La por
La por (títol original en italià: La paura; títol en alemany: Angst) és una pel·lícula germano-italiana dirigida per Roberto Rossellini, estrenada el 1954. La por és el darrer film rodat junts per Ingrid Bergman i Roberto Rossellini. Ha estat doblada al català.[1]
Angst  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Roberto Rossellini |
| Protagonistes | |
| Producció | Herman Millakowsky Roberto Rossellini |
| Guió | Sergio Amidei Franz von Treuberg Roberto Rossellini, adaptació de la novel·la Die Angst de Stefan Zweig |
| Música | Renzo Rossellini |
| Fotografia | Carlo Carlini Heinz Schnackertz |
| Muntatge | Jolanda Benvenuti Walter Boos |
| Vestuari | Jacques Griffe |
| Productora | Ariston Film Aniene Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia Alemanya |
| Estrena | 1954 |
| Durada | 75 minuts (Itàlia) 82 minuts (Alemanya) |
| Idioma original | Alemany |
| Versió en català |  Sí |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | Fear |
| Gènere | melodrama, cinema romàntic, drama i pel·lícula basada en una obra literària |
| Lloc de la narració | Alemanya |
      
| |
Una dona casada que té un amant rep amenaces d'una jove que li demana que confessi la seva infidelitat al seu marit. El que ella no sap és que el xantatge és un ardit del seu espòs.
Repartiment
modifica- Ingrid Bergman: Irene Wagner
- Mathias Wieman: Professor Albert Wagner
- Renate Mannhardt: Luisa Vidor, àlias Johann Schultze
- Kurt Kreuger: Erich Baumann
- Elise Aulinger: Dona de fer feines
- Edith Schultze-Westrum
- Steffi Stroux
- Annelore Wied
- Rolf Deininger
- Albert Herz
- Klaus Kinski: Artista
- Klara Kraft
- Jürgen Micksch
- Gabriele Seitz: Bubi Wagner
- Elisabeth Wischert: Mady
Al voltant de la pel·lícula
modifica| « | Mai cap pel·lícula no va ser menys perfilada que aquesta, executada en menys de trenta dies per un cineasta ansiós, incisiu, carnal, impacient i preocupat per captar la vida en la seva font, la justa expressió d'una actriu en la primera presa d'un pla i qui enveja en el cinema d'actualitats i de reportatge la seva espontaneïtat verdadera i la seva fulgurant veritat. | » |
| — François Truffaut | ||
Referències
modificaEnllaços externs
modifica- Dossier Arxivat 2008-11-14 a Wayback Machine. PDF