca com a lloc de naixement: Ginard i Féron afirma que Callejas era de Sant Lluís[2] i al Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans s'afirma que va néixer a Maó.[3] No obstant, la Gran Enciclopèdia Catalana,[1] Salvador Gurucharri a Bibliografía del anarquismo español 1876-1975[4] i Hermós Plaja i Saló a El sindicalismo según sus influencias[5] recullen Palma com a lloc de naixement, i Joan Garcia Oliver el considera «natural de Mallorca».[6] David Ginard i Féron titlla aquest origen mallorquí com un error.[7]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Liberto Callejas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Ginard i Ferón, 1999, p. 151-152.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Martínez de Sas i Pagès, 2000, p. 292.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gurucharri, 2004, p. 101.
- ↑ 5,0 5,1 Plaja, 1945, p. s/n.
- ↑ 6,0 6,1 García Oliver, 1978, p. 29.
- ↑ Ginard i Féron, 1999, p. 151-152.
- ↑ Paz, 1996, p. 90.
- ↑ Ucelay-Da Cal i Tavera García, 1993, p. 169.
- ↑ Gurucharri, 2004, p. 211, 212.
- ↑ Canal i Morell, Lemus López i Martínez López, 2010, p. 197.
- ↑ Accion, (Paris), n.7, gener 1926, pp. 11-13
- ↑ Paz, 1996, p. 239.
- ↑ 14,0 14,1 Tavera, 2005, p. 231.
- ↑ Liarte, 1983, p. 175.
- ↑ Ucelay-Da Cal i Tavera García, 1993, p. 169-172.
- ↑ Checa Godoy, 1989, p. 77.
- ↑ Ucelay-Da Cal i Tavera García, 1993, p. 178.
- ↑ 19,0 19,1 Gurucharri, 2004, p. 237.
- ↑ 20,0 20,1 Gutiérrez Molina, 2002, p. 289-295.
- ↑ Paz, 1996, p. 90, 159, 215.
- ↑ Santana Morro, 2011, p. 58-59.
- ↑ Font Agullí i Gaitx Moltó, 2014, p. 275.
Bibliografia
modifica- «Un estat de la qüestió entre dues commemoracions (2009–2014)». Franquisme & Transició. Revista d'Història i de Cultura. Punctum, 2, 2014, pàg. 231-280.
- Ginard i Féron, David. El moviment obrer de Mallorca i la Guerra Civil: 1936-1939 (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 1999. ISBN 9788484151111.
- Gurucharri, Salvador. Bibliografía del anarquismo español 1869-1975. Barcelona: Librería La Rosa de Foc, 2004. ISBN 84-86685-33-8.
- Liarte, Ramón. El camino de la libertad. Picazo, 1983. ISBN 9788436102635.
- Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 292-293. ISBN 9788484152439.
- Paz, Abel. Durruti en la revolución española. Madrid: Fundació d'Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, 1996. ISBN 84-86864-21-6.
- Santana Morro, Manel. «Els activistes politics mallorquins a l'exili». A: L'exili republicà: política i cultura : actes de les Jornades d'Estudi celebrades al Centre Cultural la Misericòrdia : Palma, 18-20 de novembre de 2009 (en catalán). L'Abadia de Montserrat, 2011, p. 45-67. ISBN 9788498833645.
- Tavera, Susanna. Federica Montseny: la indomable, 1905-1994. Temas de Hoy, 2005. ISBN 9788484604105.
- Ucelay-Da Cal, Enric; Tavera García, Susanna «Grupos de afinidad, disciplina bélica y periodismo libertario, 1936-1938». Historia Contemporánea. Universitat del País Basc, 9, 1993, pàg. 167-192. Arxivat de l'original el 2016-03-03. ISSN: 1130-2402 [Consulta: 13 setembre 2015].
- Plaja, Hermoso. «El sindicalismo según sus influencias.» Sindicalismo. Misión humana y revolucionaria del Sindicalismo. Tierra y Libertad, 1945, p. 54.
- Gutiérrez Molina, José Luis. Valeriano Orobón Fernández. Anarcosindicalismo y revolución en Europa. Valladolid: CGT-Comité regional de Castilla y León, 2002, p. 302.
- Canal i Morell, Jordi; Lemus López, Encarnación; Martínez López, Fernando. París, ciudad de acogida: el exilio español durante los siglos XIX y XX. Marcial Pons Historia, 2010. ISBN 8492820128.