La cabeza del dragón
La cabeza del dragón és una obra de teatre infantil en dos actes, dividits en sis quadres, de Ramón María del Valle-Inclán, estrenada el 1910[1] i publicada el 1914.
  | |
| Tipus | obra de teatre |
|---|---|
| Autor | Ramón María del Valle-Inclán |
| Compositor | Ricard Lamote de Grignon i Ribas |
| Llengua | castellà |
| País d'origen | Espanya |
| Estrena | |
| Estrena | 5 març 1909 |
El 1926 es va reeditar dins de la trilogia Tablado de marionetas para educación de príncipes.
Argument
modificaEl Príncep Verdemar, amb l'ajuda d'un Follet, es bat i venç al drac que tenia capturada a la Infanta del Rei Micomicón. Custodia la llengua del monstre per donar prova de la seva proesa i aconsegueix per fi el premi desitjat: La mà de la jove.[2] Es pot llegir un article publicat a la Biblioteca Virtural Miguel de Cervantes, referent a historia crítica del teatro español,[3] on descriu amb una visió crítica tot l'argument de forma detallada.
Representacions destacades com a obra de teatre
modificaEn el Teatre de la Comedia de Madrid, en la denominada Empresa del Teatro de los Niños,[4] creada per Jacinto Benavente, el 5 de març de 1910 i interpretada per la companyia de Matilde Moreno.[5] Es va tornar a representar al Teatre María Guerrero de Madrid el 1962, encapçalant el repartiment María José Alfonso, Manuel Andrés, José Caride i Jaime Blanch, dirigits per Ángel F. Montesinos.
A l'arxiu hemeroteca de Radio Televisión Española, hi ha una ressenya d'una representació teatral de l'any 1964, (noticiero No-DO)
En 1999 Marta Belaustegui va protagonitzar una nova posada en escena al costat d'Emilio Lorente i Miguel de l'Amo.
Cal esmentar que aquesta obra de teatre ha estat escollida en diverses ocasions per a ser representada per alumnes de primària i secundària de moltes escoles d'arreu d'Espanya (servicios.educam.es Arxivat 2014-12-21 a Wayback Machine., fent una ullada pel Youtube, s'hi poden veure diversos videos)
L'obra convertida en òpera - Ricard Lamote de Grignon
modificaL'any 1947, Ricard Lamote de Grignon va posar música a l'obra de teatre de Valle-Inclán, convertint-la en una Òpera en tres actes i sis quadres, però va haver d'esperar fins a l'any 1960 a poder estrenar-la; l'estrena es va fer al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.[6] en tres úniques representacions.[7]
En el llibre que es va editar amb motiu del centenari de Ricard Lamote de Grignon, fa referència a aquesta estrena, i en la seva pàgina 22 diu textualment: "Una altra aspiració de Ricard era estrenar la seva òpera La cabeza del dragón, enllestida des de la immediata postguerra i que esperava la seva oportunitat. Aquesta va arribar de la mà de l'empresari del Liceu, el senyor Joan Antoni Pàmias,[8] que va programar l'obra dins la temporada operística de 1960-1961, just al començament del cicle, el 17 de novembre de 1960.";[9] continua dient que cal destacar la participació en l'estrena d'aquesta òpera, de dos tenors catalans que després esdevingueren remarcables: el tenor Bernabé Martínez (que després es va fer dir Bernabé Martí, i acabaria essent l'espòs de Montserrat Caballé), i el debut del que seria prou conegut tenor català Joan Lloveras.[10]
Cal destacar també un fet històric que va anar lligat amb l'estrena d'aquesta òpera: va ser la primera òpera que es va retransmetre per televisió en directe a tot Espanya, i tal com assenyala el llibre[7] abans esmentat, en la mateixa pàgina, diu: "i al mateix Liceu, es van rebre telegrames de felicitació".
El desembre de 2011, el baríton Miguel Rivas, la soprano Julia Cea i el pianista Borja Mariño van interpretar de la música de l'òpera de Ricard Lamote de Grignon, el duet del Rei Micomicón e Infantina,[11] en el marc de les jornades d'homenatge a Valle Inclán celebrades en el Pazo de Mariñán (per el que sembla, és l'únic enregistrament accessible[12] on es pot escoltar part de la música d'aquesta òpera de Lamote de Grignon). La partitura de la música d'aquesta òpera es pot consultar a la Biblioteca Nacional de Catalunya, on disposen de tot el fons musical Lamote de Grignon.[13]
Referències
modifica- ↑ Ressenya de l'estrena
- ↑ «El teatre de Valle-Inclán». Arxivat de l'original el 2010-12-24. [Consulta: 21 abril 2016].
- ↑ «Historia crítica del teatro infantil español». [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ «Panorama històric del teatre infantil en castellà». Arxivat de l'original el 2016-05-03. [Consulta: 21 abril 2016].
- ↑ «Isabel Tejerina Llop. 1997». Arxivat de l'original el 2015-01-05. [Consulta: 21 abril 2016].
- ↑ Una obra de Valle-Inclán convertida en Òpera
- ↑ 7,0 7,1 tal com s'explica en la pag. 48 del llibre Gent Nostra, col·lecció 74 Lamote de Grignon, escrit per la seva Vídua, Montserrat Coll
- ↑ Joan Antoni Pàmies, entusiasta de lòpera. [Consulta: 12/05/2013]
- ↑ Generalitat de Catalunya. centenari Ricard Lamote de Grignon. Departament de Cultura, 1999, p. 39. ISBN B-32.702-199.
- ↑ «06 retrat Joan Lloveras i Sorni, medalla de la ciutat de Vilanova i la Geltrú». [Consulta: 12 maig 2016].
- ↑ «LA CABEZA DEL DRAGÓN, de Valle-Inclán. JULIA CEA Y MIGUEL RIVAS» (en castellà). Miguel Rivas, 04-02-2013. [Consulta: 5 maig 2016].
- ↑ (a data de consulta 'maig 2016)
- ↑ «fons musical Lamote de Grignon». [Consulta: 12 maig 2016].
Bibliografia
modifica- Generalitat de Catalunya. centenari Ricard Lamote de Grignon. Departament de Cultura (en català), 1999, p. 39. ISBN B-32.702-199.
- Montserrat Coll. Gent Nostra, col·lecció nº 74, Ricard Lamote de Grignon. Consell editorial Josep M. Ainaud de Lasarte, Josep Benet, Francesc Fontbona, Albert Manent i Jaume Sobrequès. Edicions de Nou Art Thor. ISBN 84-7327-204-8