Kumbayà
Kumbayà ('Kum ba yah', deformació de Come by Here, 'Vine aquí') és una cançó espiritual negre gravada per primer cop als anys 20.[1][2] És una crida a Déu per tal que vingui a ajudar els necessitats. Als Estats Units es va convertir ràpidament en una cançó indispensable en els focs de camp escoltes i va gaudir d'una enorme popularitat durant la revifalla de la música folk i de protesta dels anys 60, on se la va associar amb el Moviment afroamericà pels drets civils. A Catalunya va ser introduïda i popularitzada pels germans Boix i el Grup de Folk a principis dels anys 70, convertint-se igualment en una mena d'himne escolta i de trobades juvenils cristianes.[3]
| Forma musical | cançó  |
|---|---|
| Llengua | anglès |
| Gènere | gòspel |
| |
Transcripció en partitura de "Kumbayà" a la United States Library of Congress provinent d'un enregistrament de l'any 1926
N'han enregistrat versions conegudes: Xesco Boix (el 1967), Pete Seeger (el 1958) o Joan Baez (el 1962).
Lletra
modificaLa lletra en català és de Joan Boix:
- "Kumbayà, Déu meu, kumbayà (ter)
- Déu meu, kumbayà
- Algú està sofrint, kumbayà (ter)
- Déu meu, kumbayà
- Algú està angoixat, kumbayà (ter)
- Déu meu, kumbayà
- Algú està plorant, kumbayà" (ter)
- Déu meu, kumbayà[1]
Cumbaià, fenomen de societat
modificaLa paraula ha entrat a formar part del vocabulari català (amb la forma escrita de 'cumbaià' o 'kumbaià') en tant que adjectiu que defineix un tipus de comportament o estil de vida, així com les persones i objectes que hi estan relacionats.[4][5]
| « | M'agrada recordar als cumbaià com aquelles colles d'amics que, al voltant d'un foc de camp, amb les guitarres a les mans, cantaven cançonetes o himnes que predicaven un bé comú, amb lletres de caràcter religiós o reivindicatiu. Quin cumbaià no ha tingut un cançoner amb "l'estaca" o "fent camí" ? | » |
| — Josep Cassany[6] | ||
| « | L'esperit cumbaià està ben arrelat a Catalunya, tot i que amb el pas de l'adolescència a la joventut molts xavals passin pàgina respecte a les seves arrels al cau o a l'agrupament escolta. Manel viuen aquesta realitat de manera desacomplexada: és el primer grup que permet a la seva audiència ser cumba i moderna a la vegada. Escoltar indie-pop i cantar rondalles. A l'hora de citar referències la premsa esmenta Herman Dune, però és ben clar que l'empremta de Xesco Boix i el Grup de Folk també hi és notòria. El quartet sempre s'ha mostrat molt esquiu a l'hora de citar les pròpies influències, però el passat 19 de març, per exemple, els vam poder veure en l'homenatge a en Xesco realitzat al CAT de Gràcia, i també apareixen al DVD documental Vull ser lliure, que es va encartar amb l'Enderrock de juliol del 2009.[7] | » |
| — Roger Palà[8] | ||
El títol de la cançó sol utilitzar-se amb sarcasme als països de parla anglesa, ja sigui per burlar-se de l'espiritualitat i les relacions interpersonals, o per criticar-ne la superficialitat.[9][10]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 YouTube. «Xesc Boix i Jaume Arnella - Espirituals Negres - EP 1967», 2013.
- ↑ Winick, Stephen. «The World's First 'Kumbaya' Moment: New Evidence about an Old Song». Folklife Center News, Library of Congress, Summer–Fall 2010. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ Enderrock. «Ha mort Joan Boix», 2012.
- ↑ «kumbaià». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diari de Tarragona. «Cumbaià, El premi a Bob Dylan obre la porta al primer Nobel català».
- ↑ «Cumbaià Déu meu Cumbaià». Bloc de Josep Cassany.
- ↑ Enderrock. «Aquest dijous a les 12 h. el Grup Enderrock i Utopia Global presenten el documental», 2009.
- ↑ Enderrock. «El fenomen Manel: 10 claus per a l'èxit», 2017.
- ↑ Linton Weeks. «When Did 'Kumbaya' Become Such A Bad Thing?» (en anglès). NPR.org, 13-01-2012. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ Katy Waldman. «How "Kumbaya" Went From Sincere Protest Song to Drippy Punch Line» (en anglès). Slate Magazine, 29-03-2016. [Consulta: 8 octubre 2022].