Leo the Last
pel·lícula de 1970 dirigida per John Boorman
Leo the Last és una pel·lícula britànica de John Boorman estrenada el 1970.
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | John Boorman  |
| Protagonistes | |
| Producció | Robert Chartoff i Irwin Winkler |
| Guió | John Boorman i George Tabori |
| Música | Fred Myrow |
| Fotografia | Peter Suschitzky |
| Distribuïdor | United Artists i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1970 |
| Durada | 104 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Londres |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | comèdia dramàtica |
| Lloc de la narració | Londres |
         
| |
Amb Leo the Last, John Boorman torna a Anglaterra i roda finalment una pel·lícula de la qual ha escrit el guió.
Va dirigir la seva pel·lícula en decorats reals en un carrer de Notting-Hill Gate a Londres. Aquest antic barri residencial estava a punt de la demolició, quan els productors de la pel·lícula van obtenir l'autorització de rodar. A canvi d'aquesta autorització, van construir un terreny de joc per als nens.
Argument
modificaObservant ocells amb uns binocles, Leo, un ric hereu descobreix un barri pobre poblat de negres. Decideix ajudar-los, i en particular Salambo, una jove prostituta.[1]
Repartiment
modifica- Leo: Marcello Mastroianni
- Margaret: Billie Whitelaw
- Salambo Mardi: Calvin Lockhart
- Roscoe: Olenna Forster Jones
- Max: Graham Crowden
Premis
modificaBibliografia
modifica- Monthly Film Bulletin, n° 439 (anglès)
- Sight and Sound, estiu 1970, article p. 158 + notule p. 170(anglès)
- Cahiers du cinéma, n° 222, juliol de 1970(francès)
- Positif, n° 118, estiu 1970 (francès)
Referències
modifica- ↑ The New York Times. Leo the Last (en anglès). The New York Times.